Activitats

Cingles de Taravil

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Puigmal (2.910 m.)

Enfilem un dels més clàssics cims catalans des del vessant nord, a l'Alta Cerdanya. Sortim amb els esquís des de l'antiga estació d'esquí i recorrem la llarga pista de 3,5 km. pràcticament plana. Quan la coma s'estreny, a la zona d'Aiguaneix, comencem a enfilar els pendents de la dreta i entrem en una coma ampla. Fem una gran llaçada i amb una llarga diagonal recorrem el tram més dret de la ruta amb neu força dura. Entrem al plató superior, amb neu ventada i endurida, i força vent, i anem avançant fins a la base del cim. Sense esquís acabem de pujar l'últim tram ventat i sense neu. Iniciem el descens per la mateixa ruta, però veient la neu dura i encrostada que trobem fem una llarga diagonal descendent cap a la coma del Puigmal de Llo, on el sol fa estona que toca i trobem una neu ben transformada i de bon esquiar que ens permet gaudir d'una bona baixada fins a la pista.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

Corriols de Fitor

Sortida ràpida i divertida sortint des de Sant Antoni de Calonge fins a Fitor, i tot seguit encadenem diversos corriols per la zona est de les Gavarres fins a tornar per Vall-llobrega. Ens enfilem per la ruta clàssica del Puig Cargol, i aviat prenem el primer corriol que passa per Can Puig i fins a Fitor. Després tram trial·ler pel PR i camins divertits per les Planes d'en Torroella. Pel descens encadenem diversos corriols ciclables que ens porten directament a Vall-llobrega.

Puig de les Gavarres (533 m.)

Sortim pedalant arrant de mar i creuem tot el pla de Calonge. Voregem la població i ens enfilem cap a l'oest on comença una llarga pista que ressegueix la carena fins al Puig de les Gavarres, i el Puig d'Arques, els dos cims bessons sostre de la serra. Girem a l'est i baixem cap al nucli abandonat de Sant Cebrià dels Alls. Poc després iniciem el descens per uns caminets molt drets que ens porten a la carretera de la Ganga. Per pendents molt forts pugem a Santa Llúcia de l'Arboç, i tot seguit a la masia de Puignau, on ja per bona pista avançarem diversos quilòmetres cap a la Cavorca i les serres de Fitor. Al pla del Descàrrec comencem el descens cap a Vall-llobrega, i tot seguit planejant per la xarxa cicloturista cap al punt d'inici.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Amb una petita nevada recent que ha deixat un mantell impecable, sortim de l'antiga estació d'esquí de Puigmal, a Er, i avancem de pla per la feixuga pista de 3,5 km. La coma s'estreny i comença a girar cap al nord-est al mateix temps que el pendent s'incrementa. La pujada sempre és suau i plàcida, i aviat entrem en una zona més oberta sota mateix del cim. L'itinerari segueix l'ampla coma que permet unes llargues zetes. Al tram superior el pendent es redreça fort amb uns últims girs més forçats arribant al coll. Amb fred i una mica de vent acabem de coronar el cim i emprenem la baixada seguint el mateix itinerari. Gaudim d'un descens deliciós sobre quatre dits de neu nova.

Cingles de Capolat

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Roques del Rei

Fem una ruta fàcil i curta per les Guilleries amb interès tant cultural com paisatgístic. Sortim de Sant Hilari Sacalm i per bones pistes pugem fins al bonic castell de Villavecchia, del segle XIX. Anem enfilant durant una bona estona per pendents suaus i progressius fins a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, on tot seguit planegem uns quilòmetres i encarem l'última pujada forta fins al peu de les Roques del Rei. Acabem de pujar a peu fins aquest mirador natural de les Guilleries, amb vistes fins al mar. Comencem a baixar fort per pistes secundàries dins de boscos frondosos, i arribem al bonic paratge de Santa Margarida de Vallors. Ja només ens queda pujar uns quilòmetres més entremig de les alzines sureres fins entrar de nou a Sant Hilari.

Sant Miquel de Solterra (1.203 m.)

Pugem fins al sostre de les Guilleries tot pedalant per dins de frondosos boscos de castanyers, alzines, faigs i avets. Sortim d'Anglès i de seguida pugem per una pista de sauló que s'enfila fort fins a la bonica ermita de Santa Bàrbara, on també hi ha un refugi lliure i una extensa panoràmica. Planegem una bona estona resseguint la carena cap a l'est fins a l'Espinau, on tornem a pujar més suaument fins al coll de Llevanyes. A partir d'aquí la pujada és dura i continuada per pistes secundàries fins a la font sa Guarda, on deixem les bicis i acabem de pujar al cim a peu. Àmplies panoràmiques des de la Mediterrània fins als cims ben nevats dels Pirineus. Fem una pausa i reculem una estona pel mateix camí, fins que prenem la pista que baixa cap a la impressionant masia del Subirà. Fem una pausa a la Taverna i tot seguit baixem fort i ràpid fins a la riera d'Osor, on ja per asfalt acabem d'arribar al punt d'inici.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Pàgines