Bicicleta de muntanya al Berguedà

Costes de Gisclareny

Tornem a enfilar-nos a la bicicleta i triem una ruta fàcil però molt panoràmica, ja que a la part alta gaudirem d'extraordinàries vistes del Pedraforca, la cara sud del Cadí i un bonic entorn d'alta muntanya en plena efervescència cromàtica primaveral. Sortim de Sant Joan de l'Avellanet per asfalt, i el deixem aviat per prendre una pista que va pujant direcció oest i que passa a tocar de Santa Magdalena, Sant Martí del Puig i Murcarols. Un últim zig-zag en pujada més intensa ens porta fins al coll de la Bena, on hi ha un petit nucli d'habitatges. Prenem l'antiga pista que avança entremig de pastures fins al nucli de Gisclareny. Des del seu mirador hi ha una vista excepcional. Farem un tram per asfalt i prendrem la pista que puja fins a la collada de Turbians, punt més alt de la ruta. Ja només queda baixar per bona pista, i finalment un agradable tram planer seguint la Via del Nicolau.

Riera de Merlès. Curs baix

La ruta d'avui té dues parts molt diferenciades que corresponen amb la pujada i la baixada. Sortirem des de l'Ametlla de Merola i ens enfilarem progressivament a l'altiplà del Lluçanès a través de la solitària Vall de Vilaramó. Passada la masia seguim pujant fins al punt més alt de la ruta, Sant Pau de Pinós i el petit cim de Camprodon (791 m.) Tot seguit planegem per un bonic camí que creua la serra de Sant Joan i baixem per Riambau fins a la riera. Creuem el bonic pont romànic de Sant Martí, i comencem el descens per la riera. Fem uns quilòmetres per pista agradable fins més avall del pont de la Molina, on comença el tram més divertit, un corriol de diversos quilómetres al peu de la riera. Baixem cap a les Canals i seguim el corriol cap al Molí del Vilaró. Més endavant prenem un corriol nou, més difícil i amb diversos punts on haurem de posar el peu a terra. Arribem just fins a la desembocadura de la riera al Llobregat, prop de Cal Riera. Ja només queda seguir el camí de la ruta de les Colònies al peu del riu fins al punt d'inici.

Colls del Catllaràs

Dibuixem una ruta llarga i exigent que uneix un gran nombre de colls als 4 vessants de la serra del Catllaràs. Iniciem l'itinerari a Sant Julià de Cerdanyola pujant cap al Puig i per la baga de l'Avaiol, i seguim amunt fins a la part alta del massís, concretament fins a la Roca de la Clusa. Seguim la carena fins al Cap de la Baga de Cabanelles, que ofereix una de les millors vistes de la zona. Baixem cap al coll de la Plana, sota el Sobrepuny, seguim cap a Rossinyol i una última pujadeta fins a Sant Romà de la Clusa. Comença l'ascens amb rampes dures cap al Pla de l'Orri, la Roca del Catllaràs i el coll Pan, on creuem un bonic camí carener fins a sota el Puiglluent. Baixem tot seguit per una preciosa fageda cap a Montclús, i seguim cap a l'oest amb pujadors sobtats fins al refugi de l'Ardericó. Una nova pujada ens enfila al preciós mirador de la Roca de la Lluna des d'on baixarem cap a Falgars i finalment cap a Cerdanyola a través de la pista que revolta el Banyador. Ruta llarga i dura però paisatgísticament preciosa.

El Pedró (2.081 m.) Rasos de Peguera

Fem una breu escapada matinal de reconeixement que ens porta fins al punt més alt dels Rasos de Peguera. Sortim des del vessant nord, als plans de la Creu de Fumanya i ens dirigim cap al poble abandonat de Peguera. Creuem els plans que l'envolten i girem a la pista que comença a pujar fort cap a l'antiga estació d'esquí. Abans d'arribar-hi prenem una vella pista mig abandonada a l'esquerra que traça una mitja lluna de gairebé 2 km. per la baga de les Susquedes. Al tram superior fem diversos zig-zags en un bosc de pi negre fins al mateix cim. Baixem per la mateixa ruta, amb una petita variant que ens porta al corral de Vallsabuc i la base de l'antiga estació d'esquí.</p>

Puigllançada (2.409 m.)

Comencem al ruta a Castellar de n'Hug per la carretera que puja cap al Pla d'Anyella, i al cap de poc prenem una pista a la dreta que s'enfila en paral·lel per damunt de l'asfalt. Avancem pels prats oberts i inclinats fins que recuperem un tram de carretera que ens porta al coll de la Creueta. A l'altre cantó avancem per una pista planera fins al pla de Rus, on comencem a pujar més fort pels pendents de la Geperuda, després les costes de l'Huget i finalment al cap de la Comella, que ens obre la visió cap a la Cerdanya. Seguim enfilant per pendents oberts a 2.200 metres, i un últim pujador duríssim ens porta a l'ampla i arrodonida carena que culmina al cim. Extraordinàries vistes cap al Berguedà, Cerdanya i part del Ripollès, així com les muntanyes del sector oriental dels Pirineus. Baixem pel mateix camí fins a sota el Tossal d'Orriols, on una pista trencada i en fort pendent ens porta a les fonts del Llobregat, i una última pujada fins al poble.

Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

Cingles de Capolat i els Tossals

Ens enfilem de nou a la serra dels Tossals amb la bicicleta amb una llarga i constant pujada, i uns descens divertit i emocionant enllaçant corriols. Des de la capital berguedana marxem cap a l'oest, passem per Avià i seguint més o menys el GR-1 planegem fins a l'Espunyola. Continuem pel Peu de Roca fins a Torrades on comença una llarga pujada que ens porta a Tresserra. Poc després de la masia comença una pujada més trencada, i amb alguns trams molt durs i pedregosos que puja directa a la serra dels Tossals. Un cop a dalt seguim la carena cap a llevant fins al santuari. El primer tram de descens té alguns passos més drets, però un tros avall és més ciclable. Al costat de Gragés prenem un divertit corriol que fa mil-i-un revolts fins al Molinot, i tot seguit enllacem amb el camí de les costes de Serrapinyana que ens portarà cap a Avià.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Pàgines