Berguedà

Cova de les Lloberes

Galeria dreta

Poc abans de Sant Jaume de Frontanyà, més amunt del Santuari dels Oms, trobem una cova que s'endinsa uns 150 metres a les entranyes de la serra de Faig-i-branca. Una petita entrada dóna pas a una galeria més còmoda i llargaruda, al final de la qual la cova es bifurca. Baixem uns metres fins a la sala més gran i fonda, on hi ha petites concrecions. La cova també serveix de refugi a alguns ratpenats que ja han començat la seva hivernació.

Cavalls del Vent 2012

Kilian Jornet, guanyador de la prova

L'edició del 2012 es recordarà per la mort de l'atleta Teresa Farriol a causa de la hipotèrmia en una cursa molt exigent per les duríssimes condicions meteorològiques, amb pluja constant, vent i molt de fred. La tràgica notícia deixa sense importància les victòries amb rècord de Kilian Jornet i Núria Picas, els quals van tenir paraules de record per la malaurada corredora.

Bòfia de la Boixadera

Gours a la part més fonda de la bòfia

Coneguda des de temps immemorials, aquesta bòfia és una de les més fondes de la comarca del Berguedà. No té grans concrecions, però destaca per l'amplitud d'alguna de les seves sales i la seva profunditat, al voltant de 500 metres. Fem una sortida amb nens que gaudeixen de l'aventura d'entaforar-se sota terra i evolucionar dins d'un entorn poc habitual.

Terrers i esquerdes de Palomera

Els terrers de Palomera i al fons el Pedraforca

Ben a prop de la Pleta de la Vila trobem dos fenòmens geològics ben curiosos. Els Terrers és una zona erosionada amb un conjunt de xaragalls sobre un terreny de tons vermellosos. Poc més amunt una cinglera calcària molt trencada alberga en les seves entranyes un conjunt de grans esquerdes, algunes de molt difícil accés, que formen llargues galeries semi-subterrànies.

Cresta de la Clusa

La Sílvia després de superar un tram d'escalada

Poc al sud de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació. Recentment s'ha equipat un itinerari d'aventura que recorre una bona part d'aquestes agulles on hi ha trams de via ferrada, trams d'escalada fàcil, trams de grimpada, uns quants ràpels i fins i tot un ràpel-tirolina. És una activitat entretinguda, que sense ser difícil exigeix atenció en alguns passos.

Cursa Pedraforca - Saldes 2012

Corredor prop del cim del Pedraforca

Amb els mateixos protagonistes, i al mateix lloc, de nou el tram més tècnic de la cursa decideix el vencedor. Com l'any anterior Joan Freixa va tibar fort del grup i va liderar tota la pujada al Pedraforca. Però els últims metres més tècnics van servir al corredor Gerard Españó per aproximar-se al líder, tot mostrant-se com un gran expert en terrenys difícils. Van arribar al cim pràcticament junts, però a la baixada el corredor de Lles de Cerdanya Gerard Españó va ampliar el marge i es va presentar a Saldes amb un minut i mig de distància sobre Freixa.

Pedraforca, Pollegó Inferior (2.444 m.) per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal

Túnel a les Coves dels Talibans

A diferència del cim principal, el Pedraforca xic és poc concorregut, i menys encara si sortim del camí normal. Fem una ruta original i divertida que ens porta a creuar les Coves dels Talibans, un gran pont natural de roca i un curiós túnel d'uns 50 metres que ens enfila fins a la Feixa Alta fent uns passos fàcils d'escalada (III). Tot seguit anem a buscar el fort pendent de la Gran Diagonal, i amb una última grimpada coronem el cim. Baixem per les Costes d'en Dou.

Cova del Guiu

L'interior de la cova és prou ampli i la llum hi entra parcialment

Al nord de la ciutat de Berga, prop de les agulles dels Mercadals i més a prop encara de l'Hostal del Guiu hi ha una petita cova d'uns 40 metres de profunditat ben poc coneguda. Complicat d'arribar-hi per la manca de camí i la considerable vegetació, la petita cova té dos nivells, ambdós de fàcil accés, el superior amb una petita grimpada. És un forat senzill i amb petites concrecions calcàries.

Volta al Serrat de la Corba

Matamala, i al fons la serra de Busa

Sortim des del Pla de Campllong i planegem fins al gran mas de Castellar del Riu. Primer per pista i després per camí poc definit avancem vers ponent per la base del Serrat de la Corba, fins que una debilitat del terreny ens permet creuar la cinglera: el Grau de l'Olivell. Baixem fins al mas de Mataplana, amb vistes cap a la vall de Lord, i pugem fort pel nord del serrat. Tornem pel camí dels Porxos, fent parada a la pintoresca ermita de Sant Llorenç.

Rocs de Picamill

Una de les agulles de Picamill que hem pujat, amb el Sobrepuny al fonsFem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.

Pàgines

Subscriure a Berguedà