Vall de Castellàs

Avui recorrerem en bicicleta una petita vall tributària del Segre on coneixerem petits pobles com Espaén, Junyent i Castellàs, que l'hi dona nom. Sortim des de sota el roc d'Esplugamanyauba i prenem una pista que es va enfilant progressivament entre pastures i trams boscosos fins al serrat de Pratnavall. Prenem la pista que planeja pel vessant nord de la serra de Taús fins que comença a baixar fort fins al despoblat de Mesons, i tot seguit el petit poble de Junyent. Des d'aquí, i sempre per una estreta carretera asfaltada, anirem baixant cap als altres pobles fins arribar al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Roc d'Esplugamanyauba Espaén, Valls d'Aguilar (Alt Urgell)
• Distància: 33,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 980 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: IBP=99 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes, un tram llarg d'asfalt i un tram de corriol fàcil
• Cartografia: Organyà - Boumort Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tot i sortir freqüentment a conèixer el país, sovint em sorprenc de la gran quantitat de zones de muntanya que desconec. I quan revises els mapes es fa encara més evident aquesta sensació. Precisament són els mapes els que ens fan obrir els ulls i ens permeten descobrir nous racons. I en aquest cas, la bicicleta de muntanya ens convida a recórrer algunes zones que potser tindrien un interès més limitat des d'un punt de vista excursionista, però sobre rodes, amb la possibilitat de cobrir una extensió més àmplia, esdevenen una alternativa prou interessant. Avui no descobrirem res de nou, però sí que ens mourem per un territori poc concorregut on escassament et pots trobar amb algun ramader o algun caçador.

Hi ha una amplíssima extensió de territori delimitada al nord pel Port del Cantó, al sud per la serra de Boumort, a l'est per la vall del riu Segre, i a l'oest per la Noguera Pallaresa. Aquest bast territori muntanyós està farcit de petits poblets on encara es manté una forma de vida austera i tradicional. La majoria d'aquests nuclis han anat perdent població, i alguns fins i tot han estat abandonats. Hem fet diverses rutes per aquest extens territori, i avui ens concentrarem en una part d'aquest, concretament la zona de la vall del riu Castellàs, que farem de baixada entre Junyent i Espaén, mentre que la primera part la dedicarem a enfilar-nos al serrat de Pratnavall i a continuació el vessant nord de la serra de Taús.

El punt de sortida natural de la ruta, i el seu punt més baix, seria el poble de Espaén, un petit nucli al qual s'accedeix des de Noves de Segre per l'estreta carretera que ressegueix el riu Castellàs. Per evitar un tram d'asfalt amb el Fum, tot i que és una carretera amb poquíssim trànsit, sortim des d'un petit collet on hi ha un aparcament sota la punxeguda roca d'Esplugamanyauba, un nom ben curiós per un cap de roc que s'aboca sobre el profund congost de Nyus, molts metres més avall. Sortim per l'asfalt i baixem poc més de mig quilòmetre fins que trobem una pista que marxa a l'esquerra entremig de camps erms, i aviat comença a pujar.

Avancem per una pista que sembla ben poc transitada que va pujant per les costes de Tuà tot fent diverses llaçades fins a sota del roc de les Esplugues. Anem tombant cap a l'oest i entrem en una zona més boscosa amb trams més ombrívols com la baga del Forn. El terreny es torna a obrir en arribar a l'ampla collada de Pratnavall, on hi conflueixen diverses pistes. De fet aquí ens equivoquem i agafem momentàniament la pista que planeja cap a l'esquerra en direcció a la Guàrdia d'Ares. Tornem enrere i ens mirem bé el mapa. Tenim dues opcions: o bé enfilar-nos a la carena del serrat, on possiblement haurem d'empènyer la bicicleta en algun tram (on a més a més hi ha molt bestiar), o bé avançar per una pista més bona que continua pel vessant nord i es va movent entre els 1.500 i els 1.800 metres. Com que el dia anterior ja havíem fet una ruta més dura, avui ens ve de gust pedalar més còmodament i triem aquesta segona opció.

Passada la collada de Pratnavall la pista segueix pujant, en general progressivament, però també trobarem algun pujador curt però molt dur. Anem avançant cap a ponent, pujant primer pel vessant nord del serrat de Pratnavall, i tot seguit, sense solució de continuïtat, pel també vessant nord de la serra de Taús. Assolim el punt més alt de la ruta passada la font del Sucre, a més de 1.800 metres, just a sota del coll Estremer, una collada oberta al mig de la serra de Taús on hi pasturen un bon grapat de caps de bestiar. En tot aquest llarg tram de pista per la part alta de la serra, que s'allarga durant més de 6 km. gaudirem sempre d'una àmplia vista cap al nord, i podrem contemplar cims ben destacats com el Montsent de Pallars o el mateix pic de l'Orri.

La pista comença a baixar, i en alguns trams retallem les marrades de la pista per algun tram de camí fàcil i divertit dins del bosc. La pista baixa fort fins un fons de torrent previ al despoblat de Mesons, un petit nucli ara abandonat. La pista continua baixant i uns metres més endavant arribem al bonic nucli de Junyent, on segons el cens de 2020 hi viuen només 5 persones. El poble però està molt cuidat, suposem per tant que deuen haver-hi més segones residències que no pas domicilis habituals. Aquest és el segon poble més alt de la vall, després de Freixa, on s'acaba la carretera. Fem una volta pel nucli, i ens enfilem pels carrers estrets fins a l'església de Sant Esteve.

Passat Junyent ja només queda asfalt i en baixada, de manera que la Sílvia i el Fum es quedaran al peu de la font, i jo acabaré la ruta i els vindré a buscar. Així des de Junyent agafo l'estreta carretera asfaltada i començo a baixar seguint el curs del riu Castellàs. Al cap de 3 km. passo pel nucli de Castellàs, que dona nom a la vall. És també un poble petit amb 7 habitants censats, i diverses segones residències. Una part del poble està construït als marges un coster força dret damunt del riu. Continuo baixant ràpid 6 km. més fins al trencant de la carretera, on giro a la dreta i em toca tornar a pujar uns minuts, primer fins al petit poble d'Espaén, i encara uns metres més amunt fins al lloc on havíem aparcat. Aquí tanquem una ruta fàcil, principalment per pistes però amb algun tram de corriol divertit, en la qual primer hem pujat cap a les serres de Pratnavall i Taús, i després hem baixat cap al fons de la vall de Castellàs per seguir-la fins al punt d'inici. Un itinerari fàcil i solitari per petits poblets d'un dels sectors més desconeguts de l'Alt Urgell.