Engarrista

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Comentaris (0) | Article complet...

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Comentaris (2) | Article complet...

Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.

Comentaris (1) | Article complet...

Tot i el dia excepcional no aconseguim pujar el Midi d'Ossau a causa de la neu i la humitat que fan més perillosa la progressió ja de per si delicada. Gaudim però de l'aproximació en un entorn magnífic i espectacular, al peu d'una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques dels Pirineus.

Comentaris (0) | Article complet...

Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.

Comentaris (0) | Article complet...

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Comentaris (0) | Article complet...

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Comentaris (0) | Article complet...

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Comentaris (1) | Article complet...

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Comentaris (6) | Article complet...

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Comentaris (2) | Article complet...

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Comentaris (0) | Article complet...

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Comentaris (2) | Article complet...

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Comentaris (1) | Article complet...

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Comentaris (1) | Article complet...

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Comentaris (3) | Article complet...

Sortim des del fons de la vall per buscar un sender que enfila fort fins al refugi de les Espuguettes, des d'on tenim una excel·lent visió de les muntanyes del circ de Gavarnie. Continuem fins creuar el coll de l'Hourquette d'Alans, fem un llarg flanqueig i enfilem el fort pendent de la canal de Tucarroya. Des del peculiar refugi ubicat enmig de la bretxa de Tucarroya contemplem la cara nord del Mont Perdut.

Comentaris (0) | Article complet...

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

Comentaris (0) | Article complet...

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

Comentaris (0) | Article complet...

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Comentaris (1) | Article complet...

Es tracta d'un dels cims més emblemàtics de l'entorn. La seva característica silueta de castell medieval és visible des de molt enllà. Les seves parets són pràcticament inexpugnables, i des de la base sembla difícil poder pujar-hi sense equipament. Però el castell té un punt feble des d'on es pot assaltar, això sí, després d'una pujada molt pendent. Ambient alpí en aquesta ascensió hivernal. Un cim imprescindible.

Comentaris (0) | Article complet...