Esquí

Cuyalaret (2291 m.) i Punta dera Nieu (2364 m.)

Baixant del Cuyalaret

Des de la cabana de l'Arrailha ja veiem la llarga pala que ens portarà al cim del Cuyalaret. Tracem una línia recta en direcció sud-oest, i en poc menys de dues hores coronem el cim arrodonit. Excel·lent descens sobre neu primavera al punt. De nou al pla tornem a posar pells i enfilem ara el cim que dóna nom a tot el sector del circ d'Aneu. Pugem per pendents més forts fins a coronar l'aresta. Des del cim baixem un tram més pendent, i anem encadenant divertides pales fins tornar a la base del gran circ.

Punta Canal Roya (2.345 m.)

Arribant al cim, amb el Midi d'Ossau al fons

Amb els esquís als peus comencem a foquejar des de la Cabana de l'Arrailha, al vessant francès del Portalet. Creuem el circ d'Anéou planejant en direcció oest fins al gran pla de la Gradillera. Sota la gran pala summital, comencem a pujar més fort rodejant-la per la dreta, per terreny més accessible. Un cop a l'ampla carena la resseguim fins al cim. Descens directe i divertit des del cim. Sota el Pène de la Glère pugem fins la base rocallosa per gaudir d'una segona baixada, igualment intensa, sobre una bona neu primavera.

Punta deras Arroyetas (2.557 m.)

Pic de Las Arroyetas

Sortim des de l'aparcament Anayet de l'estació de Formigal, i pugem suaument fent un llarg flanqueig per la Glera d'Anayet. Arribats al clot sota el pic d'Espelunziecha enfilem més fort i tombem a l'esquerra fins un replà. Tornem a pujar fort dues pales fins a la carena, i amb grampons cap al cim, una llarga aresta de neu esmolada i amb molt bones vistes en un entorn preciós d'alta muntanya. Bon descens sobre neu primavera molt agradable pel barranc d'Anayet fins al punt d'inici.

Pic de Noè (2.745 m.)

Avancem sota el Pic d'Escobes

Creuem tota la Vall d'Incles des de l'inici amb els esquís als peus. Planegem per bosc fins al pont de la Baladosa, i després pugem al peu del riu fins al refugi de Juclar. Entre els dos estanys busquem pales en fort pendent cap a la collada, i continuem pujant fins a la base del pic de Noè, on ens calcem els grampons per encarar el fort pendent fins sota el cim (45º). Ja a la tarda baixem amb les últimes llums enterbolides pels núvols i el fort vent. Fem nit al refugi de Juclar, gairebé colgat de neu, i el dia següent tornem enmig de la nevada.

Font Blanca (2.903 m.)

Arribem a la carena i la seguim cap al cim

Al peu de la carretera d'Arcalís comencem a foquejar, primer per un tram boscós i després per l'ampla vall del riu del Comís Vell. Un fort pendent ens deixa a la Coma de Varilles, i un nou pendent a la l'aresta. La resseguim amb fort pendent directament fins al cim amb els esquís als peus. Excepcional panorama des del cap d'amunt d'un dels grans cims andorrans. Baixem per la mateixa ruta gaudint d'una neu excepcional, consistent per sota i amb una fina capa transformada que ens fa gaudir d'allò més.

Cap des Clòsos (2.418 m.)

Arribant a l'aresta summital. Enfilarem per la dreta, més suau

Ens posem en marxa des del Pla de Beret, i abandonem el bullici tot pujant suaument i en diagonal per la Coma de Gessa. Passem per la petita cabana i quan trobem l'ample torrent de l'Arriu Barlongueta el seguim amunt. Sempre direcció oest anem remuntant amples pales fins assolir el cim altiplànic. Baixem directes tancant un itinerari circular per les pales del sud del Tuc deth Miei, gaudint d'una bona neu primavera fàcil d'esquiar.

Tuc des Armèros (2.534 m.)

A punt d'iniciar l'atac al Tuc des Armèros

Amb els esquís als peus des de Bagergue, seguim el riu Unhòla fins a la Bòrda de Lana. Ens desviem cap al riu Moredo i pugem progressivament per lloms i amples comes fins al Còth de Varradòs. Comencem a pujar més fort pels Malhs dera Tartèra fins al seu cap, on veiem per primera vegada la bonica silueta del nostre cim. Resseguirem l'aresta summital en fort pendent fins a coronar el pic, amb grans vistes de l'entorn. Descens interessant el primer tram, i menys continuat la segona part, amb neu crosta.

Cambra d'Ase (2.750 m.) amb esquís

Cambra d'Ase occidental

És conegut com el Balcó de la Cerdanya per l'esplèndida vista que tresora el seu cim. Des de l'estació d'esquí d'Eina anem a buscar el llarg i progressiu llom que suaument ens porta primer al cim occidental, i després amb grampons fins al pic principal. Excel·lents vistes cap a la plana ceretana i les muntanyes de l'entorn dalt d'un cim de caràcter alpí, amb congostes canals que es desplomen cap a l'estètic circ. Descens pel mateix camí, primer pel llom ventat i després pel bosc amb excel·lent neu.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Traces sobre l'ampli llom davant del Pic de la Mina

Tornem a enfilar un dels cims més clàssics amb els esquís a l'Alta Cerdanya. Des de la comoditat de les pistes d'esquí de la Porté recorrem el llarguíssim llom que va des del coll fins al mateix cim. Passada la cabana de l'Orri superem el tram superior de l'estació i arribem amb els esquís fins al coll. Acabem de pujar caminant i gaudim de les vistes en un dia assolellat i agradable. Baixem amb compte per esquivar els rocs, i gaudim d'una neu excel·lent a la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.

Pic de la Serrera (2.913 m.)

Mirador natural sobre el pic de la Serrera

Sortim del final de la Vall de Ransol amb els esquís als peus, i aviat tombem a ponent seguint la coma dels Meners. Avancem per terreny força suau fins que ens trobem amb una canal ampla i dreta (35º), i la remuntem amb esforç. Ens recuperem a la zona plana dels estanys de Ransol, i tornem a pujar fins a la collada de Meners. Deixem els esquís i amb grampons encarem l'aresta sud fins al cim. Baixada complicada per la neu encrostada en les zones de fort pendent.

Pàgines