Activitats

L'Ebre, de Miravet a Benifallet

Tracem una ruta al peu de l'Ebre des de la bucòlica població de Miravet fins a Benifallet, baixant per la riba esquerra i pujant després per la dreta. Sortim de Miravet i ens dirigim cap al Pas de la Barca, que ens permetrà creuar a l'altre cantó. Pedalem entre oliveres i fruiters tot pujant suaument fins a Rasquera. Seguim enfilant-nos fins un magnífic mirador natural de l'Ebre al coll de Miravet, i baixem per un pas entre les cingleres de la Roca dels Penjats de nou al peu del riu. Resseguim la ribera fins a Benifallet, on fem una pausa. Tornem uns metres enrere i creuem el pont del Llaguter. Ja per la riba dreta anem remuntant prop de les aigües, amb alguns puja-baixa. Més endavant haurem d'empènyer la bicicleta al tram del Pas del Barrufemes, i tot seguit acabarem planejant alçats sobre el riu fins al punt d'inici.

Serres de Cavalls i Pàndols

Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

Riera de Merlès, tram inferior

Amb inici i final a Puig-reig, fem avui una ruta circular amb bicicleta que ens portarà a pedalar al peu mateix de la riera de Merlès, en el seu tram més baix fins prop de la desembocadura. Tornarem remuntant el riu Llobregat fins al punt d'inici. Primer ens aproximarem a la riera passant per Periques, les Comes, i el caminet que travessa el serrat de la Cua de la Guilla. Passem per dins de la cova Guillotera, un antic habitatge troglodític, i assolim la riera de Merlès a la Molina. Creuem el pont, i baixem per una pista fins a Cal Porter, on comença un camí deliciós gairebé a peu d'aigua. Baixem cap a les Canals, el Molí del Vilaró i creuem més avall per unes passarel·les de fusta. Des dels camps de la Lladernosa baixem fins prop de la resclosa de Cal Vidal, i seguint la ruta de les Colònies remuntem a peu del Llobregat passant per Cal Marçal i Cal Pons.

La Carbassa (2.736 m.)

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

Avenc Emili Sabaté

Ens desplacem prop del mar, a les costes del Garraf, per visitar una de les cavitats verticals més conegudes i alhora boniques d'aquest important sector càrstic. Amb una aproximació molt curta de 10 minuts arribem a la boca i instal·lem la via. El primer pou té uns 20 metres, i descendim cap a una sala immensa i molt concrecionada. Al fons de la gran sala una gatera permet continuar per un conducte semivertical amb alguns passos força estrets, com el conegut Tap de Xampany. Després de contorsionar-nos pels passos estrets equipats amb cordes fixes arribem a una sala final, bellament decorada, a -39 metres. Tornem a remuntar la gatera i un cop a la sala gran remuntem per la corda fins a la sortida.

Rocafort - Balmes Roges - Puig de la Balma

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

Rocallarga, cingles de Rupit i el Far

Tracem una llarga i bonica ruta en bicicleta per l'altiplà de Collsacabra que ens portarà a recórrer alguns dels miradors més interessants sobre les grans cingleres. Sortim des de Rupit, un poble de postal, i pugem fort per pistes i camins fins a l'extraodinari mirador natural de Rocallarga, un gran bloc de roca suspès al buit que ofereix una gran perspectiva sobre els cingles. Baixem cap a l'Avenc i el camí trial·ler de Rajols fins a trobar la pista que ens porta al llavi del cingle per sobre del Salt de Sallent. Seguim pedalant cap a l'est sempre a tocar del precipici, resseguint els cingles de Pujolràs, de la Casadevall i del Far. Fem una breu pausa a la punta del Far, i seguim cap a l'interior fins al coll de Condreu, les Roques Encantades i en santuari de la Salut. Anem tornant pel pla dels Alemanys i el coll de Pruit, on prenem el GR i baixem per un camí estret i divertit que ens porta primer a Pruit i tot seguit a Rupit.

Plans de Graugés

Des de la capital berguedana planegem cap a ponent fins a Avià, i seguim per bones pistes cap al peu de la riera de Clarà, on canviem de direcció i ens apropem a Bernades i les Vinyes de Vilamarí. Al peu d'aquesta casa de colònies prenem un corriol fàcil i molt divertit que contorneja el Pla de la Serra i la baga de Convinçà. Tornem a la pista fins als peus del Serrat dels Tres Hereus, i de nou un caminet fa les delícies un tram breu. Voltem el serrat fins a Canudes, i emprenem la tornada tot passant pel Molí de Bellús, on el notable cabal de la riera de Graugés ens obsequia amb un bonic salt d'aigua. Des del fons de la rasa pugem suaument cap a Bellús i Graugés. Tornem cap a Berga faldejant la serra de Noet i pujant pel Pla de l'Alemany.

Puigpedrós (2.915 m.)

Ens enfilem amb els esquís fins al cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya tot i que els seus vessants són suaus i arrodonits. Prenem la pista de Meranges a Malniu fins a la tanca, on comencem a caminar. Més endavant seguim la drecera que retalla la pista, i poc abans del refugi calcem els esquís. Voregem l'estany Sec i seguim uns minuts el GR fins a trobar una canal ampla que puja direcció nord. Tot seguit enfilem l'ample, llarg i suau serrat de les Perdius Blanques, que ens porta fins a les Molleres. Creuem una zona pràcticament plana i encarem l'última pala que dibuixa una gran piràmide de base molt ampla. Amb un pendent una mica més fort arribem amb esquís fins al cim, on contemplem els cims de la Cerdanya, d'Andorra, el Capcir, el Cadí i fins i tot el Canigó. Descens suau i agradable pels amples vessants de pendent suau sobre neu primavera, una mica pesada a causa de la calor.

Avenc Font i Sagué

Visitem aquest característic avenc explorat per primera vegada fa més de 100 anys per Faura i Sans, i batejat amb el nom del pare de l'espeleologia catalana. Creuem la urbanització de l'Ordal i baixem pel torrent del Lledoner fins a trobar un caminet que ressegueix el barranc de l'Arcada. En 10 minuts arribem a l'entrada de l'avenc. Preparem la instal·lació i entrem per una boca estreta que s'eixampla al cap d'uns metres. Descendim pràcticament en vertical mitjançant diversos fraccionaments fins al nivell -40, on hi ha un petit replà i l'avenc es bifurca. Seguim baixant el pou principal amb una línia recta i vertical fins al fons, a -102 m. Comencem a remuntar el pou vertical amb esforç, i a la bifurcació tornem a instal·lar la baixada per la via Ramonage. El segon pou baixa fins als -75 m, i al fons hi trobem boniques formacions litogèniques. Tornem a pujar i arribem a dalt ben esgotats després d'un ascens vertical força dur.

Pàgines