Sant Salvador (1.157 m.)

Des del cim de la Tercera Maria es pot contemplar una extensa panoràmica de la Catalunya Central. Fem una ruta clàssica per accedir-hi, sortint des de la capital del Berguedà. Passat Avià agafem un bonic corriol que avança pel Peu de Roca, a la base dels cingles, i arriba fins als Sants Metges. Tot seguit comença una intensa pujada per la pista dels pantans de l'Espunyola. Al darrere del segon embassament continuem per una pista que és pràcticament un camí i que careneja fins al cim. Per tornar accedim als plans de Torneula i baixem al Molinot, on segueix un corriol que ens portarà per la carena de la Segona Maria fins al Grau. Passem sota el salt d'aigua i fem l'últim descens per un caminet divertit fins arribar de nou a la plana.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 31,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 980 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=64 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Pujada dels pantans força exigent. Llargs trams de corriol amb algun pas entretingut.
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Pujar fins a Sant Salvador és una activitat força habitual quan surto en bicicleta des de Berga, i de fet ja està explicada en diverses entrades. Però m'he fixat que aquesta ruta en concret, que és la que més m'agrada, no l'havia publicat. M'agrada especialment perquè bona part de l'itinerari transcorre per corriols de baixa dificultat, però molt bonics. És força fàcil, però té també alguns passos que requereixen una mica d'atenció, i això la fa més divertida. També té el repte de remuntar l'exigent pujada del pantà de l'Espunyola, tan sols de 1,5 km., però amb un pendent mitjà superior al 16%, i llargs trams que superen el 18. Un cop damunt del llavi de la cinglera podrem gaudir d'extenses vistes cap a tota la plana de la Catalunya Central.

És una activitat ideal per a l'hivern o en dies freds, ja que tota la ruta està orientada al sud, i la forma de les cingleres forma un efecte d'olla que garanteix temperatures suaus. Precisament per això a la part superior dels cingles hi ha diversos punts d'enlairament de parapentistes. Diverses vegades també s'ha comentat aquí la curiosa forma d'aquestes cingleres, que formen les primeres estribacions prepirinenques, i que són molt vistoses des de la zona del Baix Berguedà. Mirat des de la capital del Berguedà, s'observa uns morrals que sobresurten de l'altiplà superior, i se'ls ha batejat popularment com les Tres Maries. La ruta d'avui puja fins a la tercera, també passa per la segona, i voreja la primera per sota.

Surto sol des de Berga en un matí fresc però assolellat. Em dirigeixo cap a Avià i passat el pont sobre la riera de Bellús agafo una pista que puja cap al nord. Uns metres més amunt giro per un corriol a l'esquerra que arriba al bike park, on cal passar per sota d'algun dels salts preparats. Passada la instal·lació segueixo per un caminet que marxa cap a ponent i que durant força quilòmetres anirà seguint la base dels cingles, el que també alguns popularment han batejat com les faldilles de les maries. El primer tram és planer, i avança dins d'un bonic bosc d'alzines. Algun pas més complicat o pedregós em fa baixar momentàniament de la bicicleta, però són només un parell de passos puntuals. Passo uns metres per damunt de la masia de Serrapinyana, i quan el camí es bifurca prenc el ramal de l'esquerra que baixa lleugerament, passa al damunt de la masia del Verdaguer, creua una pista i baixa fins a creuar la riera de Clarà.

Passada la riera de Clarà a gual, continua una pista en lleuger ascens, tot i que aviat es troba un camí que adreça alguns revolts. Recupero momentàniament la pista, però en un revolt al km. 9,5 ja prenc un corriol a l'esquerra que continua planejant. Estic ja sota mateix del morral de Sant Salvador, però caldrà avançar un bon tros més per trobar un accés ciclable. El corriol és fàcil i distret, amb algunes pujades i baixades. Creua una pista i continua per damunt d'uns camps fins a prop de la masia del Vilà. En aquest tram últimament hi ha alguns problemes amb el camí, ja sigui perquè hi ha filats de bestiar sense pas, o bé perquè fan tasques forestals i deixen tota la brossa enmig del camí. Sembla clarament una acció encaminada a dificultar el pas de caminants i ciclistes. Segueixo avançant pel camí fins a prop de les ruïnes de Sant Salvador de la Mata, on han tallat i també hi ha certes dificutats per passar. Esperem que siguin temporals.

El corriol continua sempre cap a ponent fins a creuar el torrent de Foubes, tercer curs d'aigua que cruearem avui i que correspon amb cadascuna de les valletes que formen els morrals i les fondalades que els separen. El camí va girant cap al sud i arriba fins als Sants Metges, on hi ha l'església i una masia de turisme rural. Al peu del cementiri i per damunt d'una casa el camí continua fins un tram pedregós sota el Roc de les Mosses, un característic bloc de conglomerat de notables dimensions. Pocs metres més endavant arribo a la pista dels pantans. Giro a la dreta i comença la pujada. És un ascens dur, amb alguns trams molt durs. És només un quilòmetre i mig, però sense descans, amb un pendent mitjà que supera el 16%, i alguns trams llargs de més del 18. En funció de com estigui de trencat el terreny la dificultat pot ser major o menor. La meva opció és posar la reductora i anar pujant a poc a poc amb un ritme que pugui mantenir. Trigo uns 17 minuts pujant ben suaument.

El pantà de l'Espunyola està format per dos petits embassaments correlatius que aprofiten una petita fondalada del torrent de Foubes, que per cert està equipat per practicar el descens de barrancs, com vam fer fa uns anys. Vorejo els pantans per la pista, i a la cua del segon marxa un camí que el voreja. A l'altra banda continua una pista pràcticament en desús, que fins fa poc havia estat camí, però incomprensiblement van fer una pista que no sembla que utilitzi ningú. Aquesta pista que comença a estar mig absorbida puja uns metres fins arribar a la part alta de la cinglera, i un cop a dalt evoluciona cap a l'est sempre amb unes vistes extraordinàries cap al sud. És un tram bonic i agradable, ja que es pedala fàcilment, en lleugera pujada, i sempre amb un bon precipici i una excel·lent vista a la dreta.

Vaig avançant per la pista fins un punt on s'encreua amb la pista de Torneules. Baixo uns metres i encaro un últim pujador curt però intens fins al cim de Sant Salvador (1.157 m.), on hi ha les restes d'una antiga ermita romànica que l'hi dona al nom, un vèrtex geodèsic, i una extraordinària panoràmica sobre la plana central catalana. El de Sant Salvador és el morral que més sobresurt cap al sud, i per tant el que ofereix una millor visió. És sens dubte un lloc especial on sempre ve de gust tornar. Passo uns minuts contemplant el paisatge, reposant i fent algunes fotos. Baixo pel mateix tram fins a trobar la pista que puja fins al pla de Torneules. Creuo tot el pla, i sota la masia prenc una pista mig abandonada que baixa uns metres, i més endavant es converteix en corriol. El caminet fàcil i ciclable entra a dins del bosc. Prenc el ramal de l'esquerra que baixa suaument fins a trobar una pista per on continuo baixant fins al Molinot.

Passo per damunt de la masia del Molinot, un antic molí rehabilitat. Passat el Molinot enganxo amb un camí que flanqueja les costes de Serrapinyana a força alçada. No és ni la pista asfaltada que passa per dalt, ni el camí pedregós que baixa fins a la base del cingle. Aquest camí és molt bonic, ja que és estret i està situat tan sols uns metres per sota del llavi del cingle. Fins i tot passa per una balma formada per les roques de la part superior. És un camí pràcticament tot ciclable, només hi ha algun passet una mica més complicat, i una breu pujada d'una vintena de metres on cal empènyer. Precisament és la pujada fins als plans de la Segona Maria, un tram extens de pastura que cal creuar d'oest a est. Al final dels prats neix una vella pista que aviat es converteix de nou en corriol i avança per dins del bosc. El caminet va entrant cap al nord fins a trobar la rasa d'on surt la riera de Bellús.

Baixo uns metres per una vella pista abandonada i de seguida trobo el corriol que porta al salt del Grau, un petit saltant d'aigua amb la gràcia que el camí passa per darrere ja que el pas és per dins d'una balma darrere del salt. És un pas molt bonic i característic. Passalt el sant continua un corriol molt divertit que va baixant durant gairebé 2 km. més fins a Avià. Acabo d'arribar a Berga ben satisfet d'una ruta prou coneguda, però que sempre em ve de gust de fer, ja que és una interessant combinació de corriols bastant fàcils, una pujada intensa que fa treure la son, vistes excel·lents de la plana central i les muntanyes de la zona dels Rasos de Peguera i un descens per corriol ben divertit.