Berguedà

Serrat Voltor (2.281 m.)

Aproximant-nos al Serrat Voltor

El cim més oriental de la Serra d'Ensija no és pas el més alt, però sí un dels més destacats, ja que és una punta que s'eleva decididament sobre el gran altiplà. Dalt d'aquest turó escarpat hi ha l'únic vèrtex geodèsic de la Serra. Fem una volta circular sortint des del Pla de la Creu de Fumanya cap a les petjades de dinousaure, on comencem a pujar fortament fins a passar per sota les Cingladeds. Seguim de flanc fins al pla d'Ensija i ataquem la petita aresta summital. Continuem cap al proper cim de la Creu de Ferro i baixem per la Canal del Caçador.

Serrat del Migdia (1.077 m.)

Serrat del Migdia, vist des de l'oest

És un dels cims destacats de la petita serra de Picancel, no tant per la seva alçada sinó per la seva posició privilegiada, separada dels altres cims per profundes cingleres, esdevenint així un excel·lent mirador. Sortim del Pont del Climent, prop de Vilada. Pugem per un camí frescal a llevant, enmig de les fondes Canals de Sant Miquel. Assolim el cim pel vessant sud, el més accessible, i tornem pel camí de ponent que baixa fins al peu del pantà de la Baells.

Cap de Tastanós (1.343 m.)

Roca Gotzera i cingles de Tastanós

Al nord-oest de Vilada s'aixequen dos considerables esperons que són l'avantsala del massís del Catllaràs. Destaquen per la seva verticalitat més que no pas per la seva alçada, i són visibles des de molts punts de la comarca: són la roca Gotzera i els cingles de Tastanós. Fem una curta caminada matinal fins al cim d'aquests esperons des d'on contemplem extenses perspectives.

Cingles de Queralt

Al fons Montserrat

Els Cingles de Queralt marquen la primera frontera entre la plana de la Catalunya interior i el Prepirineu. Pujar a Queralt és una activitat freqüent per a molts berguedans. Hi ha diversos camins que hi menen. El d'avui és un dels més llargs i que permeten recórrer la base i la part alta dels cingles tot gaudint d'una extensa panoràmica sobre la Catalunya central. Aquest recorregut servirà de base per a la cursa solidària en benefici de la Marató de TV3.

Rocs del Catllaràs

Vista des del Roc de la Lluna

De l'arrodonit massís del Catllaràs en sobresurten diverses elevacions calcàries, algunes força verticals i destacades, on fins i tot s'hi practica l'escalada. Fem un recorregut circular partint des del Santuari de Falgars que ens apropa a alguns d'aquests característics "rocs", fantàstiques talaies sobre el Prepirineu.

Penyes Altes del Moixeró (2.279 m.)

Penyes Altes

Sortim des de la cruïlla de Gréixer fins a l'Hospitalet de Roca-sança on prenem el camí que enfila fins a Coll de Jou. Avancem cap a l'oest per la carena del Moixeró fins assolir el cim de Penyes Altes, on gaudim d'esplèndides vistes cap a totes bandes. Continuem per la carena fins a trobar el camí de les canals del Goter i baixem ràpidament fins a Roques Negres. Acabem de tancar la ruta circular avançant més suaument fins a Gréixer.

Volta a Ensija

Carena de Roques Blanques

Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.

Cresta Nord del Pedraforca

Primer ràpel

Una altra forma ben entretinguda i molt més solitària de pujar el Pedraforca és seguir tota la seva cresta nord. Des del camí de la tartera anem a buscar el pic dels Cabirols. Fem dos ràpels espectaculars per creuar els Cabirols i el Gat. Grimpem per terreny aeri fins al cim del Calderer, i continuem fins al Pollegó Superior. Acabem de recórrer la cresta fins al cim Nord, baixem per la canal del Verdet i acabem d'arribar al refugi Estasen pel camí tradicional.

Roca Forcada (1.544 m.)

Cim de la Roca Forcada (1.544 m.)

Tot i no ser el més elevat, possiblement sigui el cim més definit i amb un caràcter més vertical de tot el massís del Catllaràs. Les seves dues punxes cimeres donen nom i personalitat a aquesta massa vertical de conglomerat. Pugem el cim des del monestir de Santa Maria de Lillet, fent una ruta circular pel vessant nord del massís.

Sant Marc de Brocà (1.608 m.)

Sant Marc de Brocà i el Pedraforca al fons

Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.

Pàgines

Subscriure a Berguedà