Pedraforca, Pollegó Inferior (2.444 m.) per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal

La imponent paret sud del Pedraforca, des de la base Escalant el primer pont de roca, a les Coves dels Talibans L'Ernest a l'entrada del túnel Túnel a les Coves dels Talibans A punt de sortir del túnel Comencem a pujar per la Gran Diagonal El tram superior de la Gran Diagonal està equipat amb una cadena El Fals Pollegó Inferior, l'Enforcadura i el Pollegó Superior del Pedraforca Baixant pel camí de les Costes d'en Dou, prop del Balcó de la Joaquima

A diferència del cim principal, el Pedraforca xic és poc concorregut, i menys encara si sortim del camí normal. Fem una ruta original i divertida que ens porta a creuar les Coves dels Talibans, un gran pont natural de roca i un curiós túnel d'uns 50 metres que ens enfila fins a la Feixa Alta fent uns passos fàcils d'escalada (III). Tot seguit anem a buscar el fort pendent de la Gran Diagonal, i amb una última grimpada coronem el cim. Baixem per les Costes d'en Dou.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Coll de Jou (prop), Saldes (Berguedà)
  • Distància: 7,77 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.095 metres
  • Temps: 6:50 hores
  • Dificultat: PD+ (Passos de III)
  • Sensació de dificultat: Mitjana Tram d'escalada fàcil
  • Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Dipòsit prop de Coll de Jou 00:00 00:00 0
Entrada Coves dels Talibans 01:52 01:52 3,2
Sortida Coves dels Talibans 01:05 02:57 3,9
Inici Gran Diagonal 00:45 03:42 4,4
Cim Pollegó Inferior del Pedraforca 01:08 04:50 5,3
Balcó de la Joaquima 01:00 05:50 6,3
Cruïlla camí de Gósol 00:40 06:30 7,6
Punt d'iniciz 00:20 06:50 8,8

Crònica

Amb l'Ernest, el Pep i la Sílvia ens disposem a gaudir d'una matinal de diumenge ben entretinguda al vessant sud del Pedraforca. No estem parlant de cap de les difícils vies d'escalada que solquen aquest vessant de la mítica muntanya, fora del nostre abast, sinó que ens encaminem a un recorregut d'aventura que ens menarà per una de les curiositats que tresoreja aquesta muntanya que tant ens estimem.

Posem el punt d'inici prop de Coll de Jou, a la zona de l'antiga extracció a cel obert que havia desfigurat la muntanya abans que, més o menys, en restauressin les ferides. Per accedir-hi prenem la carretera que puja al mirador de Gresolet i al refugi Lluís Estasen passat Saldes. Poc després d'un marcar revolt a la dreta trobarem, a mà esquerra, un aparcament on hi ha una pista que marxa a l'esquerra, fent gairebé un gir de 180º. Podem aparcar aquí o com vam fer nosaltres pujar uns metres amb cotxe fins un dipòsit, al costat del qual hi ha un bon aparcament.

Des del dipòsit continuem caminant per la pista uns metres més amunt fins arribar a les feixes de l'antiga explotació minera. Uns metres abans del planell de Coll de Jou marxa una pista secundària a la dreta, que enfila amunt fent una forta ziga-zaga. Podem seguir la pista o creuar els plans inclinats pel dret. La pista tendeix cap a l'esquerra fins que trobem un cartell que ens indica el camí de Prat de Reo. Abandonem la pista i seguim el camí que comença a enfilar fort per dins del bosc. Agraïm l'ombra dels arbres en un dia assolellat i calorós.

Després d'una bona estona de pujar guanyem una petita carena i en una clariana podem contemplar ja l'espectacular paret sud del Pedraforca, així com el pont de roca i el túnel anomenats Coves dels Talibans. Els tenim davant nostre en línia recta, però ens en separa el torrent de Cal Ninot. Una altra opció de pujar és remuntar el torrent des de la base, pràcticament on hem aparcat. És una opció més directa però incòmoda i feixuga. Així doncs quan ja tenim les coves a l'envista, continuem pujant pel camí, que tomba a l'esquerra. Continuem pujant sense acabar d'arribar a la font de Prat de Reo. En algun punt sembla que marxa algun indici de senderol per creuar el torrent, però aquest tram és indefinit i haurem de buscar el millor pas. Nosaltres pugem força i flanquegem per sota de la paret, tot i que no ens escapem de diversos passos incòmodes amb boixos, tartera i roca.

Finalment remuntem un tram de tartera i ens situem al cap d'amunt d'una petita canal que neix a sota del gran pont de roca on haurem de començar a escalar. Fem una pausa per esmorzar abans de posar-nos-hi. Ens equipem i comencem la primera tirada. Aquest primer llarg és fàcil, es tracta d'un tram que puja diagonalment fins a l'ull mateix del pont. Hi ha molt bones preses, i fins i tot una corda fixa que facilita l'ascens. La corda es veu força castigada pel pas del temps a l'intempèrie, per tant no ens refiem gaire. Aquest primer tram es pot pujar grimpant, ja que és fàcil. Amb la Sílvia ens encordem i l'Ernest i el Pep pugen grimpant.

Un cop a l'ull del gran pont de roca comença el segon llarg. Es tracta d'una travessa en diagonal per dins del pont, però la roca aquí està polida i humida, amb poques preses. És el tram més difícil del recorregut, tot i que no passa de III o potser IV. Hi continua havent una corda fixa que podem utilitzar com a suport adicional, però com deia no ens en refiem gaire. Després del pas diagonal per dins del pont arribem a una canal herbosa que remuntem fins muntar reunió al parabolt que aguanta la corda.

Un cop els quatre hem superar aquest pas, remuntem la canal herbosa amunt, encordats en ensemble. Al cap d'amunt de la canal, d'uns 15 metres, hi ha algun cordino per si volem assegurar, però és innecessari. Quan s'acaba la canal hem de tenir a la dreta i fer un flanqueig molt fàcil però exposat. Avancem uns 15 o 20 metres de flanc aprofitant una petita repisa herbosa. Al final d'aquesta breu travessa aèria baixem uns metres fins a trobar la boca del túnel.

Sorprèn trobar en aquest racó inhòspit un túnel d'aquestes dimensions. Es tracta d'un túnel natural, d'origen càrstic, d'uns 50 metres de llargada i amb un diàmetre d'entre 5 o 8 metres depèn dels trams. El túnel té un considerable pendent de pujada, i cal pujar grimpant bona part del seu recorregut. La travessa del túnel no té gran dificultat (II o algun pas de III), però suposo que en cas d'haver-hi humitat la cosa canviaria força, ja que dins del túnel trobem la característica roca polida i relliscosa pel pas continuat d'aigua durant milenis. Continuem pujant en ensemble tot i que no caldria. Després d'haver fet tot el recorregut, possiblement només en el segon llarg és necessari encordar-se, tret que ens refiem de la corda fixa i llavors ni aquest.

A la sortida del túnel tenim dues opcions, la natural i fàcil i una opció difícil que implica escalar una xemeneia de V+. Optem per la sortida fàcil, que és sortir cap a la dreta fent un flanqueig i arribant a fora de la gran boca. Per seguir l'opció difícil, just abans de sortir del túnel veiem a l'esquerra una xemeneia encaixonada, a la base de la qual penja un tros de cordino que podria servir per fer el pas més difícil en A0. En tot cas sortim pel camí normal i fàcil que ens deixa a la Faixa Alta.

Actualització: consultant el Catàleg Espeleològic de Catalunya, inequívocament menciona aquesta cavitat anomenant-la Forat Gran de la Feixa Alta. (82 m. de recorregut i -50 m. de profunditat).

La Faixa Alta, com el seu nom indica, és una gran faixa que parteix la paret sud del Pedraforca en dues. Per sota tenim les parets del Roget i els diferents trams verticals que hi ha vora les coves dels Talibans, i per sobre trobem les grans parets que culminen al cap d'amunt de les Costes d'en Dou, ja prop del cim. En aquestes últimes parets hi ha diverses vies d'escalada de considerable dificultat, comprensible en veure la gran placa força vertical que s'aixeca sobre els nostres caps.

Així doncs un cop situats a la Faixa Alta acabem de pujar caminant fins sota les verticals parets de les Costes d'en Dou, i seguim el camí més o menys definit que voreja per sota de la zona d'escalada. Ens entretenim mirant diferents cordades com evolucionen per les llargues plaques calcàries. Anem marxant cap a l'esquerra (oest) per sota les parets fins a trobar-nos amb la Gran Diagonal. És ben fàcil de reconèixer: de cop i volta la placa uniforme de la paret sud queda trencada per una lleixa diagonal en fort pendent. Pujarem per aquesta gran lleixa, sempre direcció ponent.

De lluny la Gran Diagonal imposa, però un cop situats a la base aquell pendent que semblava tan dret es veu ara assumible. Realment el pendent és considerable, però la lleixa és prou ampla per evitar la sensació de buit, i alhora hi ha molt bones preses per grimpar sense problemes. Així doncs comencem a pujar aquesta llarga faixa que puja en diagonal. En alguns punts només cal caminar i en altres cal grimpar. Al tram final hi ha una cadena que ajuda a superar una placa més dreta i amb menys preses. Arribem a la part superior de la Gran Diagonal sense dificultats, i des del petit replà que hi ha al cap d'amunt contemplem la verticalitat de la paret sud i l'ampli panorama que des d'aquí s'albira.

Un cop superada la Gran Diagonal voregem la roca cap a la dreta, buscant una gran tartera que baixa del punt d'unió entre el Pollegó Inferior i el Fals Pollegó Inferior. Avancem per la dreta d'aquesta tartera pujant uns metres al costat de la paret. Un tros amunt trobem una altra lleixa, menys definida, que enfila cap a la dreta. Alguna fita escadussera ens ajudarà a localitzar el punt. Un isard encuriosit observa des de dalt els nostres moviments maldestres. Grimpem per aquesta lleixa que esdevé una ampla canal. Quan la canal es defineix més, cal tendir cap a la dreta fins a buscar un pas estret molt evident. Per arribar fins a l'estretament cal pujar fort, grimpant en alguns punts. Tant aquest tram com tota la travessa de la Gran Diagonal són fàcils, i simplement cal grimpar per terreny ferm. Ara bé, no és un recorregut recomanat per a persones amb vertigen.

Situats al pas estret, veurem un clau amb un tros de cordino que ens pot ajudar a superar-lo. Superem aquesta breu dificultat (III) grimpant, i ja sense problemes acabem de remuntar la canal. Trobem ara un tram herbat amb forta inclinació, fins i tot podríem dir una mica exposat. Creuem aquest tram avançant en la mateixa direcció que ens portava la canal. Arribem a una ampla aresta rocosa que, en pocs minuts més i sense dificultats ens deixa al cim del Pollegó Inferior (2.444 m.)

Des del cim contemplem la peregrinació cap al Pollegó Superior, una munió de formiguetes que pugen i sobretot baixen del cim cap a l'Enforcadura. En canvi aquí no hi ha ningú, absoluta tranquil·litat. Abans de marxar arriben uns nois que pugen escalant des d'alguna via del sector de la tartera. La visió des del cim del Pollegó Superior es molt bonica, ja que permet una perspectiva a certa distància de l'enforcadura i la tartera, i sobretot permet veure com és realment el Pollegó Superior, que no és un cim sinó una cresta formada per diferents puntes.

Després de la preceptiva pausa summital emprenem el camí de retorn. Seguirem la ruta normal de les Costes d'en Dou. Es tracta d'un camí en fort pendent que segueix la carena de la paret superior del Pollegó Inferior. Uns oportuns punts de pintura verda ens marquen el camí, altrament no evident en alguns punts. Baixem fort durant una bona estona, amb algun tram mig encrestat ben bonic. Després d'una bona baixada arribem al Balcó de la Joaquima, un mirador excel·lent de la paret sud. Des d'aquí el camí continua baixant fort ara entremig del bosc de pi negre fins a la base de la tartera.

Al cap d'avall de la tartera descartem el camí que va cap al refugi, i continuem baixant pel que seria la continuació de la tartera. Un tros avall descartem un altre camí que marxa a l'esquerra cap al refugi, i seguim baixant. Encara més avall trobem una nova cruïlla, i també continuem cap a la dreta direcció cap a Gósol. El camí baixa suaument tot flanquejant per dins del bosc la base del Roget. Un tros enllà el camí esdevé una antiga pista. Arribem fins a la part superior de l'antiga explotació minera, on hi ha un monument en commemoració a una plantada d'arbres que es va fer fa anys per regenerar aquesta zona després de la fi de l'explotació. Podem seguir la pista en baixada, però com que tenim els cotxes a la vista és més ràpid baixar directament pels pendents herbats de l'antiga mina a cel obert.

Ha estat una ruta ben divertida i diferent per accedir al germà petit del Pedraforca. Les Coves dels Talibans són una curiositat ben peculiar d'aquesta gran muntanya, que ens sorprèn amb molts racons interessants que s'escapen de la massificada ruta normal. Hem gaudit d'una excel·lent matinal d'aventura, caminant, grimpant, escalant una mica, i gaudint d'un paisatge grandiós en companyia de bons amics muntanyencs.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Una gran sortida amb una molt grata companyia! La ruta, impressionant, és un recorregut adient per tots els amants del Pedraforca que el vulguin gaudir amb una façeta completament nova per descobrir! No vem trobar cap persona i el tram de les coves és impressionant! Molt recomanable.
Salut!

Hola Marc,

Avui amb el meu germà hem fet aquesta ruta. Moltes gràcies per tota la informació (molt detallada a la zona més perdedora).

Hi ha un parell de coses que sembla que han millorat recentment: 1) les cordes de la zona del pont de pedra són bastant noves, concretament a la zona que passa en diagonal per sota el pont de pedra (abans i després), n'hi ha una de nova que es pot fer servir com a línia de vida i una de molt vella que es pot fer servir per tibar si es necessari. Els parabolts son bastant nous i no es mouen. En definitiva, ha millorat força respecte cròniques/ressenyes anteriors. 2) la baixada des del pollegó fins a la tartera ha estat repintada de verd, sembla que recentment, i es segueix molt millor el camí.

A veure si algun dia quedem per fer bici. Estic una mica millor que la darrera vegada.

Salut!

Hola Marc.
Estem pensant en fer el Pollegó inferior per la Gran Diagonal però una noia del grup té una mà cascada.
Com ho veus?

Bon dia Marc, no se si em recordes, soc en Jordi. Temps enrere vaig agafar unes resenyes de la travessa de Zaouia Ahansal fins Tabant que nosaltres vàrem acabar allargant des de allà mateix fins el M'Goun i sense cap track (no existeixen) vàrem baixar fins Skoura. Espectacular ...
Et volia dir que aquest diumenge vàrem fer el Pollegó inferior per Talibans i Gran Diagonal i va ser espectacular. Ens vàrem guiar per les teves resenyes i la veritat que t'haig de felicitar per l'ho ben explicat i detallat.

Salutacions,
Jordi Travesset
Torrelles de Llobregat

Gràcies Jordi. La ruta al Pedraforca per les coves dels Talibans i la Gran Diagonal és una de les meves preferides de la comarca, ja que ens movem per terreny intrèpid, feréstec i molt bonic.

Alguna estona ens hauràs d'explicar aquest viatge al Marroc, similar a la travessa que vam fer nosaltres, però més llarg. També és una zona que em té el cor robat. Tan a prop i tan desconegut!

Perdó no t'hagi contestat temps enrera..., i ja fa molt ...
La veritat que val molt la pena seguir ruta fins al M'goun. T'explico. Com nosaltres hem fet el M'Goun infinitat de vegades i ens coneixem el terreny varem enllaçar track fins al M'Goun, ja que la veritat no et canses mai de fer aquest cim IMPRESSIONANT ... Una vegada vàrem arribar al cim del M'Goun ens vàrem deixar caure per la cara sud sense track ni camí ni res que ens pogués orientar com si diguéssin direcció Skoura... IMPRESSIONANT..., evidentment per on no passen les mules no hi ha track ni cami... Vàrem sortir de nit a un poble bereber (Imdrass) que al veurens es van quedar de pasta moniato com si fosim extraterrestres...Aquest poble em va recordar, fora conya, amb alguns dels pobles del trek del Manaslu. Vàrem negociar ja de nit amb l'unic amo del únic vehicle que havía al poble i ens va dur fins a Skoura atravessant rius amb una destartalada furgoneta amb un trayecte de 2 hores ....
També, des de el cim del M'Goun pots anar fins Aguerzaka per les gorges del M'goun, uns 3 dies, 2 amb aigua fins els genolls, per dins la gorga, però això ja ho havíem fet anys enrera (impressionant)...
Aquest any he baixat amb moto i he atravessat l'atles per pista de Midelt fins Agouti ..., sense paraules ...
Qualsevol cosa jorditravesset@hotmail.com

Salut, muntanya i Atles...
Jordi

Has de tenir en compte que la part superior de la Gran Diagonal hi ha un tram força dret equipat amb una cadena, i normalment es puja tibant de la cadena amb els braços. I encara més amunt, quan arribem a la canaleta hi ha un pas vertical, on normalment hi ha un cordino. És un pas curt però intens, vertical i una mica difícil (III). Dependrà de la persona, de la seva habilitat, força, l'ajut dels altres,... Difícil recomanar.

Aquí teniu l'enllaç d'una sortida més recent (inclou coves dels Talibans), però potser us servirà per veure fotos més detallades dels passos clau.

http://www.engarrista.com/node/758

Sí, amb un cordino d'uns 20 o 30 metres és suficient, ja que els passos d'escalada són de baixa dificultat, i a més a més hi ha una corda fixa (desconeixem el seu estat ja que a temps que no fem aquesta ruta).

Una altra variant més completa però també més complicada d'aquesta ruta, seria continuar i coronar els 3 cims del Pedraforca, però cal fer un ràpel llarg i es necessita corda de 60 o 2 cordinos de 30. Ressenya a: http://www.engarrista.com/node/758

Gràcies Francesc per l'actualització de la informació de la via. La muntanya és dinàmica, i els camins i les instal·lacions van variant amb el temps.

I tant que hem de tornar a quedar. Ara la tardor és ideal per al BTT!

Res, una matinal tranquila recomenada per la gent a les portes de la jubilació.

El forat de les Calderes no és el mateix que les Coves dels Talibans.

El forat de les Calderes, dit també forat de les Olles, pel que he llegit és una cova d'uns 30 metres de llarg i 54 de profunditat que es troba a la paret sud, en un punt que no et sabria concretar, al final d'una espècie de canal. No hi he estat ni ho conec, però surt mencionat al Catàleg Espeleològic de Catalunya vol. 3, i s'hi mostren les coordenades. Pel que veig no és molt lluny de la Gran Diagonal, però no te'n sabria concretar el punt. Si fem cas al mapa de l'Alpina, que no tinc clar que sigui del tot correcte, situa aquesta cova més amunt i més a l'oest que les coves dels Talibans.

El que sí que puc assegurar és que no es tracta de les Coves dels Talibans. El que no tinc clar és d'on surt el nom de Coves dels Talibans, m'imagino que qui va obrir aquesta via la va batejar així, però no sé si el lloc tenia algun nom previ. Ho haurem d'investigar.

Ah, Jacint, un lloc perfecte per posar una mica d'emoció abans de la jubilació ;)

Ostres Marc, tens rao... es estrany que unes coves d\'aquestes cracteristiques no tinguin un nom clar... a vera si apareix el nom original...

El gran túnel és conegut com a Forat Gran de la Feixa Alta, segons el Catàleg Espeleològic de Catalunya (volum 3), 2009.

Una ruta molt recomanable. Molta grimpada, fantàstic, les cordes i cadenes fixes no estan tant malament com comenteu (de pitjors m\'he penjat).
Punts claus de la ruta per a no perdre\'s:
1. Sortida del caminet de pujada per anar a buscar la canal que entra al primer pont de roca, ens un \"buscar-se la vida\" per creuar el torrent. S\'ha d\'anar a buscar la base de la paret i anar seguint-la, fins que estàs a sota de la canal que et porta al pont de roca.
2. En el descens s\'ha d\'anar al balcó de la Joaquima, l\'ultim tram és perdedor, cal atravessar tarteres penjants, del collet del balcó surt un caminet cap a la tartera que baixa de l\'enforcadura.
Gràcies per penjar la ruta.

Hola,
Aquest estiu em vull emportar a un amic a pujar els Encatats per la canal central. El meu company no només no ha fet mai cap grimpada sinó que a més a més té una mica de vertigen. Així que abans de pujar-lo a Aigüestortes vull fer una sortida amb ell per veure de quin peu calça.

He pensat pujar el pollegó inferior per la gran diagonal perquè per les resenyes com la vostra veig que pot ser una bona prova. No he fet mai aquesta ascensió, sempre he pujat al pollegó superior per coll de verdet seguint \\\"la senda de los elefantes\\\" i baixant per la tartera.

La idea es veure com respon i a poder ser fer un ràpel per que s\\\'acostumi i així baixar dels Encantats més ràpidament.

Que em recomaneu? Si no ho veu clar baixarem tranquil·lament per les costes d\\\'en Dou, però si està tranquil m\\\'agradaria fer el ràpel i baixar cap a l\\\'enforcadura. He vist que algú diu que la sortida del segon tram és una mica complicada, però la reunió està bé? Com ho veieu?

Si hi ha alternatives per fer un petit ràpel de baixada també estaria molt bé.

Gràcies.
Dani.

Dani, dir-te primer que la ruta als Encantats per la Canal Central és molt aèria, per tant gens adequada per persones amb vertigen, molt més dreta i exposada que aquesta al Pedraforca. (Ressenya dels Encantats per la Canal Central: http://www.engarrista.com/content/view/371/82/)

Es pot baixar des del Pollegó Inferior cap a la tartera de Saldes fent un ràpel de 50 m. o franccionant-lo en dos. És un ràpel molt aeri i vertical, sobretot el segon tram, amb una sortida delicada. Està explicat en aquest article: http://www.engarrista.com/content/view/212/81/

Gracies Marc,
Vaig fer la canal central dels Encantats ja fa bastants anys (més de 20).
En aquella època feia força escalada esportiva així que no recordo gaire bé la dificultad. És cert que moltes resenyes diuen que és força aeri i és precisament per això que vull veure com es comporta el meu company en aquestes situacions.
És un esportista d\\\'èlit i està acostumat a situacions força extremes, així que no ho descarto completament.

M\\\'encataria fer la ruta de Pollegó inferior, descens cap a l\\\'Enforcadura i pujar al Calderer, però el que no m\\\'agrada és el que comenteu del segón ràpel.
Encara menys si la sortida és complicada.

Fer el ràpel de 50m potser sigui una opció més senzilla i més segura.

El que miraré de fer és portar dues cordes i si no ho veu clar baixem caminant tranquil·lament.

Gràcies pel comentari.

Sí, possiblement la millor opció és fer un sol ràpel de 50 m. El segon ràpel tampoc és que sigui difícil, però pel que recordo, ja que fa força temps, és un ràpel força aeri, en una lleixa molt petita, i cal anar baixant seguint la fisura.

Afegeix un nou comentari