Serra de les Pinyes (2.200 m.) i Pla de Llet (2.143 m.)

Des del bonic llogarret de Castellnou de Carcolze prenem una pista que s'enfila pel vessant solei fins a l'ampli pla de Sorri, envoltat de grans pastures i tenyit per petites masies i bordes. Anem tombant cap al nord per una pista que passa per damunt del poble de Bescaran i s'endinsa en l'obaga fins a tocar el riu del mateix nom. Sota el nucli de bordes de Cintó girem cap al sud alhora que la pista incrementa el pendent fins al refugi de Partida de Múria. Superem els 2.000 metres i avancem per una zona oberta de prats alpins amplis i molt bonics fins al coll de la font d'Aristot, el punt més alt a 2.200 metres. Baixem saument al coll de Queralt i enfilem una última pujada forta fins al mirador del Pla de Llet, que ens regala vistes amplíssimes. Ja només queda baixar per una pista secundària que passa per sota els Rocs Gros i Xic i ens torna de nou al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Castellnou de Carcolze (Alt Urgell)
• Distància: 30,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.030 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=62 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes secundàries, amb algun tram de fort pendent
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tornem a l'Alt Urgell per continuar gaudint de la bellesa i la tranquil·litat dels seus paisatges. És una de les zones on hem fet més rutes en bicicleta, ja que en ser una comarca molt gran, muntanyosa i poc poblada, compta amb una xarxa de pistes i camins molt adequats per pedalar. Avui ens centrem més en el vessant sud per buscar el sol i temperatures agradables, tot i que una part de la ruta transita també per un trams obacs on ens haurem d'abrigar. Bona part de les pistes per on circularem avui ja les hem trepitjat en altres rutes, però avui hem previst un itinerari circular de poca dificultat i de bon interès paisatgístic sortint de Castellnou de Carcolze, un poblet on no havíem passat mai en cap ruta, i val molt la pena de visitar, amb els seus carrers estrets i costeruts i la bonica església de Sant Girvès.

Per accedir al poble cal prendre una carretera asfaltada molt estreta que surt damunt mateix dels Banys de Sant Vicenç, a la carretera N-260 a tocar del Pont de Bar. Un cop a la part baixa del petit poblet trobem un aparcament des d'on començarem la ruta. Comencem a pedalar per una pista asfaltada que surt de l'aparcament i fa un revolt sobtat pujant fort cap a la part alta del poble. De seguida s'acaba l'asfalt i girem a l'esquerra per una pista que s'encara cap a ponent. La pista avança entre costers arranjats com a camps i pastures, i puja moderadament fins als cortals de Sorri, on fa un parell de revolts llargs i enllaçats abans d'entrar al pla de Sorri.

El Pla de Sorri és una extensió amplíssima i molt plana on hi ha camps i sobretot extenses pastures. Passem per sota de la borda del Miquel, que sembla habitada, i avancem fins un ampli collet des d'on es pot contemplar tota l'extensió de la gran planúria. El gran pla en realitat és una mica inclinat, i cap a la part alta es poden veure diferents cases i bordes. També podem observar cap al nord-est unes curioses formacions de roca, els Rocs Gros i Xic, uns esperons rocosos molt drets i ben característics que es poden veure des del poble. Creuem d'est a oest la part baixa del pla de Sorri i baixem lleugerament fins a creuar el riu Riguer. Tornem a pujar sempre seguint una pista en bon estat, i aviat arribem al nucli de bordes i cases de Sant Miquel. Aquí deixem una pista que marxa a l'esquerra i que ens portaria al poble de Bescaran.

La nostra pista va girant cap al nord, passa per la vora d'un parell de bordes, i sobrevola el poble de Bescaran, que podem veure força més ensota entremig dels arbres. La pista va pujant sempre amb pendent moderat però sense descans, i mica en mica entrem en territori més obac. Anem pujant primer cap al nord però tendint cap a l'est fins a trobar-nos al peu del riu Bescaran. A l'altra banda del rierol contemplem les boniques bordes de Cintó enfilades en uns prats amb força pendent. Pugem una mica més fins a una cruïlla. La pista de l'esquerra marxa cap a les bordes mencionades i seguiria cap a la collada de Pimes, fronterera amb Andorra. En alguna altra ocasió ja hem fet aquest itinerari, i és molt interessant. Però avui la idea és una altra, i comencem a tombar de nou cap al sud.

Pugem uns metres més al peu del riu Bescaran fins que la pista fa un gir sobtat a la dreta. Tot seguit continua pujant amb més intensitat pel vessant obac enmig d'un bosc d'alta muntanya. Ens abriguem perquè l'ambient és fresc, molt contrastat entre els vessants on el sol encara escalfa, i les obagues que conserven la fresca matinal. La pujada també ens ajuda a mantenir una bona temperatura corporal, i després d'una llarga recta arribem just al damunt del refugi lliure de Partida de Múria, situat al peu de la pista i d'un prat de pastures molt gran. Seguim per la pista i superem els 2.000 metres. Més o menys en aquesta alçada la vegetació va desapareixent i entrem en una àrea de prats alpins.

Avancem cap a l'est per una pista d'alta muntanya entremig d'immenses pastures alpines força inclinades. El bestiar ja ha baixat cap a les valls, i avancem en total sol·litud entremig d'aquest paisatge obert. Des del refugi fins al punt més alt de la ruta pedalem 3 km. per aquest tram tan agradable i de pendent moderat. Gaudim del paisatge i del sol que ens acompanya en aquesta part alta de la ruta. Coronem el coll de la Font d'Aristot a 2.200 metres, el punt més alt de la ruta, just creuant la serra de les Pinyes. Estem just a sota del Turó Punçó, de 2.495 m. Al davant tenim una bonica vista del proper objectiu, el Pla de Llet. Fem una breu parada per contemplar el paisatge i seguim per la pista que ara baixa suaument cap a l'est un cop passada la font. De seguida arribem al coll de Queralt, on hi ha una cruïlla de diverses pistes. La Sílvia i el Fum comencen a baixar per tornar cap al poble per la pista de més a la dreta, i jo en prenc una que marxa de dret per pujar fins al mirador.

Des del coll de Queralt em queda una pujada curta d'1 km. però força intensa per assolir el Pla de Llet (2.141 m.) on hi ha un bonic mirador situat al cap d'amunt d'un turonet. El turó del Pla de Llet queda separat de la resta de muntanyes i protuberàncies de la zona, i això fa que sigui un punt panoràmic de referència. En aquest punt hi ha un vèrtex geodèsic al límit entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, i podem gaudir d'una gran panoràmica cap a tots costats. Cap al sud la plana ceretana, la Tosa, el Cadí i la vall del Segre. Cap al nord el Pic Negre i el Monturull en primer terme, així com els altres cims de la zona de Perafita. El mirador està arreglat amb baranes i un monument a la reserva de caça de la Cerdanya i l'Alt Urgell, i té una curiosa estàtua d'un isard de ferro en posició de salt a dalt d'un monòlit de formigó. La vista és amplíssima, i descanso uns minuts per contemplar el paisatge, tot i que ja havíem estat aquí en altres ocasions.

Ja només queda l'última part del descens, que farem per pistes fins al poble de Castellnou de Carcolze. Torno a baixar al coll de Queralt, però en comptes de fer-ho per la mateixa pista per on he pujat i que segueix la carena, ho faig per una altra que passa més pel vessant est i arriba al mateix punt. Aquí giro a l'esquerra i començo a baixar per una pista que de seguida perd alçada. El pendent és fort, i al cap d'uns minuts descarto la pista que sembla més principal de l'esquerra i que portaria al poble d'Aristot. Tombo més a la dreta i vaig baixant direcció sud-oest fins a un replà damunt les roques de l'Avellanosa, on la pista gira per entrar al torrent de la Coma poc abans de trobar el trencant que baixa cap a les bordes de Carcolze. Atrapo la Sílvia i el Fum pocs quilòmetres abans del poble i acabem de baixar plegats tancant una bonica ruta en bicicleta fàcil i paisatgísticament interessant.