Font Blanca (2.903 m.)

  • Sortim des de la carretera que puja a Arcalís

  • Coma del riu Comís Vell

  • Pujant fort a la tercera pala

  • Arribem a la carena i la seguim cap al cim

  • Fort pendent de l'aresta summital

  • Seguim pel fil de l'aresta fins al cim

  • El Josep esquiant a la part superior

  • Gaudint de la bona neu i les pales amb força pendent

Al peu de la carretera d'Arcalís comencem a foquejar, primer per un tram boscós i després per l'ampla vall del riu del Comís Vell. Un fort pendent ens deixa a la Coma de Varilles, i un nou pendent a la l'aresta. La resseguim amb fort pendent directament fins al cim amb els esquís als peus. Excepcional panorama des del cap d'amunt d'un dels grans cims andorrans. Baixem per la mateixa ruta gaudint d'una neu excepcional, consistent per sota i amb una fina capa transformada que ens fa gaudir d'allò més.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Carretera d'Arcalís, Ordino (Andorra)
  • Distància: 8,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.100 metres
  • Temps: 4:15 hores
  • Dificultat: S3 / BEA
  • Sensació de dificultat: Mitjana
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Carretera d'Arcalís km. 20 00:00 00:00 0,0
Coma de Varilles 01:30 01:30 2,3
Cim Font Blanca 01:30 03:00 3,9
Pausa 00:25 03:25
Inici 00:50 04:15 8,1

Crònica

Hi ha dies en què les coses surten bé, i una sortida aparentment normal a la muntanya acaba sent una experiència genial. L'esquí de muntanya té aquesta capacitat transformadora i multiplicadora del plaer. Altres vegades també té la cara menys amable, quan les coses es torcen i pateixes. Però avui els astres anaven ben alineats i hem fet una sortida de certa entitat, a un gran cim, amb bon temps, amb bona companyia i amb bona neu. Tot això, juntament amb una bona dosi d'il·lusió i motivació, ens ha regalat un dia rodó.

El Ferran, la Sílvia i jo mateix pugem cap a Andorra, i creuem bona part del Principat fins al seu límit nord-oest, prop d'Arcalís. Poc abans de la successió de revolts que porten fins a l'estació d'esquí trobem un pont sobre el riu Tristaina. Aparquem com podem al peu del pont i preparem els estris. Anem relativament tard, però l'excursió d'avui és curta i directa, tot i que hi ha més de 1000 metres de desnivell. De fet anem tard deliberadament, ja que aquests dies el regel nocturn és considerable, i fins a mig matí la neu no adquireix aquella textura cremosa tan cobejada.

Comencem a foquejar en direcció est al peu de les Cabanes de Castellar, al costat mateix de la carretera. Aviat pugem fort per un tram de bosc. Hi ha traces per tot arreu, però busquem el pas més lògic per l'esquerra del torrent (riba hidrològica dreta). Durant una bona estona anirem seguint el curs del riu Comís Vell. El tram de baix el torrent és més encaixonat, i avancem entremig dels arbres esclarissats de l'esquerra. Després d'un primer tram de forta pujada el terreny s'obre i la vegetació desapareix.

Entrem en una coma molt ampla i oberta. A l'esquerra els forts pendents del pic de les Fangasses, que s'enfila 800 metres de desnivell amunt. A l'esquena deixem els pics d'Arcalís, i l'estació d'esquí. En aquest primer tram el vent és molest, i ens fa por que pot augmentar a la part alta.

Després de creuar tota la zona plana s'aixeca davant nostre una pala en fort pendent, amb restes d'una allau de mida considerable que devia caure després de les últimes nevades. Tendim cap a la dreta per buscar la part ampla de la pala i poder fer traces llargues. Evitem en canvi el curs del torrent, més encaixonat i incòmode. Pugem amb ganivetes per més seguretat, ja que la neu tot just comença a transformar, però també hauríem pogut pujar sense. Fem llargues diagonals per superar el fort pendent fins assolir la part alta.

Després d'aquesta primera pala el terreny es suaviatza amb un nou tram planer. Som a la Coma de Varilles, i tenim enfront la Portella de Rialb, que ja dóna accés a la veïna vall de Rialb. A la seva dreta el modest i punxegut pic de Besalí. A la Portella de Rialb ja comença l'aresta que ens portaria fins al cim, i precisament és el camí d'estiu que vam seguir en l'altra ocasió que vam pujar el Font Blanca. Amb els esquís és millor no arribar a la Portella sinó pujar traçant una diagonal.

Creuem la Coma de Varilles encaminant-nos cap al clot que hi ha sota la portella, però sense acabar d'arribar-hi. Comencem a virar cap a l'esquerra (nord) per trobar una nova pala també força pendent que ens permetrà pujar a una grada superior. De fet tota la ruta va combinant la pujada de pales força dretes amb trams planers on pots reposar. Ens atrapa el Josep, metge dels GRAE, que ens acompanyarà la resta de la ruta, tot i estar més en forma tant de pujada com de baixada.

Així doncs lleugerament a la nostra esquerra ja veiem una bona traça zig-zaguejant que remunta l'ampla pala. Tenim davant nostre, a certa distància, un grup que va seguint l'evident traça. Nosaltres també ens encaminem cap a la base de la pala, i de nou fem llargues diagonals per superar el fort pendent. Afortunadament la neu és fàcil, hi ha bona traça i el terreny és prou ample per poder remuntar sense patir en excés.

Després d'aquesta segona pala un nou tram planer ens dóna un respir. Encara no hem vist el cim, ni el veurem fins gairebé el final. El pic de Font Blanca és un dels cims més elevats d'Andorra, i alhora un dels més estètics. La seva cara est és la més abrupta, i des del meu punt de vista també la més bonica. Alguns agosarats han arribat a baixar amb esquís per algunes de les canals que solquen aquesta cara més feréstega. El vessant oposat alberga la famosa pala oest. Es tracta d'una amplíssima pala còncava de 600 metres i pendent accentuat i sostingut. És abordable amb esquís amb bones condicions d'estabilitat del mantell. Nosaltres no afrontarem cap dels dos vessants més extrems, sinó que pujarem i baixarem per l'aresta sud, també força pendent però més fàcil i sobretot segura.

Fem un flanqueig ascendent per terreny obert per anar a buscar una nova pala que veiem al final del tram més o menys planer. El dia és càlid, i el procés de transformació de la neu va progressant, tot i el lleuger vent fresc. Després del flanqueig de nou encadenem llargues diagonals enllaçades amb voltes maria per superar el fort pendent. Aquesta pala és més curta que les altres dues, però potser encara una mica més pendent. Després de l'esforç tornem a reposar en un petit altiplà, ara ja a la carena que ens portarà al cim.

Som a l'aresta summital però encara no veiem el cim. Comencem a pujar els forts pendents d'aquesta aresta, prou ampla pel vessant oest, però retallada i amb una bona cornisa per l'est. Així doncs anem pujant a una distància prudencial del fil, però tampoc massa lluny, ja que prop de l'aresta és on el terreny és més suau. Tot i això puja fort, molt fort. Anem succeint una i altra voltes maries, algunes més forçades que d'altres. Amb esforç i sense grans dificultats anem guanyant metres mica en mica fins que l'aresta esdevé més esmolada i s'obre davant nostre el petit cim.

El darrer tram pujem directament per l'aresta, evitant la cornisa, i encarats cap al cim que queda just enfront. Deixem els esquís 5 o 6 metres sota el cim per evitar el vent, i acabem de pujar per contemplar el paisatge i fer la corresponent foto. Des d'aquesta talaia enlairada tenim una vista excepcional. Reconec que és una de les meves debilitats, però potser el pic que crida més l'atenció és el Tomaset, cap a l'est, amb la seva forma piramidal situat sobre l'Estany Blau.

Després d'uns minuts de descans i contemplació ens posem a punt i encarem la baixada. Als nostres peus, cap a l'oest, tenim la suculenta i famosa pala oest. Avui no hi hem vist a baixar ningú, i els diversos grups que hem trobat baixaven per la ruta normal. No es veu molt difícil, però sí que imposa la llargada i el desnivell constant d'aquesta pala. El problema principal però no seria el pendent sinó la qualitat de la neu. L'estabilitat sembla bona, però en estar orientada a l'oest el sol només hi toca d'escaire, i la consistència de la neu és crosta. Només el tram superior que esquiem per continuar per la carena ja veiem aquesta textura incòmoda d'esquiar. En canvi un cop reprenem l'aresta trobem una crema deliciosa.

Baixem doncs prop de la carena. Aquest tram superior té fort pendent, però la neu és tan agradable i fàcil d'esquiar que baixem gaudint d'un esquí fàcil i divertit, d'aquell que fa fruir i emanar expressions d'alegria. Tot pujant ens comentaven alguns esquiadors que ja estaven baixant que encara trobaven una neu una mica regelada. Nosaltres vam trobar el punt just, ja que la neu era consistent de sota, però amb una capa superior transformada que feia fàcil i amè el descens.

Després del primer descens per l'aresta summital anem a trobar el cap de la segona pala, potser la més dreta, però curta. Sortim al costat de la cornisa i baixem per un pendent molt ample i amb neu primavera genial. L'orientació sud de bona part del descens és òptima per un dia com avui. Sembla que hem encertat el recorregut i sobretot l'hora. Aquests dies de primavera encertar l'itinerari i l'hora és fonamental per trobar la neu en les millors condicions, i avui la planificació ha sortit perfecta.

Després d'aquesta pala més dreta però curta continuem gaudint amb la següent, la més llarga i ampla. Anem fent grans esses mentre les cames aguanten, i quan no parem a reposar. Aquesta pala ens ofereix un excel·lent descens, encara amb molt bona neu i un considerable pendent que l'hi posa el punt d'emoció. Arribem al fons de la Coma de Varilles i fem una llarga diagonal fins a trobar l'última de les pales, on hi havia l'allau.

Tendim primer a l'esquerra per evitar la incomoditat de la neu remoguda de l'allau. Però aquest tram més orientat a oest la neu és una mica encrostada. Creuem a la dreta de la coma, on el sol fa més hores que hi toca i retrobem la neu transformada, més fàcil i divertida d'esquiar. Baixem fins una nova zona planera, i tot seguit ja ens fiquem al bosc esclarissat, on després de fer eslàlom entre els arbres arribem al punt d'inici.

Ha estat gairebé un dia perfecte, ja que hem ascendit un cim molt esquiable, amb una pujada i baixada molt directes. El dia ha estat excepcional, només una mica de vent però que ens ha deixat avançar. I sobretot una neu exquisita, molt abundant i al dente, suau per fora i forta per dins, ideal per traçar unes bones esses i guadir fent-ho!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari