Puigcerver

Des del bonic poble de Porrera, al Priorat, iniciem una ruta sobre rodes en direcció est tot pujant suaument per la vall de Cortiella, entremig de les vinyes en marges de fort pendent. Al tram superior de la vall pugem més fort fins assolir el Collet dels Feixos, on comença un camí que avança fins al parc eòlic. Entremig de les aspes dels grans monstres seguim pujant per un conjunt de pistes de serveis, i al final dels molins de vent seguim el GR-7 per un agradable caminet amb panoràmiques cap al mar. Arribem a un collet amb bones vistes, i ja només ens queda planejar fins al santuari de Puigcerver, que és alhora un excel·lent mirador de la costa del Baix Camp, amb el característic cap de Salou al centre. Iniciem el descens tot seguit sempre direcció est per una pista secundària que passa per la Creu de Formatge, i segueix baixant fins a Alforja, ja al Baix Camp, on acabem aquesta ruta linial.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Porrera (Priorat)
• Distància: 21,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 605 metres
• Temps: 3:05 hores
• Dificultat: IBP=67 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Petit tram de corriol en pujada que cal fer a peu. Algun tram de pujada molt dura
• Cartografia: Vall de Cortiella Editorial Piolet (1:15.000)

Itinerari

Crònica

Després d'un parell de dies circulant en bicicleta pel sector nord-oest del Priorat, tanquem aquesta escapada per la zona vitivinícola més destacada de la comarca, zona coneguda com el Cor del Priorat. Avui sortiré sol pedalant, mentre que la Sílvia i el Fum descansaran i ens trobarem al santuari de Puigcerver, que és precisament l'objectiu de la ruta d'avui. Una ruta, per cert, que no serà circular com la gran majoria que acostumem a fer, sinó que serà linial. Sortiré des de Porrera, al Priorat, i acabaré a Alforja, al Baix camp. Entremig hi ha l'ascens a aquest santuari que és un excel·lent mirador de la costa del sector de Tarragona, alhora que les muntanyes del Priorat que queden més al nord.

A primera hora del matí contemplem el bonic poble de Porrera des de l'ermita de Sant Antoni, situada just a sobre de la població, i on hi ha una petita zona d'esbarjo. És un indret ben bonic que permet contemplar el poble des de l'alçada, i encara més bonic al matí, ja que veiem el poble ben il·luminat amb els primers rajos de sol. Als marges costeruts de l'ermita estan plens de les característiques vinyes de la zona. Porrera és un dels centres importants de producció de vi de qualitat de la DOQ del Priorat. La ruta però comença des de baix al poble, concretament des de la plaça de l'ajuntament. Mentre la Sílvia i el Fum van a fer una volta pel poble, jo emprenc la ruta des de la part baixa. Prenc un vial que marxa al costat del pont Vell cap a l'est, i que de seguida es troba amb el riu Cortiella.

Precisament el primer terç de la ruta consistirà en anar remuntant la vall de Cortiella. En la primera part del recorregut el paisatge està marcat pel conreu de la vinya, així com alguns trams d'olivera i ametllers. Més endavant vaig entrant en una zona de bosc o sotabosc, un paisatge de mitja muntanya poc atractiu, arrodonit i sense res gaire destacable. Probablement el fet que el dia sigui gris tampoc ajuda al lluïment d'aquest paisatge més aviat sobri. La pista va remuntant el curs del riu, i passa pel costat d'alguns petits masos i barraques d'ús agrícola. Passat el mas del Tafall la pista principal que vaig seguint fa un gir sobtat a la dreta i abandona el riu Cortiella. Pujo uns minuts de forma més decidida per un tram obac i arribo al petit nucli de Cortiella o el Mas del Mestre, on hi ha uns ases pasturant, tot i que el mas es veu força abandonat. També hi ha una petita ermita de Santa Maria. Al davant es veuen els molins de vent del parc eòlic.

Segueixo un tram per la pista obaga en una zona boscosa i al cap d'uns minuts arribo al collet dels Feixos. Aquí cal abandonar la pista i prendre un caminet que puja a l'esquerra. El primer pujador no és ciclable, ja que és molt dret. Bé, potser algú és capaç d'enfilar-s'hi, però no és el meu cas. Empenyo la bicicleta uns metres fins que el pendent es suavitza. Tot seguit el sender ja és ciclable, i continua fins arribar al peu d'un dels grans molins de vent. Continuo per la pista de servei principal dins del parc eòlic que va coincidint amb el GR. Baixo lleugerament fins arribar una pista principal, i torno a pujar fins que la pista fa un revolt molt marcat a l'esquerra. Segueixo pujant per un tram més trencat i molt dur que acaba en una tanca que impedeix l'accés des de la banda oposada al parc eòlic. Creuo a l'altra banda de la tanca.

Vaig deixant enrere el parc eòlic i avanço pel GR en direcció nord. Vaig pedalant en lleugera pujada per una pista abandonada, imagino que una antiga pista de servei del parc eòlic. Més endavant la pista està tan deixada que es converteix en camí. Vaig pujant suaument enmig d'una zona boscosa d'alzines de poca alçada. Cap a la dreta es va obrint la visió cap al mar, tot i que el dia és lletjot. Pujo fins una nova tanca en un punt que és un mirador natural cap al mar. També conflueixen aquí diverses pistes. Una d'elles marxa a l'esquerra i puja en un centenar de metres fins al pic del Puigcerver, la Miranda de Puigcerver, de 834 m. Però per un error en la planificació de la ruta, no m'hi fixo i no acabo de pujar al cim, que per cert està inclòs dins de la llista dels 100 Cims de la FEEC. Per tant tot i ser-hi molt a prop, aquest cop no vaig fer cim. Prenc la pista que segueix la trajectòria i de seguida gira a l'esquerra. Estic a dos-cents metres del santuari, i hi acabo d'arribar pedalant sense cap dificultat.

El santuari de Puigcerver està situat en un petit replà de la muntanya amb vistes cap al mar. Hi ha un gran edifici on hi ha l'església de la Mare de Déu i altres dependències. Està tot tancat, i no hi ha gaire res per veure més enllà de les vistes. Just davant del santuari hi ha una placeta que és alhora un gran mirador cap a la costa de la zona de Tarragona. S'identifica perfectament el Cap de Salou, just al davant. Faig una ullada al paisatge, i al cap de pocs minuts de ser-hi arriben la Sílvia i el Fum. Passem una estona contemplant el paisatge i tot seguit emprenem la tornada. Ells han pujat per la pista amb la furgoneta, i tornaran a baixar fins a Alforja, on ens trobarem. Jo baixo uns 500 metres per la pista principal, i n'agafo una altra de secundària a la dreta. Aquesta pista secundària baixa ràpida fins una zona que el mapa identifica com els Revolts, i de fet fa diversos girs. Va tombant cap a l'est i segueix baixant fins a la Creu de Formatge.

A la Creu de Formatge hi ha una cruïlla. Segueixo per la pista principal que baixa encara més decidida per un terreny de sauló que va tombant direcció nord. Segueixo baixant fins arribar a la riera d'Alforja. Vaig seguint el curs fluvial direcció al poble, que ja es veu un tros avall, i del qual destaca l'espigat campanar. Em desvio un moment per visitar la petita ermita de Sant Antoni i acabo d'arribar a Alforja, on faig una volta fins al centre abans d'arribar a un aparcament al nord de la població on ens trobem de nou amb la Sílvia i el Fum. Aquí s'acaba una ruta linial senzilla que creua des del Priorat fins al Baix Camp a través de la vall de Cortiella, el parc eòlic del Collet dels Feixos i el santuari de Puigcerver.