Val de Salient

La pista més llarga de tota la Val d'Aran surt des de Vilac i es va enfilant per la coma de l'Arriu Salient fins arribar a la Cabana deth Coret de Mont, a 2.150 m. Són 23 km. de pujada continuada per una pista molt panoràmica que ens ofereix excel·lents vistes cap tant cap al sector nord de la vall de la Garona, com també cap a la zona de Vielha i els pobles propers. Però el més detacat és a impressionant visió cap al massís de la Maladeta i les muntanyes veïnes. La pujada és llarga però progressiva, i permet gaudir d'un espectacle natural de primer ordre. Un cop a dalt iniciem un descens vertiginós per un corriol preciós, amb algun tram molt dret i difícil on haurem de baixar de la bicicleta, i alguns passos aeris molt estètics.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Vilac (Val d'Aran)
  • Distància: 32,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.200 metres
  • Temps: 4:55 hores
  • Dificultat: IBP=94 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Pujada fàcil per una llarga pista. Descens per corriol amb trams difícils i aeris
  • Cartografia: Val d'Aran Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Vilac 00:00 00:00 0,0
Mirador Ribera deth Salient 00:50 00:50 5,8
Estanho de Vilac 00:30 01:20 8,5
Antenes 00:30 01:50 11,2
Cabana de Salient (a prop) 00:50 02:40 17,4
Cabana deth Coret de Mont 00:50 03:30 22,9
Mont 01:15 04:45 31,0
Vilac 00:10 04:55 32,4

Crònica

Continuem uns dies de vacances a la Val d'Aran descobrint a cop de pedal alguns racons meravellosos de la comarca occitana. La d'avui és una ruta d'altura, no només pels 2.150 metres que assolirem, sinó també per la qualitat paisatgística i pel valor esportiu. De nou ens deixem aconsellar pel Centre BTT de la Val d'Aran, que ens proposa rutes ben variades en diferents punts del territori. Avui ens basarem en l'itinerari Vielha | Pista Salient | Bords | Mont | Vilac | Vielha, de categoria negra (molt difícil), però l'adaptarem una mica a les nostres necessitats, sobretot de distància i pel fet que ens acompanya el nostre gos, el Fum. El resum és ben simple: una llarga pujada de 23 km. i una baixada directa i contundent per un bonic corriol. Entremig unes vistes impressionants de les muntanyes de la Maladeta.

Diuen que és la pista més llarga de la vall d'Aran, i és realment llarga, ja que pujarem de forma ininterrompuda durant 23 quilòmetres. Però el paisatge és tan fantàstic que l'itinerari no és gens avorrit. Ens permetrà contemplar diferents punts de vista de la vall i les muntanyes que l'envolten. Tot i ser llarga, la pujada és molt progressiva, i permet rodar a un ritme còmode sense haver de forçar en cap moment. La baixada és una mica més exigent, amb alguns trams molt drets pràcticament sense camí on posarem el peu a terra en diferents punts. El valor paisatgístic es manté en tot l'itinerari, ja que pocs metres després de la sortida ja ens enfilem i tenim bones vistes. A mesura que avancem contemplarem diferents zones, però sempre amb un paisatge obert i horitzons extensos.

Si observem a vol d'ocell el recorregut de la Garona, el riu que vertebra la comarca, veurem que fa una forma d'essa. Neix al pla de Beret, i baixa en direcció oest fins a Vielha, on gira momentàniament cap al nord. A sota mateix de Vilac tomba cap de nou cap a l'oest, i prop de Bossòst s'encara al nord i surt en aquesta mateixa direcció cap a França. Aquesta curiosa configuració la podrem observar durant la ruta. El punt de sortida escollit és el poble de Vilac, situat gairebé al bell mig de la Val d'Aran. I just la llarga serra de Vilac per on ens enfilarem en el primer tram és la que fa de barrera i provoca el gir de la Garona prop de Vielha. Precisament la ruta original del centre BTT surt des de Vielha, però nosaltres l'escurcem una mica i així evitem la zona de més moviment a la vall. Així doncs pugem fins a Vilac per la carretera que surt als afores de Vielha i s'enfila un parell de quilòmetres. Aparquem i preparem els estris.

Comencem a pedalar a l'entrada del poble, passem per la plaça de l'església de Sant Fèlix i prenem el carrer Major, ben engalanat de flors com correspon a una vila florida. Anem sortint del poble i baixem uns metres fins al barranc del riu Salient, la vall del qual resseguirem fins ben amunt. Un cop creuat el torrent comencem la llarga pujada que s'allargarà gairebé 23 km. Avancem els primers metres per asfalt, però de seguida trobem la pista de terra per on anirem evolucionant. La pista està en força bon estat, excepte algun punt concret una mica més trencat. Només trobem un parel de vehicles al primer tram, i per tant gaudirem d'una pedalada ben plàcida, tranquil·ls i solitàia, al principi per una zona més de bosc, però quan guanyem una mica d'alçada ja per terreny obert de pastures alpines.

Pugem còmodament el primer tram de la pista que es va enfilant per les costes orientades al nord de la serra de Vilac. La pista enllaça diversos revolts units per llargues rectes que ens permeten guanyar alçada enmig d'un terreny boscós i de pendent moderat. Així doncs anem avançant ara cap al nord, i ara cap al sud. Ens anem enfilant, i quan avancem cap al nord contemplem ensota la vall del Garona en el seu curs central de la vall, en direcció cap a França. Després de 3 o 4 revolts i una recta molt llarga de més de 2 km. arribem al Mirador Ribera deth Salient, quan portem gairebé 6 km. Es tracta d'una punta de la carena descendent de la serra de Vilac situada gairebé a sobre mateix de Vielha. Seguim pedalant i un parell de revolts més amunt passem al costat de l'Estanho de Vilac, un estany petit amb un petit refugi lliure al costat.

Voregem l'estany i pocs metres més amunt ens aturem en un mirador natural abocat precisament sobre Vielha i cap al vessant superior de la Garona, és a dir, el tram que baixa des de Beret cap a Salardú, Arties i la capital de l'Aran. La vista és fantàstica, i convida a aturar-se i gaudir d'un paisatge extens i fabulós. El dia però és força ennuvolat, cosa que agraïm per la temperatura a l'hora de pedalar, però que treu lluïdesa a les fotos. Des d'aquí ja tenim una bona perspectiva de les muntanyes de la Maladeta i també cap a la zona del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es poden endevinar diverses puntes més destacades, tot i que els núvols tapen alguns dels cims més elevats.

Continuem la nostra ruta amb un tram de pujada una mica més intens i pedregós. Un parell de revolts més amunt passem per sota d'unes antenes de comunicació que es poden veure gairebé de tota la Val d'Aran, ja que des d'aquest punt es té visió cap a les dues bandes (la de Beret-Bonaigua i la de la zona nord cap a Bossòst). Les vistes són estraordinàries i gaudim tot pedalant d'un paisatge encisador. Com que la pista va fent diversos revolts, anem contemplant les diverses cares d'aquest territori complex, i tan aviat tenim al davant les muntanyes de la Maladeta com les del Parc Nacional, o els vessants més arrodonits del Moncorbison i serres properes.

Passades les antenes la pista continua enfilant-se amb diversos revolts ara més curts fins assolir aproximadament els 2.000 metres. Fins ara havíem anat remuntant l'ampla base de la serra de Vilac, però ara ens encarem cap a l'est i anirem flanquejant sempre per sota de la capçalera. S'inicia una llarga diagonal direcció est nord-est de gairebé 4 km. força rectes per damunt de la vall de Salient. Anem evolucionant amb la capçalera de l'arrodonida serra de Vilac a la dreta i la fonda vall de Salient a l'esquerra. En tot aquest tram el pendent és més moderat, i gaudim d'una bonica pedalada per les altures entre pastures alpines. Anem evolucionant cap a la capçalera fent aquesta llarga recta entremig de muntayes arrodonides amb els característics tons torrats de finals d'estiu.

Passem per damunt d'una gran zona plana de pastures enmig de les quals hi ha la cabana de Salient, un refugi temporal de pastors. Entremig d'aquests extensos prats hi serpenteja un petit rierol que és l'incipient Arriu Salient, que modela tota la vall per on hem anat pujant, i que desemboca a la Garona poc més avall de Vilac. És una zona molt bonica i pedalem una bona estona planejant per damunt dels 2.000 m. Arribem al punt de creuar l'Arriu de Salient, aquí encara un petit torrent. En aquest punt estem a sota mateix del Tuc d'Arenho (2.524 m.) i també molt a la vora del Tuc dera Pincela (2.538 m.), ambdós arrodonits i accessibles des d'aquest punt, tot i que normalment a l'hivern s'hi accedeix des de la vall de Varradós, amb orientació nord que garanteix més bona neu.

Un cop creuem el torrent anem girant a l'esquerra i la pista dibuixa una mitja lluna fins al Plan des Cards, al mig del qual hi ha un petit estany. Passem al costat de l'estany i ens encarem momentàniament cap al sud-oest, just al punt on podem gaudir d'una de les imatge més boniques de tota la ruta amb el massís de la Maladeta just al davant. En tot moment podem contemplar les muntanyes de la Maladeta i la rodalia, però en aquest punt estem tan ben encarats que l'estampa és per recordar.

La pista torna a girar cap al nord i també torna a pujar tot i que el pendent és moderat. Anem entrant a la coma d'Auran, la part més alta i situada més al nord de tota la ruta. Avancem per un terreny obert sense pràcticament vegetació més enllà de l'herba dels prats. A l'altra banda de la coma, que és força profunda, s'aixeca el Cap des Cròdos, una muntanya arrodonida i entapissada de verd. La pista es va endinsant fins al fons de la coma d'Auran, sota mateix del Malh des Cigales, un cim també arrodonit que separa el lloc on estem de la vall de Varradós, just a l'alçada del famós Saut deth Pish, que ens quedaria exactament a l'altre costat muntanya que tenim davant. Arribem al fons de la coma, i la pista s'acaba al costat de la petita Cabana deth Coret de Mont, un refugi de pastors a 2.150 metres d'alçada. Som al punt més alt de la ruta.

Uns metres per davant del petit refugi hi ha un extraordinari mirador natural sobre la vall de Salient, però també totes les muntanyes que ja anàvem veient tot pujant. Estem enmig d'un entorn d'alta muntanya extraordinari, i des de fa hores anem pujant en total sol·litud, gaudint en exclusiva d'aquest magnífic entorn. Al cap d'uns minuts de ser en aquest mirador arriba un petit grup de 4 o 5 ciclistes que deuen fer la mateixa ruta que nosaltres. Els saludem i ells continuen endavant. Portem 23 quilòmetres de pujada, i ara comença el festival del descens. Fins aquí havíem pujat per pista, però s'ha acabat. Des d'ara un corriol en forta baixada serà el protagonista. De fet en el primer tram amb prou feines es veu el corriol, i baixem per uns prats inclinats seguint més la intuïció que no pas el camí. Aquest punt podria ser complicat en cas de boira, ja que és obert i sense pràcticament referències.

Baixem pels prats inclinats fins uns prats que hi ha just a sota del mirador natural on ens havíem aturat. Fem el primer tram sobre la bicicleta, però llavors el pendent és molt fort i baixem uns metres empenyent fins arribar als prats. Des d'aquí ja es defineix un caminet que va girant i passa pel costat d'una vella cabana de pastors enrunada, la Cabana des Prats. El corriol és preciós, encarat cap al fons de la vall. El primer tram és planer i creua els prats. Més endavant la coma es va tancant, i el camí dibuixa una diagonal per damunt del barranc. És un tram molt bonic, amb un corriol estret que cada vegada és més aeri, ja que avancem per damunt d'un barranc tancat i pronunciat. Després del primer tram més suau el pendent s'aguditza, i tot i que avancem principalment sobre la bicicleta, en algun punt posem el peu a terra ja sigui per creuar algun petit torrent lateral, superar alguna roca o en alguns punts més aeris i estrets on fa respecte passar enfilat.

En la segona part del descens el pendent s'incrementa, i en algun punt és molt dret. Fem també alguns petits trams a peu quan no ho veiem clar, però en general és un descens molt ciclable. Gaudim de valent baixant amb vistes cap a la vall, fins i tot la capital Vielha. Possiblement ciclistes amb més habilitat en el descens el farien tot sobre la bicicleta, i nosaltres en fem bona part, sempre amb prudència. Un bon tros avall el camí s'eixampla una mica, i de fet és una antiga pista reabsorbida que pujava fins a una captació d'aigua. Anem seguint el caminet sempre en forta baixada i direcció sud i sud-oest força per damunt del barranc, i també sempre amb unes extraordinàries vistes enfront que ens han acompanyat tot el descens.

El caminet acaba confluint en una pista que passa per damunt del poble de Mont. Fem un parell de revolts en zig-zag i entrem al poble. A la part inferior prenem un caminet que continua baixant fort fins al proper nucli de Vilac, on havíem començat la ruta. Posem fi a una bona excursió de bicicleta d'alta muntanya que ha superat en molt les nostres expectatives. Ens hem mogut per una zona de la vall que no coneixíem, i hem descobert un racó ideal per gaudir de la muntanya tot pedalant.

Hem fet una llarga pujada, 23 quilòmetres continuats i 1.200 metres de desnivell, però que no es fan gens pesats ja que la pujada és progressiva i el paisatge meravellós en tot el recorregut. Bones vistes cap als cims de la Maladeta i del Parc Nacional i també cap al fons de les valls. Si la pujada és llarga i progressiva, el descens és tot el contrari. Una baixada contundent i directa per damunt del torrent per un corriol estret i amb diversos passos aeris. En conjunt una ruta excel·lent per gaudir de grans paisatges des del centre de l'Aran.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari