El Balconet i Sant Pere de Queralt

Comencem a trescar al petit poble de Santa Linya i prenem una llarga pista que marxa en direcció est i va pujant mica en mica. Al cap de poc més d'una hora de caminar arribem al Balconet, un mirador natural des del cap d'un cingle que mostra una fantàstica perspectiva del meandre que forma la Noguera Pallaresa en un tram embassat pel pantà de Camarasa. Bonica vista cap al Montsec i les cingleres que envolten el pantà. Seguim per un bonic camí damunt de la cinglera i anem trobant restes del Front del Segre. Baixem molt fort amb trams equipats fins a la curiosa ermita de Sant Pere de Queralt, suspesa sobre un cingle. Baixem al barranc de Sant Pere, i amb trams equipats amb cadenes anem pujant fins a l'altiplà des d'on ja només queda planejar per un camí empedrat fins al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Santa Linya (La Noguera)
• Distància: 14,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 480 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun pas fàcil equipat amb esglaons i/o cadenes
• Cartografia: Montsec d'Ares ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Santa Linya és un petit poble de la Noguera situat en un altiplà per damunt de la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, just abans que conflueixi amb el Segre passat el pantà de Camarasa. Precisament un dels atractius principals de la ruta d'avui és contemplar un bonic meandre envoltat de cingleres enmig de l'embassament. Des de la punta d'una d'aquestes cingleres contemplarem una bona extensió de l'embassament, els cingles que l'envolten i més enllà la gran muralla del Montsec. També visitarem una curiosa ermita encimbellada en un petit turó dins d'un profund barranc, i tornarem per dins del tram engorjat, amb alguns passos equipats amb cables, cadenes i esglaons.

Així doncs ens desplacem fins a la petita localitat de Santa Linya, que té una seixantena d'habitants. El petit poble es troba bastit a redós d'un petit turó coronat per una senyera. Precisament sota les cingleres del turó, poc més d'un quilòmetre per sota del poble, podem visitar-hi un dels seus principals atractius: la cova de Santa Linya. És una gran balma on s'han trobat restes prehistòriques, però és encara més coneguda com una de les meques mundials de l'escalada de dificultat, ja que les seves parets abalmades estan farcides de línies d'escalada de grau elevadíssim. En acabar l'excursió baixarem a visitar la cova. Ara, en un matí fresc en ple gener, però amb un sol engrescador, sortim caminant des de la part alta del poble.

Marxem per una pista que surt planejant cap a l'est entremig d'uns bancals d'oliveres i ametllers. Avançarem uns quants quilòmetres per aquesta pista que puja molt suaument entremig dels camps. És fins i tot una mica monòtona, però convida a compartir una bona xerrada amb el Joan i la Teresa que avui també ens acompanyen en aquesta caminada. Al cap d'1 km., a la pleta de Corona, la pista gira a l'esquerra i puja una mica més alhora que podem contemplar enrere el poble de Santa Linya. La pista aviat es torna a encarar cap a l'est, i el pendent de nou es suavitza. Passem el Collet i seguim caminant una bona estona fins al quilòmetre 4,5, on ja veiem que la pista s'acaba. El paisatge uniforme, suau i arrodonit, que havíem vist fins ara es trenca bruscament per una cinglera de més de 300 metres que s'aboca sobre la profunda riba de la Noguera Pallaresa.

Precisament en aquest tram el riu està embassat pel pantà de Camarasa, i arribem a un punt conegut com el Balconet, ja que és un esplèndid mirador d'un bonic meandre que forma el riu embassat en aquest tram. A l'altra banda de la riba tenim les verticals cingleres del Coscoll, amb el seves parets vermelloses que contrasten amb un intens color turquesa de l'aigua embassada. És un lloc molt bonic, ja que la visió és esplèndida. Hi ha un banc per poder contemplar assossegadament el paisatge, i una barana arran del cingle. Al peu del riu també podem veure la via del tren que passa en paral·lel, i molt més enllà la gran muralla que formen els tres Montsecs, ben distingibles des d'aquí.

Descansem uns minuts en aquest esplèndid mirador, i reculem una cinquantena de metres fins que trobem un caminet que marxa arran del cingle d'aquest vessant dret de la Noguera Pallaresa. Prenem aquest camí que marxa cap al nord-oest a la vora del cingle, de manera que tenim sempre una bona visió panoràmica. Aviat anem trobant restes d'antiques construccions, que són punts de vigia, casamates, refugis o nius de metralladores de les tropes republicanes que situaren aquí les seves posicions en el Front del Segre, durant la Guerra Civil. Anem avançant i aviat el camí comença a baixar cada cop més fort. Trobem algun primer pas equipat amb cadenes, i més avall alguns altres. No són passos gens difícils, i aquest material seria prescindible. El camí baixa fort cap al barranc de Sant Pere i entrem en un tram obac.

Baixem gairebé al fons del barranc, i abans d'arribar-hi trobem una bifurcació en el camí. Seguim a la dreta tot i que després haurem de tornar a aquest punt. El camí de la dreta voreja uns petits cingles i contorneja per dins del barranc en un tram envoltat d'altes parets. És un barranc profund i congost, i enmig d'aquest paratge inhòspit veiem una petita construcció dalt d'un petit cingle. És l'ermita de Sant Pere de Queralt, i el camí ens hi porta. Un cop a sota, per accedir-hi podem prendre un caminet que baixa uns metres a l'esquerra i després puja buscant el pas més fàcil, o podem agafar-ho pel dret i enfilar-nos mig grimpant amb l'ajuda d'uns cables. Just a l'altre vessant del cingle també hi ha una petita ferrada horitzontal que es pot fer opcionalment si es porta material i es vol una mica més d'aventura. Ens enfilem a visitar l'ermita.

Sant Pere de Queralt és una esglesiola construïda al límit mateix del cingle, en un tram molt dret que fins i tot et fa qüestionar com la van bastir. Es manté força sencera, amb la coberta inclosa, però amb una petita part ensorrada. També s'endevinen les restes del que devia ser un campanar de planta quadrada. El més curiós però d'aquesta construcció és la seva ubicació, enmig d'un barranc feréstec, envoltat d'altes cingleres, i damunt d'un promontori vertical. Ben curiós. Un cop feta la visita reculem fins al trencant que havíem trobat i seguim la nostra ruta.

El camí ens porta a dins mateix del barranc de Sant Pere, i l'haurem d'anar remuntant per la seva llera. El primer tram és especialment encofornat, i avancem per un terreny congost i envoltat de vegetació. Afortunadament no baixa aigua pel torrent, ja que si en baixés seria difícil avançar. Caminem una bona estona pel tram estret del barranc que va tornant en direcció oest, però fent diverses ondulacions per adaptar-se a les característiques del terreny. Més endavant s'obre una mica, i continuem caminant durant una bona estona fins que sortim del barranc pel Pas Gran. Aquí comença una extensa planícia enmig d'un terreny erm i monòton. Avancem uns metres per pista a l'esquerra fins que trobem un camí que l'adreça i anem baixant amb un darrer tram empedrat molt bonic que ens porta gairebé fins al poble.

De nou a Santa Linya acomiadem una ruta agradable i fàcil en la qual hem caminat poc més de 14 km. amb un llarg tram inicial per pista fins al fantàstic mirador del Balconet, tot seguit un corriol en forta baixada fins a la curiosa ermita de Sant Pere de Queralt, i després una llarga pujada per dins del barranc de Sant Pere des d'on hem sortit planejant per terreny de secà fins al punt d'inici. Boniques vistes cap a la Noguera Pallaresa en el tram del pantà de Camarasa, així com del massís del Montsec. En acabat, baixem amb cotxe a visitar la cova de Santa Linya, una immensa balma on hi ha desenes de vies d'escalada per on ha passat l'èlit mundial de l'escalada. Conviuen els escaladors amb les excavacions arqueològiques que han descobert que tant l'home de Neardenthal com l'Homo Sapiens van habitar aquest indret.