Terrers i esquerdes de Palomera

Ben a prop de la Pleta de la Vila trobem dos fenòmens geològics ben curiosos. Els Terrers és una zona erosionada amb un conjunt de xaragalls sobre un terreny de tons vermellosos. Poc més amunt una cinglera calcària molt trencada alberga en les seves entranyes un conjunt de grans esquerdes, algunes de molt difícil accés, que formen llargues galeries semi-subterrànies.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pleta de la Vila, Saldes (Berguedà)
• Distància: 4,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 490 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. L'accés a l'interior de les esquerdes pot ser perillós
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija i Moixeró, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Fem una fàcil passejada matinal pels voltants de la Pleta de la Vila, un lloc on antigament hi havia hagut un refugi i ara hi ha el centre d'aventura Parc Palomera. Per accedir-hi cal seguir la carretera de Saldes a Gósol fins al Coll de la Trapa, i llavors tombar a l'esquerra i seguir 3 o 4 quilòmetres fins arribar a l'àrea recreativa que hi ha al voltant del parc. A pocs metres del centre del parc i de l'àrea recreativa hi ha un mirador ideal per veure el lloc on ens dirigirem, una cinglera trencada per grans blocs de pedra calcària, que contrasten amb els colors vermellosos de la zona de xargalls que hi ha just davant, els terrers.

Sabíem que vora la cinglera hi ha una munió de grans esquerdes que formen un laberint de passadissos semi-soterrats i en alguns casos soterrats, i volíem conèixer-ho de primera mà. Per això amb la Sílvia ens dirigim fins a la Pleta de la Vila. Caminem fins al mirador i seguim un dels itineraris indicats que en primer terme baixa fins a la riera Salada, on l'aigua efectivament és salada. Estem gairebé a la vora dels terrers, però seguim uns metres més el camí aigües avall fins un pont penjant que s'hi va col·locar fa un temps i que continua més enllà per un itinerari indicat que torna a Palomera. Passat el pont tornem enrere per l'altra riba del riu fins a tornar al peu dels terrers.

Intentem enfilar-nos pels turonets vermellosos, però veiem que no és fàcil i que a més a més s'erosionen fàcilment, cosa que ens fa abandonar immediatament la idea. Per tant els anem a vorejar per la dreta contemplant-los d'aprop però sense malmetre'ls. Pugem per la vora en direcció inequívoca cap a la cinglera. No hi ha camí, però és fàcil orientar-se i aviat arribem a la punta sud del cingle, totalment trencat per grans blocs de mida superior a un camió de gran tonatge. Aviat ens trobem les primeres esquerdes, i no val a badar, ja que caure-hi a dintre podria ser fatal. Alguna de les esquerdes tenen una profunditat de més de 50 metres. Ja veiem que l'accés al fons de les esquerdes serà difícil o impossible, ja que caldria material específic. La majoria de les esquerdes són molt verticals i llises, sense possibilitat de desgrimpar-hi. Caldria una corda llarga i jumars o algun altre element per traccionar de pujada.

Abandonem doncs ràpidament la idea de ficar-nos dins d'alguna de les esquerdes, almenys per dalt. Les mirem per sobre, algunes molt estretes i altres més amples. Moltes d'aquestes esquerdes tenen grans blocs encastats en equilibri inestable, o sigui que baixar-hi podria ser perillós. Altres es veuen més netes, però com ja deia caldrien cordes molt llargues i estris per traccionar, que no portem. Fem doncs un volt per la superfície mirant la gran dimensió de les esquerdes, que s'allarguen desenes de metres paral·leles al cingle. Moltes de les esquerdes es comuniquen donant lloc a un laberint que segur que seria interessant recórrer per dins. Algunes però estan obstruïdes per grans blocs o petits desmunts.

Avancem fins a l'extrem nord de la cinglera, sempre amb el Pedraforca davant que ens fa de vigia. Seguint cap a la dreta veiem que es pot baixar per dins del bosc vorejant un tram de la cinglera per sota. Hi baixem amb l'esperança de trobar l'entrada a alguna de les esquerdes, i així és. Trobem una marcada entrada a peu pla cap a una de les esquerdes. Té una alçada d'uns 20 o 30 metres, i sembla gairebé que faci una porta d'entrada, amb un gran bloc encastat que cal passar per sota. Malauradament el recorregut de l'esquerda és breu, ja que 50 o 60 metres enllà un gran bloc llargarut impedeix continuar, tot i que l'esquerda continua molts metres enllà.

Mig grimpant tornem a la part superior de la cinglera, gairebé al seu fil, i anem buscant el millor pas per poder creuar cap a la zona més interior del bosc. Aquest sector sembla que estigui tallat per esquerdes paral·leles i perpendiculars, i per passar cal anar-les esquivant. Són massa amples per saltar per sobre, i cal buscar algun tram en què es pugui passar per sobre d'algun bloc encastat. Tenim també l'opció de tornar enrere i vorejar per la zona boscosa, i parcialment ho fem fins que trobem un pas per tornar a pujar a la part superior.

Tornem pel mateix camí, entretenint-nos contemplant la vista lateral del Pedraforca amb els bonics colors vermellosos dels terrers al davant. Tornem a la Pleta de la Vila on descansem i dinem a la còmoda zona recreativa plana i amb bones ombres. Una passejada curta i senzilla per un matí de descans actiu.