Aprenent a escalar a Malanyeu

Preparatius al peu de la via El Ferran arribant al final del 3r llarg La Sílvia progressant al 3r tram El Cinto rapelant

Ens iniciem en el món de l'escalada de la mà d'uns excel·lents i pacients mestres i amics: el Cinto i el Ferran. Per aquest primer contacte amb la roca i les cordes trien la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu, una via fàcil de 3 tirades amb trams de IV. i V. Per tornar fem un ràpel des de dalt els cingles de Devesó. Una matinal molt divertida experimentant noves sensacions.

Pràcticament ens agraden totes les activitats que es desenvolupen a la muntanya, però encara no havíem provat això d'escalar, tot i que el cuquet feia temps que feia rau-rau. Feia alguns dies que havíem comentat el nostre interès amb el Cinto i el Ferran, i ambdós es van oferir a acompanyar-nos en la nostra iniciació, ensenyant-nos les beceroles d'aquesta disciplina. Quedem el divendres a la tarda al roc de l'Alou, prop de Berga, per fer les primeres lliçons teòriques i familiaritzar-nos amb els material (cordes, mosquetons, cintes, friends, gri-gri,...), noms alguns que no ens sonaven gens ni mica. També dediquem una bona estona a aprendre diferents tipus de nusos. Finalment fem una primera pràctica al roc de l'Alou, que pugem fàcilment i sense problemes, ja que té una dificultat mínima.

Dissabte al matí quedem ben d'hora, ja que les vies dels cingles de Devesó de Malanyeu estan orientades al sud i el sol de juliol pica fort. Des del costat mateix de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu agafem el camí evident cap als cingles, ben visibles des del petit nucli. Parem un moment a agafar aigua i xerrem una estona amb un veí d'una casa propera molt aficionat a l'alpinisme. En aproximadament 15 minuts ens plantem al peu de la via "La Carla se'n va a la selva", força a l'esquerra del cingle. Preparem tot el material i rebem les últimes indicacions del Ferran i el Cinto.

Surt de primer el Cinto, i jo l'asseguro. Puja amb agilitat, seguretat i rapidesa. En poca estona ja té muntada la reunió al cap d'amunt de la primera tirada de les tres que té la via. Tot seguit surto jo, i el Cinto m'assegura des de dalt. Les primeres sensacions són molt agradables, i tot i alguna lleugera tremolor de cames en algun punt, la sensació de seguretat és total. M'imagino que no té res a veure anar de primer o anar de segon. La primera tirada és força sostinguda, de IV i IV+. Vaig pujant assegurant molt cada pas, ja que no tinc prou confiança en el material ni menys en la meva habilitat. Mica en mica vaig refiant-me de l'adherència dels peus de gat, i pujo amb una mica més de comoditat. Les preses són bones, i la roca calcària és de bona qualitat. L'arribada a la reunió és molt còmode, ja que hi ha un ampli balconet enmig d'una alzina. Tot seguit puja el Ferran obrint la segona cordada de primer, i tot seguit la Sílvia, que puja amb força agilitat.

La segona tirada és la més fàcil, ja que després d'un primer tram de IV tendeix per una escletxa cap a la dreta, i pràcticament es pot caminar. Com diu el Cinto és un tram "pasturable". Pugem tots sense més problemes, i encarem ja la tercera i última tirada de la via.

La tercera tirada és la més complicada, ja que és pràcticament tota de Vè excepte la sortida, que és de IV. De fet la via té diverses alternatives, ja que al segon llarg hem triat l'opció de la dreta, més fàcil. I també el tercer llarg té dues alternatives pràcticament a la sortida: la que fem, cap a la dreta, de IV i una altra opció més complicada cap a l'esquerra, de V+. Aquest tercer tram és el que més m'ha agradat, suposo que tant perquè era una mica més difícil com pel fet que mica en mica anava agafant seguretat. El Cinto ens assegura des de dalt pràcticament penjat, ja que així controla la paret i té visibilitat. L'arribada de la via és a dalt mateix dels cingles de Devesó, des d'on hi ha una àmplia perspectiva. Un cop a dalt, convenientment assegurat, contemplo com puja el Ferran que ja havia començat, i tot seguit la Sílvia, que de nou puja amb molta seguretat. Aprofito per fer algunes fotos, ja que aquesta tercera tirada permet una bona visió des de dalt.

Un cop tots hem arribat a dalt desfem la reunió, guardem el material i ens desplacem uns metres cap a ponent per trobar el punt d'inici del ràpel. El Cinto i el Ferran munten el ràpel, i la Sílvia i jo ens hi fixem. Primer baixa el Cinto, i un cop és a baix, posem el descensor i baixa la Sílvia. El primer moment impressiona força, pels que no estem acostumats, penjar-se al buit, ja que la sortida és fàcil però totalment vertical. Baixem els tres trams muntant 3 ràpels diferents.

Ha estat un matí fantàstic compartint una activitat ben divertida amb bons amics. Vull agrair la paciència i perseverança del Cinto i el Ferran, que amb els seus bons coneixements i sobretot amb la seva simpatia ens han fet una magnífica introducció al món vertical. Ara toca practicar més i continuar aprenent.

Imatges de la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu 01-08-2009

Comentaris

Es increible les bones ressenyes i cròniques que feu!!!! M'ha encantat, jo he escalat en esportiva pero ja no m'interessa el grau, sinó la excursió i la exposició. Si sabeu d'alguna altra web de ressenyes de crestes i grimpades us agrairía molt si me la feu saber. Moltes gràcies!!!!!

Afegeix un nou comentari