Resta dels Pirineus

Mont Perdut (3.355 m.) per Pineta

Cara nord del Mont Perdut, amb la glacera enmig

El tercer cim més elevat dels Pirineus és un fantàstic massís calcari accessible des de diverses bandes. Pugem pel vessant nord, per la vall de Pineta i en un sol dia, superant un fort desnivell i moltes hores de marxa. L'itinerari és espectacular i s'allunya de la massificada ruta habitual. Permet contemplar la glacera i també la panoràmica espectacular des del Balcó de Pineta. La boira ens impedirà la vista des del cim, però no la sensació d'haver gaudit d'un gran dia d'alta muntanya.

Vignemale (3.298 m.)

Vignemale

És potser la muntanya amb més caràcter alpí i una personalitat més marcada de tots els Pirineus. Tot i ser una ruta molt més llarga que la "normal", decidim pujar des de la vall de Gaube per contemplar l'espectacular paret nord, i ho fem d'una tirada. És una jornada llarga i dura, però molt contrastada, que combina paisatges increïbles, glacera i grimpada, i que acabem al refugi de Bayssellance, on passem la nit ja de tornada.

Ibón de Cregüeña

Cua de l'Ibón de Cregüeña, amb el Pic d'Aragüells a la dreta, i el Pic de Cregüeña a l'esquerra

Als peus mateix dels pics de la Maladeta i el Maldito, l'Ibón de Cregüeña és el tercer llac més gran dels Pirineus per extensió i el primer natural (no represat). Està situat en un circ feréstec, embolcallat per diversos pics granítics molt verticals de més de 3.000 metres. El camí per arribar-hi és senzill, però cal remuntar un fort desnivell, i en el tram més alt passar per una incòmoda zona de grans blocs de granit.

Tuca de Salvaguardia (2.738 m.)

Tuca de Salvaguardia i Port de Benàs

Empetitit pels seus veïns propers que superen els 3.000 metres d'alçada, la Tuca de Salvaguardia destaca per ser un cim esbelt, estètic, vertical i atractiu. I sobretot és un dels millors miradors del Massís de la Maladeta, del qual es troba al nord i amb una distància suficient per tenir una gran perspectiva. L'ascensió és fàcil, però no val a badar, ja que una caiguda tindria conseqüències fatals.

Aneto (3.404 m.)

Pas de Mahoma i cim de l'Aneto

Pugem la muntanya més alta dels Pirineus en un dia assolellat de primavera, només tenyit per alguns núvols i boires, i la presència del vent al cim. La neu ens acompanya des de poc després del refugi de la Renclusa. Pujar-hi un dia entre setmana i evitar les aglomeracions és un plaer. Hi havia gent amb esquís, però nosaltres pugem caminant, directes des de la Besurta i tornant per Aigualluts.

Posets (3.375 m.)

Última pujada abans del cim

Fem una escapada ràpida per pujar el pic de Posets (o Llardana), la segona muntanya més alta dels Pirineus. L'ascensió és fàcil, ja que només cal seguir el camí evident. No hi ha cap tram tècnic ni complicat si seguim el camí tradicional pel refugi Ángel Orús, això sí, caldrà superar un desnivell positiu superior als 1.800 metres.

Ballibierna (3.056 m.)

La Sílvia al Paso del Caballo Per acabar l'últim dia en què estem de ruta aquest estiu ho celebrarem fent un 3.000 molt agraït, ja que gaudirem durant tot el camí d'un paisatge d'alta muntanya realment fantàstic. A més, la Tuca de Ballibierna té l'al·licient afegit del conegudíssim "paso del caballo", un pas fàcil però no apte per persones amb vertigen.

Intent fallit al Midi d'Ossau

Midi d'Ossau De tornada a casa després de les vacances d'estiu no ens resistim a fer alguna escapadeta als Pirineus. La idea inicial era pujar al Midi d'Ossau, però el temps no va acompanyar. La boira, el fred i la pluja ens en van fer fora. Tot i això ens hi vam poder acostar i vam fer un cim menor al costat mateix, el Saoubiste.

Medacorba, Baiau i Comapedrosa

Refugi de Baiau Aprofitem un cap de setmana per fer una sortida de dos dies que ens apropa a un entorn d'alta muntanya molt bonic en què es combinen el blau dels estanys, el verd dels prats, el blanc de la neu perpètua i el gris fosc de la roca d'aquest punt pirenenc confluència entre Catalunya, Andorra i l'estat francès. Pujarem alguns cims emblemàtics, com el Medacorba, el Baiau i el Comapedrosa, sostre d'Andorra. Farem nit al peu d'un llac glacial, al refugi lliure de Baiau.

Pic de Tristaina (2.886 m.)

Pic de Tristaina Quan la calor apreta és bon moment per buscar temperatures més agradables als cims dels Pirineus. En aquest primer cap de setmana de juliol hem buscat la fresca a la zona més alta d'Andorra. Per a l'ocasió hem triat un cim fàcil però molt agraït, ja que amb poc esforç s'assoleix una vista panoràmica fantàstica des del cim del Tristaina.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Pirineus