Entrenament per la Vall del Congost

Tram carener Comença la baixada!

Amb tota una colla de corredors i corredores convocats per internet sortim d'Aiguafreda per fer un entrenament-reconeixement de la Cursa de la Vall del Congost. Guiats per l'ànima de la cursa, el Toni, ens endinsem pels camins d'aquesta zona del Montseny.

Quedem tota una colla mitjançant una convocatòria popular del fòrum d'atletisme Corredors.cat. Alguns ja ens coneixíem, i altres ho hem fet avui. Ha estat un plaer compartir aquest matí tan agradable amb uns magnífics esportistes i millors persones.

No havíem estat mai en aquesta zona, i ens ha sorprès molt gratament. Sortim des d'Aiguafreda, i comencem a pujar de forma decidida. Ben aviat agafem un corriol, i aquesta serà la constant de la sortida d'avui, molts caminets i corriols pels quals és un plaer córrer, quan es pot, i caminar als trams més costeruts. Estem en un paisatge de mitja muntanya, i circulem enmig de bonics alzinars. Veiem alguns dels cims emblemàtics de la zona: el Matagalls, el Tagamanent,... i transitem per valls, collets i serres.

Sóc incapaç de descriure la ruta que hem seguit, ja que no coneixia gens aquesta zona. A més, sempre hem anat ben guiats pel Toni, conegut en el món dels corredors per l'"Abuelo", molt bon coneixedor d'aquesta zona i ànima de la Cursa de la Vall de Congost, que se celebrarà el proper diumenge 22 de març. Només puc dir que m'ha encantat el recorregut, exigent, però molt bonic, pràcticament tot corriols ben conservats, gràcies a la tasca dels organitzadors. M'ha sorprès la duresa del terreny, ja que al final m'han sortit uns 1.450 metres de desnivell, i hem fet només el recorregut de la mitja. M'imagino que la resta de la marató deu ser també molt dur. El recorregut, com he dit bàsicament per corriol, i també algun tram de pista que va molt bé per estirar una mica les cames. Dures pujades i dures baixades, i alguna riera infranquejable que ens ha obligat a mullar-nos els peus.

I per acabar, un bon esmorzar en un bar d'Aiguafreda tota la colla. El vent ha estat molt intens, i fins i tot hem trobat algun arbre tombat al mig del camí que hem apartat gràcies a la força d'alguns dels integrants de l'expedició, especialment l'"atila" Pau. Hem trigat poc més de 3 hores i mitja, amb un ritme moderat.

Hem passat un matí fantàstic amb una bona colla d'amics, i hem compartit camins i rialles per les serres de la vora d'Aiguafreda. Ens veiem tots a la cursa de la Vall del Congost.

Imatges

Comentaris

Marc celebro que us hagi agradat la vall del congost i tota la zona del Tagamanent, el terreny una miqueta diferent que el Bergueda amb aquesta terra vermella, les imatges molt maques un bon record de la meva terra, anims pel dia 22

Afegeix un nou comentari