Volta al Pamano

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llessui (Pallars Sobirà)
• Distància: 28,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 785 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: IBP=67 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Hem vingut diverses ocasions a pedalar a la vall d'Àssua, ja que els seus paisatges oberts i les pistes que s'enfilen fins als 2.200 metres permeten uns itineraris panoràmics i exigents físicament, alhora que senzills a nivell tècnic. És una zona molt bonica dels Pirineus catalans on podem contemplar un paisatge amable i molt característic, format per immensíssims prats alpins fortament inclinats. A l'estiu és una gran zona de pastura de bovins, equins i ovins. De fet un veí de Llessui ens explica que a l'estiu pasturen pels terrenys d'alçada més de 5.000 caps de bestiar. En pocs llocs es poden observar unes pastures tan grans i alhora envoltades de grans muntanyes. Avui pujarem fins als peus del Montsent de Pallars, la gran muntanya que presideix la vall d'Àssua, però que avui no podrem gaudir, ja que la boira l'embolcalla.

Ens situem a la plaça de Llessui, a la part baixa del poble, on podem aparcar i abastir-nos d'aigua de la font. Just al costat mateix de la font surt un carreró en direcció est que aviat es converteix en la pista que seguirem durant quilòmetres. La pista planeja cap a llevant contornejant la base del tossal de Torena, el cim que protegeix Llessui pel nord. Comença pujant suaument fins a vorejar el serrat que baixa del cim, i va girant cap al nord i el nord-oest. És una pista secundària ben poc transitada, bàsicament pels ramaders de la zona. Al cap d'uns 3 km. deixem a la dreta el trencant que marxa cap a les bordes de Llessui, al peu del torrent de Berasti. Fem un revolt a l'esquerra i comencem una llarga pujada.

De fet la ruta d'avui és una llarga pujada, un tram relativament planer per damunt dels 2.100 metres, i tot seguit una baixada. Però anem a pams. La nostra pista va enllaçant un seguit de revolts tancats per guanyar alçada progressivament per unes costes obertes més al nord del tossal de Torena i la llarga carena que continua cap al nord. Aquesta llarga carena separa la vall del riu de Berasti, per on anem pujant, del barranc de Pamano, situat més a l'oest. Passat el quilòmetre 7 assolim la carena al pla des Marguinets, a uns 1.800 metres. A partir d'aquí canviem de direcció i ens encarem cap al nord, sempre seguint la pista enmig de grans pastures inclinades. En aquest temps de primavera tot el paisatge és especialment brillant, amb un verd intens que s'estén tant enllà com la mirada abarca. Malgrat tot avui és un dia rúfol, amb visibilitat reduïda en alçada per núvols baixos que cobreixen els cims i resten esplendor al panorama.

La nostra pista segueix pujant cap al bony de Montalto, els bonys de Cabridamorta i el planell des Cabanes. Poc després passem al costat de la cabana de Madirri. En tot aquest tram la pista està més abocada al vessant est del barranc de Berasti. Avancem en un tram de pujada més moderat per vessants oberts i inclinats fins arribar a la zona dels Plans, ja al límit dels 2.000 metres. Des d'aquí ens queda un tram de pujada més aguda que ens enfila amb un zig-zag fins a la pista principal que connecta Espot amb Llessui, i també amb Espui (Vall Fosca) pel coll del Triador. Trobem la pista principal gairebé a 2.200 metres d'alçada, el punt més alt de la ruta d'avui. Girem a l'esquerra i comencem un llarg flanqueig lleugerament descendent per la base del Montsent de Pallars.

Tot i que el conegut cim pallarès hauria de ser el gran protagonista de la ruta, amb la seva presència altiva, avui no ho és. Els núvols li prenen aquest honor. Circulem precisament al límit dels núvols, i amb una temperatura més fresca del que esperàvem. Abrigats amb tot el que portem anem planejant per damunt del gran barranc de Pamano, que veiem a la nostra esquerra, alimentat per molts altres petits barrancs que neixen a banda i banda. Contemplant aquest bonic paisatge avancem còmodament per la pista en direcció sud. Passem al costat de la Cabaneta, una cabana de pastors. I seguim sota el tossal de Pamano fins a la cruïlla del coll del Triador, que ens queda pocs metres per damunt. Per aquí podríem baixar cap a la Vall Fosca, o accedir a l'Estany Gento, com ja havíem fet en una altra ocasió.

Seguim pedalant per la pista principal, cada cop més enfredorats, ja que la temperatura és baixa i la humitat molt alta a causa dels núvols baixos. La pista fa un parell de revolts amples i arriba a la Fita Alta, on hi ha les restes de les construccions de les antigues pistes d'esquí. També es poden observar encara diversos remuntadors i telecadires de l'estació que va tancar l'any 1.987. Just a la Fita Alta la pista gira cap a l'esquerra i comença una baixada pronunciada que fa diversos revolts abans d'arribar al punt on hi havia la base de l'estació i l'inici dels remuntadors. Des d'aquí ja per pista asfaltada només queda acabar d'arribar al poble en poc menys de 2 km.

De nou a Llessui tanquem una ruta fàcil i molt estètica per la capçalera de la vall d'Àssua. Hem pujat per una pista que tot fent revolts s'enfila a dalt la carena i tot seguit hem pogut voltar i contemplar des de les altures al barranc del Pamano, entremig d'immenses pastures inclinades a banda i banda. Sempre sota l'atenta mirada del Montsent de Pallars, sentinella de la contrada.