Estanys de Vathmala

La part més alta de la vall de Vathmala és un entorn muntanyós que s'enfila fins als peus del Mont Valier, i que alberga diversos estanys d'origen glacial. Iniciem la ruta des de l'aparcament del Mont Noir, uns quilòmetres més amunt per pista del popular estany de Vathmala. Planegem per pista fins al circ de Campuls i comencem a pujar fort fins a topar-nos amb l'estany d'Ayes. Seguim pujant i al coll de Laziés canviem de vessant i gaudim de bones vistes sobre la vall de Riberot. Planegem a gran alçada per un bonic camí que marxa cap al sud fins als estanys de Milouga i Arauech, gairebé sota el Mont Valier. Pugem uns metres més fins l'estany de Cruzous i al fons del circ glacial girem cap al nord i pugem encara més cap a les plàcides pastures de la cabana d'Espugues. Seguim cara amunt fins al punt més alt, el coll de la Cruzette des d'on baixem cap a l'estany d'Eychelle. Planegem tot seguit cap al coll d'Auèole, i acabem seguint la carena del Mont Noir fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament Mont Noir Vathmala, Coserans, Arieja (França)
  • Distància: 18,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.195 metres
  • Temps: 7:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Aulus-les-Bains / Mont-Valier IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Mont Noir 00:00 00:00 0,0
Cabana de Campuls 00:30 00:30 2,1
Estany d'Ayes 00:35 01:05 3,4
Coll de Laziès 00:55 02:00 5,0
Cabana de Taus 00:50 02:50 7,3
Estany de Milouga 00:40 03:30 8,9
Estany d'Arauech 00:20 03:50 9,6
Estany de Cruzous 00:20 04:10 10,3
Pausa 00:15 04:25
Cabana des Espugues 00:35 05:00 11,8
Coll de la Crouzette 00:20 05:20 12,8
Cabana d'Eychelle 00:35 05:55 14,4
Estany d'Eychelle 00:15 06:10 15,0
Coll d'Auèdole 00:35 06:45 16,4
Aparcament Mont Noir 00:45 07:30 18,5

Crònica

Avui canviem els pedals per les sabatilles de caminar i ens dirigim cap a la vall de Vathmala (Bethmale en francès). Hi accedim tot venint de la bonica població de Seix i després de creuar el coll de la Core. Baixant del port aviat trobem el trencant de l'estany de Vathmala, al peu de la carretera. És un lloc molt concorregut i hi ha molts cotxes. Als peus de l'estany neix una bona pista de terra per on pugem 5 o 6 quilòmetres fins a l'aparcament del Mont Noir, on passarem la nit i iniciarem la ruta el dia següent. A diferència del bullici de l'estany de baix, aquí és un lloc tranquil, origen de diverses excursions per la zona.

La vall de Vathmala (més coneguda amb el nom oficial francès: Bethmale) probablement deu al seu nom a l'occità, i vindria a significar vall mala. Té un municipi gran format per diversos nuclis més petits, tots ells amb cases tradicionals que formen un paisatge de muntanya homogeni i interessant. La capçalera de la vall la podríem ubicar al coll de la Core, a 1.395 metres, i va baixant seguint el riu Belamet durant aproximadament 9 km. fins al poble de Eras Bòrdas de Les (en francès Bordes-sur-Lez). Entremig anem trobant diversos pobles ben bonics. Però com comentàvem, la ruta d'avui es mou per la part superior d'aquesta vall, i ens aproparem força a la base del Mont Valier, que ens ha acompanyat en aquests primers dies de les vacances pel Coserans.

Després d'esmorzar a l'aparcament del Mont Noir comencem a caminar per una pista tancada al trànsit. Passem la tanca i planegem en direcció nord per una pista que avança dins d'un bosc espès i fresc. Baixem lleugerament fins al fons del circ de Campuls, on s'acaba la pista i trobem una petita cabana enmig d'una zona de pastures. Prenem el camí que marxa de dret i comença a pujar fort primer per uns prats i tot seguit per dins d'un bosc tot fent zig-zags. Un bon tros amunt, poc abans dels 1.700 metres, el bosc torna a remetre i en una zona de prats alpins ben inclinats trobem el GR-10. El seguim cap a la dreta pujant ara més suaument, i en pocs minuts arribem als peus de l'estany d'Ayes, enclaustrat al fons d'un circ sota el pic de Peyre Blanque.

Passem per damunt de l'estany d'Ayes i continuem pel GR que inicia una forta pujada pel vessant occidental de l'estany. La pujada és forta i continuada, i de seguida tenim una bona vista zenital de l'estany. Anem pujant fins a guanyar un collet sota el pic de Crabèra que ens obre la vista cap al sector oest. Des del coll baixem uns metres cap a una pleta on hi ha una font. Ens proveïm d'aigua i tornem a pujar uns metres fins al coll de Laziès, un dels punts més panoràmics de la ruta. Només arribar veiem la profunda vall de Riberot sota els nostres peus, i més al sud el bonic tuc de Barlonguèra, cim que fa frontera entre el Coserans i la Val d'Aran, situat a sobre mateix del santuari de Montgarri.

Al coll de Laziès canviem de direcció i tombem cap al nord-est, encara seguint el GR-10. Tot aquest tram és molt panoràmic, ja que fem un flanqueig d'alçada per damunt de la vall de Riberot amb bones vistes cap a les crestes frontereres entre el Coserans (Arieja) i el Pallars i la Val d'Aran. Avancem uns minuts per aquest bonic camí, i aviat treu el nas la punta del Mont Valier, just en la direcció cap on ens movem. Durant molta estona el tindrem com a referència, ja que avançarem cap a la seva base. Caminem una bona estona gaudint d'un bonic paisatge d'alta muntanya i confluïm a l'enllaç del GR-10 que puja des de la Maison du Valier, al fons de la vall de Riberot. A partir d'aquí coincidim amb alguns excursionistes, sobretot gent que el dia anterior ha pujat el Mont Valier i ara està de tornada. També alguns que segueixen la ruta transpirenaica pel vessant francès, el GR-10, o altres que fan la travessa Pass-Aran.

Seguim planejant, i fins i tot baixem uns metres fins a la cabana de Taus, on fem una petita marrada per evitar un gran ramat d'ovelles protegides per un parell de gossos pastors dels Pirineus, coneguts a França com a patous. Seguim el camí en direcció al Mont Valier que sempre ens fa de guia amb el seu cim punxegut que s'alça per sobre de tot. Al cap d'uns minuts arribem a l'estany de Milouga. Just al seu desguàs deixem el camí que ens portaria cap al refugi d'Estagnous, sota el Mont Valier, i seguim per un caminet menys definit a l'esquerra de l'estany. De fet durant uns minuts el camí és poc definit, però el terreny és obert i de tant en tant anem trobant fites. Voregem l'estany de Milouga i anem agafant alçada. Deixem a sota l'estany d'Arauech, gairebé a tocar de l'anterior, i pugem per un camí poc definit i que puja fort fins a l'estany de Cruzous. Som al punt més proper al Mont Valier, que veiem just al damunt. Fem una pausa i dinem.

Després de transitar amb un camí poc definit fins a l'estany de Cruzous, just aquí tornem a trobar senyals de color groc. Canviem de direcció, ja que aquest estany és el lloc més llunyà de la nostra ruta, i ara ja toca anar tornant. Prenem un camí que sembla tornar de la direcció d'on veníem, però més alçats. Seguim pujant i assolim unes boniques pastures d'alçada més o menys a 2.100 metres. Passem al costat de la cabana de les Espugues, ben equipada ja que hi viuen pastors. Passem al costat de diversos ramats de cavalls i vaques i seguim pujant per un territori ampli i obert d'alta muntanya on en cas de boira seria complicada l'orientació. En un dia clar i agradable com avui avancem sense problemes gaudint d'un paisatge bonic i solitari. Ens enfilem fins al coll de la Cruzette, punt més elevat de la ruta a 2.237 metres. Hi ha una petita creu de pedra que marca el canvi de vessant.

Saltem el coll de la Cruzette en direcció nord i entrem en una ampla coma plena d'extenses pastures. Creuem tota la coma fins a la cabana d'Eychelle, on el camí baixa lleugerament fins a trobar-nos l'estany del mateix nom, l'estany d'Eychelle, l'últim que ens trobarem en l'itinerari d'avui. Passem l'estany i planegem sempre direcció nord, descartant el camí que baixa cap a la dreta i que aniria cap al coll de la Core. Continuem de dret fins a l'ampli coll d'Auèdole, on ja veiem diversos excursionistes. Aquest és un punt força freqüentat, ja que és un lloc ampli i obert, amb bones vistes i fàcilment accessible per bon camí des del coll de la Core. Al coll d'Auèdole hi ha una cruïlla de diversos camins indicada per un cartell de fusta. Nosaltres no seguim cap dels camins indicats sinó que marxem de dret seguint un rastre del bestiar.

Avancem de pla per terreny obert passat el coll d'Auèdole, creuem una incòmoda tanca de bestiar, i trobem un camí al principi poc definit però després ja més clar que va seguint la carena del Mont Noir. Entrem en una zona boscosa i anem avançant en lleugera baixada fins que trobem una pista abandonada que comença a baixar molt fort, amb trams realment incòmodes, fins al punt d'inici. De nou a l'aparcament tanquem una llarga jornada amb més de 18 km. de ruta i gairebé 1.200 m. de desnivell per camins de muntanya que ens ha permès connectar els diversos estanys de la part superior de la vall de Vathmala i alhora gaudir de vistes panoràmiques cap als cims frontereres entre el Coserans, el Pallars i la Val d'Aran. El Mont Valier de nou ha estat un dels protagonistes, ja que l'hem contemplat de cara i de ben a prop durant bona part de la ruta.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari