Activitats

Montdarn - Balaguer - Planés

Fem un caminada fàcil al sector més meridional del Berguedà que uneix tres destacats monuments romànics. Sortim des de l'altiplà de Sant Joan de Montdarn, al peu de la bonica masia de Cor-de-roure, i aviat prenem un camí que retalla la pista i s'enfila cap a Sant Martí de Balaguer, punt més alt de la ruta on hi ha una petita ermita romànica i una àmplia vista del Baix Berguedà i la seva zona agrícola, i la línia muntanyosa que dóna entrada a l'Alt Berguedà. Baixem per una pista fins a la riera de Navel, la creuem i de nou per un caminet ens enfilem a Sant Esteve del Pujol de Planés, amb una bonica església de tres absis. Baixem de nou cap a la riera, concretament al peu d'un petit embassament, i ens enfilem cap al turó de la Muntanyeta ja prop del punt d'inici.

Cingles de Capolat i els Tossals

Ens enfilem de nou a la serra dels Tossals amb la bicicleta amb una llarga i constant pujada, i uns descens divertit i emocionant enllaçant corriols. Des de la capital berguedana marxem cap a l'oest, passem per Avià i seguint més o menys el GR-1 planegem fins a l'Espunyola. Continuem pel Peu de Roca fins a Torrades on comença una llarga pujada que ens porta a Tresserra. Poc després de la masia comença una pujada més trencada, i amb alguns trams molt durs i pedregosos que puja directa a la serra dels Tossals. Un cop a dalt seguim la carena cap a llevant fins al santuari. El primer tram de descens té alguns passos més drets, però un tros avall és més ciclable. Al costat de Gragés prenem un divertit corriol que fa mil-i-un revolts fins al Molinot, i tot seguit enllacem amb el camí de les costes de Serrapinyana que ens portarà cap a Avià.

La Foradada

Al petit aparcament del Cocó de Jordi, per sobre de Sant Carles de la Ràpita, comencem a remuntar a peu la falda del Montsià, i a mesura que guanyem alçada contemplem el Delta de l'Ebre i la Mediterrània. Pugem per un camí ben fresat, i a la font del Burgar prenem un caminet a l'esquerra que s'enfila fins una carena ampla i indefinida fins a la Foradada. Arribem al límit de la cinglera, ja abocada al vessant sud. Precioses vistes de la zona més meridional del Delta de l'Ebre, amb la barra del Trabucador i la punta de la Banya. És un lloc especial i molt bonic, amb un arc natural de roca amb vistes sobre el mar. Per tornar prenem un camí que avança uns metres més cap al sud fins un collet. Tot seguit baixa suaument cap al poble abandonat de Mata-redona, i segueix el descens per bon camí fins al punt d'inici.

Torre de Vetera

Comencem a pedalar a Arles, a la riba del riu Tec, i enfilem una llarga pujada per pista fins al nucli abandonat de Formentera, on hi havia una antiga estació minera. Sempre remuntant per la falda del Canigó, que presideix en tot moment, planegem pel traçat d'un antic carrilet miner, i pugem uns metres més fins l'antiga torre de vigilància al límit entre el Conflent, el Vallespir i el Rosselló. Situats a 1.400 metres gaudim d'una pista plana i panoràmica sobre la vall del Tec, la plana del Rosselló i el Canigó damunt nostre. Al coll de la Descarga iniciem un descens fort per la pista asfaltada, i més endavant enllacem amb el GR que segueix una carena directa fins al poble, però en la majoria del seu recorregut no és ciclable, i toca empènyer la bicicleta molta estona. Ruta panoràmica i amb pinzellades històriques.

Les Salines (1.451 m.)

Des del poble més petit i més alt de l'Empordà, la Vajol, comencem a pedalar seguint els camins de l'exili fins al coll de Lli, per on el president Companys i altres polítics van creuar cap a França. Avancem per una pista pedregosa i incòmoda que marxa cap a l'est amb alguns pujadors forts. Arribem al bonic indret de la Mare de Déu de les Salines, amb santuari, refugi i fonda. Seguim pujant per pendents molt durs fins al Moixer, on hi ha les antenes. Caminant uns minuts assolim el sostre de la serra, el Roc del Comptador. Grans vistes cap al Canigó, i les planes empordanesa (cap al sud) i rossellonesa (cap al nord). Baixada llarga per pista fins al Maçanet de Cabrenys, i últims quilòmetres de nou pujant fort fins al punt d'inici.

Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

De Civís als colls d'Ares i Laquell

Ens situem al petit poble de Civís, al nord de l'Alt Urgell, termenejant amb Andorra, i fem una caminada suau en un dia de descans actiu. Comencem a la plaça de l'església romànica de Sant Romà, i sortim per la carretera d'accés al poble. Passada la font prenem un caminet a la dreta entremig dels prats que baixa fins a creuar el riu. Prenem un antic caminet ben traçat i amb senyals de pintura groga que puja cap a la borda del Fuster, i segueix amunt traçant una línia recta cap a l'oest fins al coll d'Ares. Contemplem les boniques vistes i seguim pujant ara cap al nord fins al coll de Laquell, a 2.162 metres. Tornem pel mateix camí en una llarga i suau baixada.

Sobrepuny (1.656 m.)

Fem una ruta circular caminant pel vessant més occidental del Catllaràs, tocant ja al riu Llobregat. Sortim des de La Nou de Berguedà i ens enfilem cap a l'est per un camí obac en pujada forta i constant. Fem una primera aturada al Sobrepuny de Baix, un avantcim que ens ofereix una bonica visió de la contrada, fins i tot millor que al propi cim. Uns minuts més de pujada serveixen per coronar aquest cim visible des de bona part de la comarca. Per tornar triem un altre camí. Baixem primer cap al nord fins al coll del Faig, i anem girant a l'est i al sud fins a l'antiga masia de Picamill. A la collada de Pasquals baixem fort cap al bonic i plàcid nucli de Marginet, i acabem de tornar planejant fins als peus del bonic santuari de la Mare de Déu de Lourdes.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Pàgines