Activitats

Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Gavarres sud-oest

A l'hivern les Gavarres permeten sortir a pedalar amb una temperatura agradable gràcies a l'influx marí. La ruta d'avui és fàcil, principalment per pista, però amb algun tram de camí més complicat, i avança una primera part pel vessant sud, assolellat i més sec, i una segona part pel vessant nord, humit i amb un ambient molt més fred. S'inicia la ruta a Sant Antoni avançant de pla cap a Calonge. Tot seguit una llarga pujada fàcil i progressiva fins al Puig de la Gavarra i el Puig d'Arques, els dos cimets bessons sostre de la serra. A partir d'aquí comença la baixada pel vessant nord, a la fresca castanyeda d'en Genoer, i més endavant per algun tram de camí menys ciclable fins al nucli dels Metges (Sant Cebrià de Lledó). Des del vessant nord cal tornar a pujar cap a la part alta de la serra, concretament fins al coll del Matxo Mort. Tot seguit un tram planer fins a Romanyà de la Selva, i la baixada definitiva cap a la riera de Molins, amb un últim tram de corriol deliciós.

Salòria (2.789 m.)

Amb unes condicions semi-hivernals amb neu als vessants nord, i encara sec als sud, iniciem l'aproximació al sostre de l'Alt Urgell des de la Borda de la Plana, poc més amunt del bonic poblet d'Os de Civís. Seguim uns minuts la pista, i tot seguit anem pujant per un camí amb trams glaçats que solca la vall fins al panoràmic coll de Conflent. Val la pena visitar un antic búnquer ben restaurat al mateix coll. Just al canvi d'aigües comencem a pujar per un pendent obert i molt fort que s'enfila a la carena sud-est. Més amunt la carena es defineix i traça una bonica línia directa al cim. Anem pujant pel fil amb neu a la banda dreta, i herba seca a l'esquerra. Grans panoràmiques tant pujant com un cop al cim d'aquesta bonica piràmide, sobretot cap al sector del Pallars Sobirà i Andorra. Baixem pel mateix camí amb compte per la neu i el glaç.

Orri del Corbill

Sortim del bonic poblet de Bena, a l'Alta Cerdanya, i anem pujant per un vessant suau i obert a l'extrem occidental del massís del Carlit. Aviat passem pel refugi lliure del Solà del Cavaller, on ens encarem cap al nord-oest i seguim pujant per un camí còmode fins als altiplans de l'Orri del Corbill. Ens aturem a contemplar la bonica cabana, molt antiga, de forma circular i construïda amb lloses de pedra, fins i tot la teulada. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del tram superior de la Cerdanya i el massís del Puigmal ben nevat a l'altra banda de la vall. Creuem els plans i baixem sense camí pel vessant occidental, seguint més o menys el curs d'un rierol, i tanquem aquesta curta passajada a les pastures de la part baixa, prop del poble.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Pàgines