Intent a l'Agulla de Bot

Entre els pobles de Bot i Prat de Comte, a la Terra Alta, s'alça airosa una gran mola de roca vermellosa. La seva atractiva silueta és ben visible des de lluny, i en l'últim dia a la zona decidim intentar enfilar-nos-hi en una ruta matinal. Un bon tros amunt, en veure que la cosa s'allargaria més del compte ja que cal assegurar diversos trams, decidim tirar enrere. Tot i això només l'aproximació val la pena per gaudir de les boniques vistes.

Tweet

Crònica

El dia anterior ens acostem fins a la Mare de Déu de Fontcalda, situada en una fondalada prop del poble de Prat de Comte. En el camí d'accés ens sorprèn la bonica i altiva silueta de l'Agulla de Bot, i decidim que l'endemà hi anirem. En ser el dia de retorn, la intenció és fer una ruta curta que ens permeti emprendre el camí de tornada a una hora prudent. No tenim cap bona ressenya ni sabem quin és el millor punt d'accés. Sabem això sí que l'últim tram cal escalar un llarg de IV, per tant sortim equipats. En ser una activitat inacabada dubtava si publicar-ho o no, però fins i tot com a excursió per contornejar la seva base val la pena.

Aparquem en una entrada de la carretera que connecta Prat de Comte amb Fontcalda, en el punt en què ens sembla que l'agulla és més a prop. Avancem fins una mena de casa i seguim uns metres una pista precària, però aviat s'acaba. Tirem amunt sense camí, avançant per un bosc obert força dret, amb alguns pins i més sotabosc. Enfilem fins a la carena, i la seguim cap a l'esquerra fins a situar-nos sota mateix de l'agulla. Des d'aprop sembla molt més gran i dreta. La contornegem per l'esquerra, anant a buscar una llarga faixa on, pels senyals inequívocs, hi acostumen a transitar les cabres. Creuem la base d'est a oest i grimpem uns metres per on hem llegit hi ha l'accés.

Grimpem per una curta paret de conglomerat (III-), i tot seguit grimpem amb compte per una petita fisura (II) que ens enfila fins una lleixa inclinada. Només arribar fins aquí ja hi hem estat una bona estona. Dalt la lleixa veiem que el pas és molt exposat, i seria prudent assegurar per evitar disgustos. Veiem que la cosa s'allargaria més del compte i decidim abandonar i deixar-ho per una altra ocasió. Baixem la fisura i rapel·lem la primera paret. Tornem a vorejar la base de l'agulla i en comptes de seguir per la carena baixem directament per un fort pendent, sense camí, agafant-nos amb boixos i el que trobem.

Sens dubte tornarem alguna altra ocasió a culminar aquesta bonica agulla de silueta atractiva. De moment ens conformem en contemplar-la i gaudir d'un excepcional entorn de mitja muntanya.