Bicicleta de muntanya a la resta dels Pirineus

Coll del Vent

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Cruz de la Guardia

Des de la collada de la Cruz de la Guardia es pot gaudir d'una de les millors vistes de la vall de Pineta amb la cara nord del Mont Perdut al darrere, i més enllà les muntanyes de la Múnia. Per arribar-hi comencem a pedalar per una pista que surt de Chistén i puja cap al mirador de la Cruz de Puyadase, sobre la vall de Chistau i amb bones vistes cap al massís de Bachimala. Remuntem l'ampla coma del barranc de la Poma, farcit de bordes enmig de pastures d'alçada. Seguim pujant per vessants oberts fins al coll, a 2.100 metres, i encara continuem per un tram molt panoràmic fins al refugi de Pardinas. El descens també ens regala bones vistes sobre el sector del massís de Cotiella i la vall del riu Cinqueta.

Ibón d'Urdiceto

Al mig de la vall de Bielsa, prop del petit poble de Parzán, neix una pista al costat de la central de Barrosa que s'enfila fort pel barranc d'Urdiceto fins assolir el llac del mateix nom. És una pujada molt exigent d'11 km., amb un pendent mitjà de l'11% amb trams que superen el 15, i amb parts força pedregoses. Tot pujant gaudim d'un paisatge d'alta muntanya amb vistes cap al Mont Perdut i les crestes de la Múnia. A dalt entrem en un paisatge lunar i arribem a l'estany situat sota les puntes Fuesa i Suelza, que s'acosten als 3.000 metres. Extraordinària visió cap als massisos de Posets i Bachimala des del peu de l'ampli estany a gairebé 2.400 metres d'alçada. Baixarem plàcidament per la mateixa pista gaudint d'un panorama excepcional cap a totes bandes.

Val de Loron

Des del centre turístic de la vall de Loron iniciem una ruta en bicicleta que comença al fons de la vall i que s'enfila fins a les carenes que la separen de la veïna vall d'Aura. Comencem pedalant al poble d'Avanha i remuntem una llarga pista en considerable pendent i amb trams força durs fins assolir la carena. Tot seguit fem un puja-baixa constant per damunt d'una carena ampla i amb trams molt panoràmics cap als grans cims pirinencs durant gairebé 7 km. fins al coll d'Azet. Iniciem el descens per corriol fins a l'estació d'esquí de Val Louron, i seguim el descens enllaçant camins, amb alguns trams difícils fins a Lodenvièla i el llac de Genòs, el centre neuràlgic de la vall. Ja només queda seguir planejant al peu del riu Loron fins al punt d'inici.

Val dera Varelha

Al nord de la vall de Loron hi trobem una valleta transversal i poc coneguda que s'allarga fins als peus del Mont Né, un cim modest però panoràmic. Fem una ruta en bicicleta des de la població que dóna nom a la vall, Era Varelha, i ens enfilem pedalant per una pista agradable fins a la falda del cim. Canviem de direcció i continuem pedalant per un bonic bosc d'avets de grans dimensions, primer en baixada, i més endavant pujant fort per una pista secundària. Assolim unes pastures alçades que entremig de les boires permeten contemplar la contrada. Baixem per un corriol força dret fins al poble d'Ys, i pugem un tram curt d'asfalt fins a tocar el poblet d'Arris. Prenem un camí en pujada que ens obliga a empènyer uns minut la bicicleta, però de seguida enllacem amb un preciós corriol que a través d'una espessa fageda ens retorna al punt d'origen.

Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Via Decauville vall d'Orla

Al fons de la petita i congosta vall d'Orla, a les profunditats del Coserans, iniciem una ruta que comença baixant suaument fins a l'estreta pista asfaltada que puja cap al petit nucli de Luentein. Tot seguit prenem una pista agradable que entre un bosc espès ens va enfilant pel vessant occidental de la vall. En un revolt indicat de la pista prenem un camí que creua de flanc el bosc de Lassiscas. Avancem per una bonica fageda amb molts trans on cal empènyer. Quan trobem el GR-10 baixem gairebé sempre a peu cap al fons de la vall, creuem uns prats i fem una forta pujada a peu fins a trobar l'inici de la via. Comença tot seguit la part més interessant, un recorregut planer que segueix l'itinerari d'un antic tren miner del qual trobem diverses restes, com vagonetes o els cinc túnels que creuem. És força ciclable, però el poc manteniment, les moltes pedres i els torrents obliguen a baixar sovint. Finalment ràpid descens per un corriol divertit fins al punt d'inici.

Mines de Ventalhor

En una zona remota del Coserans, a gairebé 2.000 metres i sota el cim de Mauberme que fa frontera amb la Val d'Aran, a mitjans del segle XIX es van obrir unes mines de blenda i galena de les quals queden interessants restes. S'hi pot pujar en bicicleta des del poble d'Eilia a través d'una pista precària que s'enfila per pendents molt drets sota cims altius. Sortim de l'antiga mina de Bocard i entrem en una vall estreta i en pendent suau fins al fons del circ de la Planha. A partir d'aquí comença una forta pujada enllaçant zig-zags fins a les mines. De camí passem per la gran cova de la Cigalera. Un cop a dalt passegem per les restes d'edificis, bocamines telefèrics i maquinària de les antigües instal·lacions mineres. Baixarem per la mateixa ruta amb compte ja que tot el terreny és molt dret, el algun cas fins i tot aeri.

Port d'Aulà (2.262 m.)

El Mont Valier és el gran protagonista d'una agradable pedalada que ens enfila fins al punt fronterer entre el Coserans i el Pallars. Iniciem la ruta a les últimes cases sobre el poble de Coflens, quan la pista esdevé de terra. Pugem sempre amb pendent moderat per bona pista fins al coll de la Pausa. A partir d'aquí la pista està tancada als vehicles i ens enfilem més tranquil·lament fins una cabana de pastors. Tot seguint enllacem diversos revolts en zig-zag que ens permeten guanyar ràpidament alçada fins a l'estany d'Areau. Seguim pujant entre pastures d'alçada contemplant la cara est del Mont Valier, que mostra el seu vessant més feréstec amb gairebé 2.000 metres de paret. Assolim el petit estany de Pra Matau, i rematem la jugada fins al coll que ens obre la vista cap al Pallars i l'Aran. Baixem per la mateixa pista tot gaudint d'un paisatge d'alta muntanya excepcional.

Pàgines