Resta dels Pirineus

Gorgs Blancs (3.129 m.) per la cresta

Arribant a la punta Lourde Rocheblave

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Pics del Infierno (3.075, 3.083 i 3.079 m.)

Ibones Azules, i darrere els pics del Infierno

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Balaitús (3.144 m.)

Grimpant a la Bretxa de Latour

Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.

Gran Facha (3.005 m.)

Gran Facha

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Ivó i Mirador de Cregüenya (2.975 m.)

Mirador de Cregüenya (esquerra) i Pic Bondidier (dreta)

Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.

Pic Abadías (3.271 m.) i pic de la Maladeta (3.308 m.)

Tram de cresta molt aeri

Sortint des del pla de Basurta enfilem fins al Portilló Superior i arribem fins al coll Maleït. Comencem a crestejar fins a guanyar el pic Abadías, i tot seguit continuem per la cresta fàcil però molt aèria fins prop del pic de la Maladeta, on arribem després de remuntar una curta però pendent canal de neu. Iniciem la tornada baixant pel coll de la Rimaia i creuant la glacera de la Maladeta fins retrobar el camí d'anada.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Via ferrada La Foradada de Toscar

Pas lateral

Provem una de les noves vies ferrades que s'han obert al Pirineu d'Osca. Es tracta d'una via molt vertical i aèria, amb alguns passos fins i tot extraplomats. Hi ha un parell de ponts força espectaculars. Té diversos passos entretinguts, alguns en què cal tibar fort de braços, i altres en què cal fer moviments atlètics o gairebé contornsionistes.

Perdiguero (3.222 m.) i cresta de Lliterola

Cresta sud-est del Perdiguero

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Vignemale (3.298 m.), Punta Chausenque i Pitón Carré

Pique Longue

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus