Activitats

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Al peu del Segre iniciem una ruta amb una forta pujada fins un dels punts més elevats de la Cerdanya on es pot arribar pedalant. Als afores d'Oceja comença una pista que s'enfila dins d'un bosc fresc i obac al vessant nord, i que conflueix més endavant amb la ruta forestal asfaltada que puja fins al cim del Coma Morera (2.209 m.) A partir d'aquí una pista precària comença planejant pels immensos plans de les Salines, i tot seguit s'enfila fort per terreny trencat cap al pic Dòrria. Un breu tram de descans abans de l'última pujada fins al cim, on encara podem continuar planejant uns metres més fins al peu del Puigmal. Tornada pel mateix camí fins al coll de Pradelles, on s'inicia un corriol preciós i poc difícil que baixa directe durant 6 km. i uns 700 metres de desnivell fins a Oceja, on ja només cal acabar de tornar planejant.

Puig de la Tossa (2.034 m.)

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Alta ruta Carlit - Peric

Un grup de nou excursionistes iniciem una ruta de 3 dies pels confins de la Cerdanya, el Capcir i l'Arieja, en un itinerari força alpí en què gairebé sempre estarem per sobre els 2.000 metres. Comencem al llac de la Bollosa i prenem l'itinerari clàssic del Carlit, però després dels estanys superiors el deixem i ens enfilem sense camí al Puig de l'Estany Sobirà, on seguim la cresta i arribem grimpant al cim del Carlit (2.921 m.) Baixem cap al gran estany de Lanós i entrem a l'Arieja per la portella d'Orlú. Desfem la llarga i perdregosa coma que passa als peus de l'estany Faurí i acabem la primera i llarga jornada al refugi d'En Beis. El segon dia comencem planejant fins a trobar la llarga coma que ens enfila a la Portella Gran, un indret preciós sobre l'estany Blau. Anem a buscar la cresta nord-oest i grimpem fins al pic Peric (2.810 m.) Continuem pel cordal cap al Petit Peric i en forta baixada tanquem el segon dia al refugi de Camporells. El tercer dia és el més suau, avancem pels amplis plans de les Carboneres i pugem lleugerament fins a l'estany d'Aude. Acabem la ruta tancant el cercle a la presa de la Bollosa.

Grau de l'Ós

Al costat mateix de la boca nord del túnel del Cadí iniciem el recorregut per dins d'un torrent pràcticament ocult que s'enfila cap al Moixeró. És un barranc congost, amb trams molt estrets envoltats d'altes parets de roca que gairebé es poden tocar amb els braços oberts. Anem remuntant el torrent fins que ens trobem amb un pas vertical que sembla impracticable, però una escala i una cadena de ferro ajuden a enfilar-se per una escletxa i sortir per un forat a la part superior. Seguim amunt una bona estona seguint el torrent fosc, ombrívol i molt relliscós fins a trobar una pista surt a l'esquerra. Prenem un caminet que ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes, on fem una pausa. Baixem un tram per la pista, però aviat la deixem i prenem un camí que ens porta cap al despoblat de Canals, i segueix baixant fins al punt d'inici.

Roc Roig (2.225 m.)

Des de la capital de la Cerdanya la ruta avança per asfalt fins a Saneja, on comença una bona pujada per pistes i trams de camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Per una pista en bon estat arribem al refugi de la Feixa, on cal creuar els extensíssims prats alpins entre ramats de cavalls fins a assolir el cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Extensa panoràmica de la Cerdanya, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós i Carlit. S'inicia la baixada pels prats, sense camí, fins a trobar la pista que baixa sobre Meranges fins al pla de Campllong, on prenem una nova pista sobre la Valltova fins a Éller amb bonics trams de corriol. Per pistes baixem cap a Cortals, i aquí un camí difícil i pedregós continua fins a Olopte. Una pista secundària continua baixant cap a All, i d'aquí, per la plana, seguint el Segre fins al punt d'origen.

Roca Foradada de Pi i els Gónecs

Al peu de la Santa Maria de Talló, coneguda com la catedral de la Cerdanya, comencem a remuntar la vall d'Ingla fins que s'estreny i es bifurca. Seguim cap a la dreta i ens enfilem al coll Baixer i després fins al pla de les Carboneres, on neix un bonic corriol pràcticament ciclable que ens portarà als peus de la Roca Foradada. Pugem a peu fins aquest gran arc natural de roca, i tot seguit continuem el camí, ara en baixada fins a la pista que ve de la vall de Pi. La resseguim amunt, entre grans avets i la vista del Puig Terrers, a l'inici del Cadí. Pugem fins al refugi dels Gónecs, on comença un llarguíssim corriol que flanqueja a mitja alçada per sobre la vall de Pi. El corriol és preciós, per dins del bosc, molt ciclable tot i que hi ha algun punt més compromès i fins i tot una mica exposat. El caminet baixa més de 6 km. amb un recorregut preciós d'alta muntanya. Arribem a Cortariu, baixem a Pi i planejant fins a Bellver.

Pic dels Moros (2.137 m.)

Remuntem el Segre des de la Guingueta d'Ix, primer per asfalt i després per un estret corriol fins a Llívia. Pugem a Estavar i prenem una pista precària que ressegueix el torrent de Targasona fins a la població que l'hi dóna nom. Aquí comença la veritable pujada, intensa i continuada, amb molts trams d'asfalt fins als peus del mateix cim. Extensa panoràmica de la Cerdanya i bona part dels cims dels Pirineus orientals, des del Canigó, el Puigmal, la Tosa i el Cadí, i al nord el proper massís del Carlit. Baixem cap a la immensa esplanada de la Calma, a la punta de la qual prenem un caminet deliciós que baixa entre molleres i un bosc d'avets fins a Èguet, on per asfalt tornem cap a Llívia, i pel mateix caminet de nou al punt de sortida.

Sant Salvador (1.157 m.)

Ens enfilem de nou a un extraordinari mirador del Baix Berguedà i bona part de la Catalunya Central en un itinerari que comença planejant, continua amb una fortíssima pujada i després del cim acaba amb un divertit camí trial·ler. Sortim de Berga i planegem cap a Avià i l'Espunyola seguint més o menys el GR. Al Peu de Roques prenem un caminet que desemboca a la pista dels pantans de l'Espunyola, on emprenem una fortíssima pujada. A la cua del pantà un caminet, recentment transformat en pista precària, acaba de pujar al llavi de la cinglera i el ressegueix fins al cim. Contemplem la gran panoràmica i tot seguit creuem els plans de Torneula i el serrat de les Tombes, i baixem fins a trobar la riera de Clarà. Aquí prenem un caminet trial·ler que va desfent la costa de Serrapinyana fins a la plana avianesa.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Vall de Gresolet

Al peu mateix del Pedraforca iniciem una ruta circular que comença a baixar cap al peu del riu de Saldes, i tot seguit remunta la congosta i plàcida vall de Gresolet. Amb fortes pujades arribem al refugi i l'àrea recreativa, i encara seguim pujant una bona estona però a l'ombra d'una magnífica fageda. Arribats al coll de Bauma anem girant cap a ponent alhora que comencem a faldejar la serra Pedregosa, avantsala del Cadí. La pujada és moderada i contínua sobre una pista pedregosa però de bon fer. Sempre tenim davant la imponent cara nord del Pedraforca que ens acompanya en la llarga pujada. Remet la vegetació i entremig de prats alpins arribem a la collada de la Jaça, una gran zona de pastures, i encara pugem una mica més fins al coll de Torn, a gairebé 2.000 metres, sotre de la ruta. Comença ara un plàcid i preciós descens pels prats de les Bassotes, i tot seguit per la pista que voreja la cara nord del Pedraforca just sota les espectaculars parets.

Pàgines