Cuyalaret (2291 m.) i Punta dera Nieu (2364 m.)

  • Sortint ja veiem el Cuyalaret davant

  • Iniciem el descens des del cim

  • Descens fàcil per amples pales

  • Segona pujada. Davant el Pène de la Glère

  • Voltem a la dreta per accedir al cim

  • Per la cresta cap al cim

  • Descens divertit i intens

Des de la cabana de l'Arrailha ja veiem la llarga pala que ens portarà al cim del Cuyalaret. Tracem una línia recta en direcció sud-oest, i en poc menys de dues hores coronem el cim arrodonit. Excel·lent descens sobre neu primavera al punt. De nou al pla tornem a posar pells i enfilem ara el cim que dóna nom a tot el sector del circ d'Aneu. Pugem per pendents més forts fins a coronar l'aresta. Des del cim baixem un tram més pendent, i anem encadenant divertides pales fins tornar a la base del gran circ.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Cabana de l'Arrailha, Portalet d'Aneu, frontera hispano-francesa
  • Distància: 11,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.110 metres
  • Temps: 5:20 hores
  • Dificultat: S2 / ME
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cabane de l'Araille 00:00 00:00 0,0
Cuyalaret 01:47 01:47 3,2
Pausa 00:25 02:12
Punta dera Nieu 02:18 04:30 7,4
Inici 00:50 05:20 11,3

Crònica

És el tercer dia que esquiem a la zona Formigal-Anayet-Portalet, i de fet serà el darrer, ja que els pronòstics de mal temps es compliran a partir de demà. Però avui tenim davant un magnífic dia anticiclònic, amb una mica de vent que anirà amainant i un bon sol. Tornem a pujar fins al Portalet, a la frontera franco-espanyola, i baixem pel vessant francès fins a la cabana de l'Arrailha (Arraille en francès), on hi ha un aparcament i l'inici de la ruta.

Amb els esquís als peus des de l'inici, baixem uns pocs metres però no anem a buscar el característic pont, sinó tracem una línia recta cap al cim del Cuyalaret, ben visible en tot moment. El cim i el camí per arribar-hi es veu des de l'aparcament, cap a l'esquerra (nord-oest). Es pot iniciar la ruta cap aquest cim des de la mateixa frontera del Portalet, i de fet és un itinerari més curt i amb menys desnivell. Però també és més incòmode, i cal fer un llarg flanqueig. En canvi des d'aquí anirem pujant progressivament per amples pales, i podren anar triant el millor traç. A més a més, de tornada tindrem un descens més llarg i interessant.

La toponimia d'aquesta zona no és unívoca, i sovint trobem diverses formes per anomenar un mateix topònim. Estem en un territori de frontera on es barregen el castellà i el francès, però també les formes aragoneses i occitanes, per tant la barreja toponímica és considerable. Sembla clar que parlaríem del circ de la neu, en referència a la precipitació blanca que precisament busquem, i que dóna nom genèric a la zona i específic al segon pic que pujarem avui. Llegim diverses formes: Punta dera Nieu, Pic de la Néou, Pic d'Anéou, Pico de Aneu,... vaja, per donar i per vendre.

Un cop sortim de l'aparcament i comencem a pujar poca cosa hi ha a explicar, ja que només cal anar pujant per allà on ens sembli millor. Sempre anem veient l'objectiu, i tot és ample, obert i esquiable. Anem buscant el pas més còmode, evitant algun pujador més intens, però pràcticament tracem una línia recta. El primer tram és més planer, i mica en mica el pendent va incrementant-se fins els últims metres que són força més drets.

Evitem la coma de la dreta que pujaria cap al coll d'Aneu, per sota les parets del Pène de Mauhourat, en canvi busquem sempre la part ampla de la pala. Al darrer terç de la pujada tendim lleugerament a l'esquerra per buscar el llom més accessible, i amb un darrer pujador coronem el cim del Cuyalaret (2291 m.) És un cim molt concorregut gràcies a la seva proximitat, facilitat i bones vistes. Excel·lent per l'ski plaisir que venim perseguint aquests dies.

Un cop al cim contemplem el vast paisatge dominat a nord i sud respectivament pel Midi d'Ossau i l'Anayet, dues estètiques moles rocoses. Però també ens fixem en el pic Arroyetas que vam pujar el primer dia, o en l'estètic circ d'Aspe que hem anat contemplant tots aquests dies, o el punxegut pic Pallás cap al vessant francès. Tot un munt d'idees que es generen espontàniament en contemplar aquest bonic paisatge.

Descansem uns minuts reagrupant-nos, menjant uns ganyips, contemplant el paisatge i fent les fotos habituals. Tot seguit emprenem el descens, seguint la mateixa ruta que pujant. Gaudim de valent traçant esses sobre la neu primavera al punt just de fusió. Esquí fàcil i plaent per pales de pendent mitjà però sostingut. El primer tram és més dret i emocionant, i tot seguint una llarguíssima pala ampla que permet encadenar llargs girs.

Arribant gairebé al pla tendim a l'esquerra i ens fiquen al clot de Mauhorat, un tub més estret que baixa cap al pla, però que s'encara més cap a l'esquerra, i això ens convé per anar a buscar la pujada al següent cim. Un cop acabat el descens, ja al pla, ens separem, un grup ja tornen cap al punt d'inici, i amb el Pep i la Sílvia decidim pujar un altre cim per aprofitar aquesta neu tan bona que ja va donant la decantada.

Tot aquest vessant nord de la carena fronterera és molt esquiable, i es poden buscar molts itineraris. En aquest cas un cop a la plana del circ d'Aneu girem a l'esquerra per vorejar el mur rocós de Mauhorat i buscar una ampla coma que ens portarà cap al cim. Aquesta coma es dibuixa entre la llarga faixa de Mauhorat i el Pène de la Glère, i té un pendent força més elevat que el pic anterior. Òbviament el cim també és més alt. Inicialment volíem pujar el Peña Blanca, i vam acabar pujant la Punta dera Nieu, (o pic d'Aneu, o pic d'Anéou), cosí-germà de l'anterior, i segons els mapes francesos el vèrtex i punt més elevat del sector.

Un cop dins l'ampla coma comencem a pujar fort des del principi. Si el Cuyalaret es podia pujar pràcticament directe, gairebé sense fer voltes maria, aquí cal forçar una mica més la màquina, i anem enllaçant constants zetes per remuntar el fort pendent. Evidentment ja estem pensant en la baixada. Sempre vigilats pel Midi d'Ossau a l'esquena anem guanyant alçada mica en mica, en direcció a la base de l'agulla rocosa del Pène de la Glère. Gairebé a sota l'agulla girem lleugerament a l'esquerra, buscant el millor pas, i tot seguit a la dreta per trobar un llom que ens porti fins a la carena.

Ja a les envistes de la carena summital el pendent s'incrementa fort, i fem unes darreres zetes més forçades fins trobar la carena uns metres a la dreta del cim. Aquest tram és molt dret, però la neu és fàcil i pugem sense patir. Un cop a la carena avancem gairebé un centenar de metres pel fil fins a coronar el Pic dera Nieu (2364 m.) o pic d'Anéou, o pic d'Aneu. Ens descalcem els esquís per superar els darrers 3 o 4 metres, ja que cal mig grimpar. El cim és estret i llargarut, i pel vessant sud cau fort cap al barranc d'Anayet. Preciosa frontal de la cara nord del pic d'Anayet des d'aquí.

Frissosos per començar el descens traiem pells i cordem les botes per encarar una baixada potent i continuada. El primer tram, com gairebé sempre, és el més pendent. La neu és tan fàcil però que es deixa fer sense cap tipus de problemes. Baixem fent llargues esses amb la mirada cap al fons del circ d'Aneu i el Midi d'Ossau que ens observa a l'altra banda. És un descens directe d'uns 500 metres de desnivell per pales franques i constants, o més aviat grans tubs amples on pots traçar a plaer. Com que aquí el sol incideix més tard, la neu es troba encara amb millors condicions, una capa superior més tova sobre un fons més consistent que ens permet gaudir al màxim d'un descens fàcil però divertit gràcies al pendent mitjà i constant.

Arribem al pla satisfets, gairebé extasiats per una baixada exquisita, d'aquelles que recordes. Un cop al pla intentem evitar la remada buscant les traces de les raquetes, on els esquís llisquen més. En pocs minuts arribem a l'aparcament de la cabana de l'Arrailha, lloc molt concorregut per tota mena d'excusionistes i famílies que volen gaudir d'aquest entorn privilegiat.

Hem aprofitat uns dies d'esquí de primera, amb bon temps, bona neu primavera i una zona molt agraïda, on surts i arribes amb els esquís als peus, fins i tot entrada la primamera. No hi ha grans desnivells, però es pot compensar enllaçant dos o més cims en una mateixa sortida. La d'avui ha estat probablement la millor, ja que hem gaudit de dues pujades i dos descensos molt directes. Especialment el pic dera Nieu o d'Aneu té un descens molt intens i alhora prou fàcil. Molt recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari