Serra de Milany

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Vallfogona de Ripollès Ripollès
• Distància: 41,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.220 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: IBP=112 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams de pujada molt durs (curts)
• Cartografia: Taga Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Sens dubte la tardor és l'època més vistosa per aproximar-se a les fagedes del sud del Ripollès, i al voltant de la serra de Milany n'hi ha diverses. No és la primera vegada que visitem Milany, de fet vam fer un recorregut similar ja fa uns anys. Avui aprofitem que part de la família participa en una prova d'orientació a Vallfogona de Ripollès per fer una sortida en bicicleta pels frondosos boscos de l'entorn. Quedem amb l'amic Pär, un suec afincat a Catalunya amant de la bicicleta amb qui ja hem compartir moltes activitats. Ell farà la ruta amb una bicicleta de gravel i jo amb una de btt. Possiblement l'itinerari d'avui no és el més adequat ni per una ni per l'altra bicicleta, però els dos vam gaudir d'un bon matí pedalant per pistes secundàries en un terreny fresc i humit a les obagues, i més assolellat als punts alts, des d'on vam poder gaudir de bones vistes cap als Pirineus orientals.

Sortim de Vallfogona de Ripollès i marxem cap al sud tot baixant cap a la Ribera de Vallfogona, que travessem a gual i continuem per l'altre cantó. De seguida la pista comença a pujar per una zona obaga. Pugem per una pista ben fresada que passa per sota mateix de la font de la Tosca, que raja força. Venint com venim del Berguedà on la sequera és notòria, ens sorprèn veure aigua rajant, pistes humides i fang, una combinació que ja teníem mig oblidada. Anem pujant per la pista amb la fresca matinal per dins de la fageda. Més amunt la pista fa un revolt sobtat en un clot i continua amunt cap al peu de la roca Estello, on confluïm amb el GR-3. Seguim direcció sud per un bosc magnífic i humit en pujada continuada però assequible. Una pujada però que s'accentua molt fort arribant a les cases de les Artigues, amb un tram duríssim. Passat el revolt al costat de les cases el pendent continua fort però més assumible, i en uns minuts assolim la carena a sota mateix del castell de Milany.

Portem gairebé 9 km. i un notable desnivell, amb un darrer tram realment dur. Deixem les bicicletes momentàniament a sota del turó on hi ha el castell, i pugem caminant 5 minuts fins al cap d'amunt, on hi ha el conjunt de restes consolidades de l'antic castell de Milany, a 1.529 metres d'alçada. És un bon mirador de la contrada, i com a berguedans que som no podem deixar de fixar-nos en el Pedraforca que treu el nas cap a l'oest. Més a prop ens envolten un conjunt de turons tenyits de tons ataronjats i vermellosos dels faigs en plena transició tardoral. Hi ha una escala habilitada que permet pujar fins dalt de l'antiga torre, el punt més alt amb molt bones vistes. Fem fotos i descansem uns minuts abans de baixar a recuperar les bicicletes i reprendre la marxa.

Creuem la carena i seguim la pista que baixa cap al vessant sud. Tot i la poca pluja d'aquest any trobem diversos trams enfangats, cosa que ja no recordàvem ben bé què era. Baixem per un tram més assolellat on recuperem temperatura, i ens acostem al clot on hi ha la casa de Milany. Entrem a la bonica baga de Dalt del Barretó i planegem suaument fins arribar al Morro del Quer, un mirador natural situat a la punta d'un morral de cinglera abocat a l'oest. Parem de nou un moment per contemplar el paisatge que s'obre sota els nostres peus. Continuem baixant per pistes força precàries fins a la collada del Barretó, on girem a la dreta i entrem en una altra fageda, aquesta a la baga del Puig. Aquí pedalem de pla al voltant d'uns faig de grans dimensions que formen un bosc preciós. Aquest bosc gairebé màgic s'acaba al Pla de Marenyol, un terreny obert on tornem a veure el sol.

Anem marxant direcció oest fins que la pista revolta un morral i torna cap a l'est ara per la baga de Tavèrnoles. La ruta d'avui és molt revoltada, i tant aviat estem al vessant solei com obac, i transitarem per diverses fagedes totes elles ben boniques. La pista va perdent alçada fins al torrent i la casa de Masats, a sota mateix del Morro del Quer per on hem passat fa una estona, però ara som bastants metres per sota. Creuem uns antics camps seguint una pista cada cop més precària i pedregosa que baixa fins al clot del torrent de Milany. El creuem i continuem uns metres per terreny obac fins a la cruïlla de la balma del Teixidor. Baixem uns metres a l'esquerra fins a trobar aquesta gran balma amb restes d'habitatges troglodítics. La gran balma està situada a sota del llavi d'una llarga cinglera, i es poden veure restes d'antigues construccions.

Retrobem la pista principal i seguim direcció oest tot pujant fins a la magnífica masia del Teixidor. Passem al davant mateix d'aquest gran casal i baixem uns metres per la pista, amb trams encimentats, que transita per damunt del cingle de les Cabres i baixa fins al nucli de Llaés. Al peu de la casa de l'Hostal, uns metres per sota del Castell, girem fort a la dreta i baixem per la baga del Salt. Més endavant abandonem la pista principal i pugem per una secundària fins a tocar la casa del Puig. Les tanques i filats que envolten la propietat, així com uns gossos grossos i poc simpàtics ja ens fan veure que no hem d'arribar a la casa. Prenem un caminet a la dreta que ens fa empènyer les bicis uns moments, però de seguida torna a ser ciclable. El caminet conflueix en una pista secundària que puja molt fort i ens porta fins al coll de Bena, on tornem a entrar en terreny obac al peu d'una gran fageda.

Creuem els prats al voltant del coll de Bena i entrem en una gran fageda que ens obsequia amb racons tan bonics com el Clot de Font Fresca, tot i que avui no hi raja aigua. Tornem a una dinàmica de pujada moderada que es manté fins al collet de Piella. Tot aquest tram és molt bonic i solitari, i transitem per una d'aquelles pistes en desús tan agradables per dins d'una espessa fageda. Aquesta última llarga pujada se'm fa una mica feixuga, suposo que pels quilòmetres acumulats. Però aviat torna la baixada, ràpida i amb pendent acusat. Passem a tocar de la masia de Piella, que deixem a l'esquerra en un revolt sobtat. Baixem decidits direcció nord per dins del bosc fins a acostar-nos a una zona més oberta arribant ja a la Ribera de Vallfogona. Passem a tocar d'un parell de masies i encara ens queda una última pujada fins a tornar a Vallfogona, on tanquem una ruta molt bonica per les fagedes que envolten la serra de Milany.