Negrell (1.345 m.)

Fem una ruta per terreny força inhòspit a la zona centre i sud del massís dels Ports fins assolir un dels cims més alts i panoràmics. Iniciem la ruta a l'àrea recreativa de Cova Avellanes i remuntem la vall de Carlares i el barranc de Millers, sempre pedalant sobre bones pistes i amb algun tram força dret. Des del fons del barranc de Carlús pugem fort fins a la punta de la cinglera on hi ha el cim, amb vistes extraordinàries sobre els barrancs i espadats que envolten aquesta zona abrupta, i fins al Delta de l'Ebre. Baixem cap a Vallcaneres i creuem la fageda més meridional d'Europa, amb visita inclosa al Faig Pare, un arbre monumental. Pugem a la portella de Calça i baixem per corriol fins a les Casetes Velles. Poc més endavant, als Tres Pins, comença el tram més difícil, amb camins de pujada i baixada poc ciclables. Acabem amb una baixada còmoda per pista fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Àrea recreativa Cova Avellanes Roquetes (Baix Ebre)
  • Distància: 42,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.385 metres
  • Temps: 6:40 hores
  • Dificultat: IBP=116 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Mitjana / Difícil Principalment pistes. Tram llarg de corriol no ciclable
  • Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Àrea recreativa Cova Avellanes 00:00 00:00 0,0
Mirador Barranc de la Coscollosa 01:15 01:15 10,2
Cruïlla Cova Freda 00:30 01:45 14,0
Negrell 00:30 02:15 17,5
Pla de les Llebres 00:35 02:50 23,1
Mas de Vallcanera 00:15 03:05 24,9
Faig del Retaule (Faig Pare) 00:40 03:45 30,2
Portella de Calça 01:05 04:50 33,7
Casetes Velles 00:20 05:10 34,7
Tres Pins 00:20 05:30 36,2
Pista de Capatx 00:40 06:10 37,6
Àrea recreativa Cova Avellanes 00:30 06:40 42,0

Crònica

Ens dirigim cap a les muntanyes del sud amb les bicicletes carregades amb la idea de gaudir d'un parell de dies fent rutes per racons poc coneguts del massís dels Ports. En primer dia fem una ruta al sector central i sud, prop del Caro, sostre del massís. El segon dia el fortíssim vent ens va foragitar i no vam poder acabar la ruta, però com que era interessant ens la guardem per una propera visita. Revisant els mapes de la zona vaig veure que hi havia la possibilitat de pujar fins al cim del Negrell, i com que això de pujar fins dalt d'un cim amb la bicicleta em sembla molt atractiu, vaig pensar en una ruta circular que tingués diversos punts d'interès i que ens permetés pujar fins al cim. El llibre En BTT pel Massís del Port de Carles Martínez Piñol i Mauro Ortiz Llombart ens va donar bones idees, i una part important de l'itinerari que seguirem correspont amb una de les seves propostes: Font del Teix - Fageda - Tres Pins.

El punt de sortida de la ruta és l'àrea recreativa Cova Avellanes. Per arribar-hi cal pujar per la llarga carretera que des de Roquetes puja cap a la urbanització del Caro. Són uns 15 km. d'una carretera estreta i plena de revolts. Un cop a la urbanització hem de seguir la pista asfaltada que es dirigeix cap als restaurants i els dos refugis (UEC Caro i Nou Refugi Caro) a la zona de Mascar. A partir d'aquí s'acaba l'asfalt i cal continuar la pista en direcció Fredes durant 3 o 4 quilómetres fins a l'àrea recreativa. Hi ha una bona esplanada on hi caben diversos vehicles. Uns metres més enllà hi ha una bonica font que surt d'una paret de roca. També hi ha un refugi lliure, però desconeixem l'ús. Sembla que cal demanar la clau a la Joca Club Alpí de Roquetes. És un lloc bonic i remot, situat en una zona boscosa entremig de la Mola de Catí i les crestes de Marturi.

Sortim pedalant la Sílvia i jo mateix, i el Fum corrent al nostre costat. Com sempre adaptem la distància i el ritme de la ruta a les capacitats del nostre gos. A més a més, la Sílvia i el Fum no faran la ruta sencera i evitaran el bucle d'anada i tornada fins al cim. Pedalarem a un ritme excursionista suau, ja que la idea és gaudir del paisatge i conèixer territori. Aquesta ruta té diverses zones ben diferenciades: un primer tram llarg de pista per terreny boscós creua el barranc de Millers i ens enfila als cingles de la Coscollosa; una segona part s'enfila fort fins al cim del Negrell; la tercera creua la reserva natural de les Fagedes del Port; i finalment un últim tram més difícil per camins menys ciclables per la roca del Catinell i la carena de Serrassoles.

Comencem la ruta seguint la mateixa pista per on havíem arribat a l'àrea recreativa. Aquesta pista creua tot el sector sud del massís des del Caro fins a Fredes. El tram fins a l'àrea de Cova Avellanes té la pista en bon estat, i més endavant va empitjorant fins a fer-se apta només per a vehicles tot terreny, o evidentment les bicicletes. Marxem una bona estona en direcció sud-oest tot planejant. Creuem el grau de Carlares i comencem a pujar fins a la zona de les cases de Millers. Tot seguit la pista empitjora considerablement i comença a baixar en paral·lel al barranc de Millers, que ens queda a la nostra dreta força enfonsat. Anem perdent alçada i ens entaforem en una zona tancada fins arribar a la Font del Teix (que o encertem a veure). Baixem fins al fons del barranc i la pista va tombant cap a l'esquerra (ponent) i comença a pujar. Pugem fort i enllacem diversos revolts recargolats. És un tram dur on cal parar atenció a la traçada i aplicar-se al màxim per mantenir l'equilibri. Superem aquest tram de forta pujada i fem una petita pausa enmig d'un revolt on hi ha un mirador natural del barranc de l'Espada, al fons del qual neix el riu Matarranya. Per damunt també veiem les cingleres de l'Espada.

La pista continua pujant, però amb un pendent més moderat. Avancem per un bosc de pins per damunt dels cingles de la Coscollosa i baixem uns minuts fins al fons del barranquet de Carlús. Aquí trobem una cruïlla de pistes just quan portem 14 quilòmetres. La pista de la dreta marxa direcció al refugi de Font Ferrera i el cim del Negrell, i és la que seguiré jo. En canvi la Sílvia i el Fum avançaran de dret uns metres i m'esperaran més endavant al pla de les Llebres. Així doncs giro a la dreta i forço una mica la marxa per no fer-los esperar gaire estona. La pista puja decidida per un bosc obac i humit. Vaig pujant durant 1,5 km fins a trobar un collet on hi ha una cruïlla de pistes i de camins, que el mapa de l'Institut Cartogràfic anomena Ereta de Diego. A l'altra banda del collet la pista continua cap al refugi de Font Ferrera (on vam passar la nit quan vam fer la Volta als Ports en dos dies). A l'esquerra continua el GR, i entremig marxa una pista secundària que comença a pujar fort i que es dirigeix cap al Negrell.

Començo a pujar fort per la pista que fa una llarga diagonal fins a guanyar la carena. Tot seguit gira fort a l'esquerra i continua pujant fort seguint l'ampla carena fins al punt més alt. És una pista poc o gens transitada, que es fa servir només per accedir al punt de vigia dels bombers situat dalt del cim del Negrell. Des de la cruïlla del barranquet de Carlús on ens hem separat amb la Sílvia, he pujat gairebé 3,5 km. i uns 300 metres de desnivell. Al cim hi ha una caseta dels bombers amb sistemes de comunicació, i una mica més enllà el vèrtex geodèsic que indica el punt més alt del Negrell: 1.345 m. Al vèrtex està situat gairebé a la punta de la cinglera, des d'on hi ha una vista extensíssima, i des d'on es pot contemplar bona part del massís del Port. S'albiren les antenes del Caro cap al nord i el profund barranc de la Fou cap al sud. Entremig fondalades i crestalls rocallosos que emergeixen en un terreny complex i amb poca presència humana. Cap a l'est també s'albira el mar i el Delta de l'Ebre.

Baixo per la mateixa pista, tot i que més tard m'expliquen que es podria haver baixat directament per un corriol i després el GR. En tot cas, com que no conec el terreny i no sé si els camins són ciclables, baixo ràpid per la pista i aviat torno a ser al punt on ens havíem separat amb la Sílvia i el Fum ara fa 45 minuts. Giro a la dreta i començo a pujar fort per una pista exigent que arriba fins un replà on s'uneix el GR que ve precisament de sota el cim on he pujat. Segueixo pujant per la pista uns minuts més fins al pla de les Llebres, on m'esperen la Sílvia i el Fum gaudint del sol i la bona temperatura d'aquest principi de novembre.

Reprenem la marxa i creuem una tanca que impedeix el pas de vehicles. La pista planeja uns minuts per un bonic bosc esclarissat. Més endavant comença a baixar, fa un parell de revolts sobtats i arriba a una mena d'oasi verd als masos de Vallcanera. Passat el mas de Vallcanera la pista continua baixant i s'enfonsa cap al barranc dels Cirers. En un revolt sobtat fem una pausa per contemplar el barranc des de dalt. Baixem uns minuts en una pista en fort pendent descendent fins a l'encreuament del barranc del Retaule. Prenem la pista que marxa de dret i s'endinsa la fageda més meridional de tot Europa. Estem a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes, la zona protegida de Vallcaneres on trobem un bonic bosc humit on els faigs són els protagonistes. Si fins aquí no havíem trobat gairebé ningú, ara trobem un bon grapat d'excursionistes que han pujat des del sector de la Sènia per gaudir d'aquesta bonica fageda, que precisament aquests dies està al seu màxim esplendor.

Entrem a la fageda, bonica i espessa, amb multitud de colors dels arbres que van perdent la fulla. Només trenca l'encant de l'indret la gran quantitat de gent que hi ha. Pugem per la pista entapissada de fulles fins trobar enmig d'un revolt el famós Faig Pare (o Faig del Rataule), un arbre monumental amb unes boniques arrels aèries que baixen pel pendent on viu aquest bonic faig. Fem algunes fotos, tot i que la gran quantitat de turistes i excursionistes ho fan difícil. Deixem el Faig Pare i tornem a pedalar per la pista que continua pujant per la fageda. Trobem un parell de ciclistes i compartim ruta uns minuts. La pista va pujant fort tot remuntant el barranc del Retaule fins a la part alta, on trobem el petit mas de Pataques. Poc més amunt la pista s'acaba i continua un corriol força ciclable (tot i que en algun punt posem el peu a terra). Un últim tram més pendent sí que ens obliga a empènyer fins a la Portella de Calça, un collet on fem una pausa i dinem.

Continuem tot seguit per l'altra banda del coll per un corriol descendent divertit i sense grans complicacions. El corriol baixa cap als Grevolassos, i tot seguit un tram una mica més dret on baixem en alguns punts de la bicicleta fins al petit nucli de Casetes Velles. Es tracta d'un conjunt disseminat de diversos masos en una gran esplanada. Al coll de l'Assucar trobem una pista i la seguim tot planejant cap a l'esquerra. Al final d'una llarga recta deixem a l'esquerra el trencant per anar al refugi lliure de Mas del Frare. Seguim per la pista i al segon revolt deixem la pista de Casetes Velles i prenem una altra pista secundària que marxa a la dreta en una pujada fortíssima que ens fa baixar de la bicicleta, especialment perquè hi ha passat una màquina recentment, i entre el fort pendent i el terreny tou, no podem pedalar. Una mica més amunt, ja sobre la bicicleta, pugem per pendents encara molt forts fins als Masos de Caguitos (en runes), i encara pugem una mica més fins als Tres Pins. Aquí s'acaben les pistes i comença el camí difícil.

Al costat del mas ensorrat marxa un camí poc evident que s'enfila molt fort per unes lloses de roca. És un camí difús, on cal parar atenció a les fites. És un camí dret i en mal estat, amb pedres de notables dimensions. Cal empènyer la bicicleta tot el tram, i en algun punt carregar-la a coll ja que ens hem d'ajudar fins i tot amb les mans. Pugem durant 10 o 15 minuts fins un collet on canviem de vessant. El camí continua ara en baixada, tot i que és un camí mig perdut, amb els boixos que han anat guanyant la partida al desús. Farem tota la baixada a peu, ja que el camí no és ciclable, tant pel pendent, com pel creixement de la vegegació, com pel fet d'estar molt trencat. Triguem gairebé tres quarts d'hora en fer 1,5 km., però el terreny és complex. És un tram pesat, però és l'única manera de fer aquesta ruta circular. El camí desemboca a la pista de Capatx. De fet el camí no s'acaba, sinó que creua la pista i segueix avall cap als masos de Millers. Però decidim que ja en tenim prou de mals camins, i prenem la pista de Capatx a la dreta que baixa per dins d'un bosc obac durant 2 km. fins a la pista principal.

Arribem a la pista ja coneguda que creua el sector sud del massís dels Ports, i la seguim a la dreta durant 3,5 km. més pràcticament planers fins al punt d'inici. Aquí posem punt i final a una ruta complexa per l'interior dels Ports, on hem creuat barrancs i cingleres per assolir un dels cims més alts i panoràmics del massís, el Negrell. Entremig hem creuat boscos frondosos i hem contemplat cingles espadats. També hem visitat un dels indrets més especials del Parc Natural, la fageda situada més al sud de tot Europa, que guarda com a tresor el magnífic Faig Pare. Una bona volta de 43 km. i gairebé 1.400 metres de desnivell que ens ajuda a conèixer un territori complex i abrupte, alhora que interessant.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari