Sortint de Berga enfilem cap al nord fins al cim de la major de les agulles bessones dels Mercadals, des d'on tenim una bonica panoràmica lateral inèdita de la serra de Queralt. Tot seguit l'exigent pujada fins a la Figuerassa, el gran mirador de la Catalunya central. Baixada cap a Corbera i al poblet d'Espinalbet abans d'enfilar la darrera pujada per l'obaga fins a Queralt.
Comencem a caminar a Vilada i avancem cap a l'oest fins sota la roca Gotzera. Arribem vora el castell de Roset i flanquegem per sota els cingles de Tastanós fins a vorejar-los i trobar el punt d'accés. Des del cim seguim la cresta fàcil però amb trams aeris fins al punt més alt, el Cap de la Canal Closa. Baixem emboscats fins a la cova del Calvari i l'explorem. De sortida anem tornant passant pel Camp Gran, Espinagais i la Creu de Roset.
Des de l'ajuntament de l'Espunyola veiem cap al nord dos morrals molt marcats en la llarga carena que separa l'Alt i el Baix Berguedà. Enfilem cap a l'est per una pujada progressiva fins a la punta de Sant Salvador, on hi ha les restes d'una antiga ermita, un vèrtex geodèsic i bones vistes cap a la plana central. Carenegem cap a ponent tot passant per la bòfia de Torneula, un antic dipòsit natural d'aigua, i tot seguit fins al pantà. Pugem el cingle de Malla, gaudim de les grans vistes i baixem de nou cap als Sants Metges.
Sortim de la plaça de Gósol i pugem xino-xano cap a Font Terrers, amb una fina capa de neu. Faldegem el vessant nord-oest del Pedraforca fins al coll de les Bassotes on comencem a pujar decididament cap a la Serra Pedregosa. Amb menys neu del que pensàvem, avancem pel vessant sud, evitant el fort vent. Guanyem la carena del Cadí i acabem d'arribar al cim, amb esplèndides vistes cap a totes bandes. Tornem pel mateix camí, amb petites variacions, tancant una llarga ruta.
Un curt passeig de mitja hora ens porta des de la masia d'Espades (La Nou de Berguedà) fins a la cova homònima, separada uns metres sota el camí. Es tracta d'una cavitat àmplia de conglomerat, d'uns 70 o 80 metres de recorregut, i que conté petites concrecions litogèniques. Caminem fins a la Jaça d'Espades per contemplar un bonic paisatge amb les darreres nevades i arribem fins un faig monumental. Tornem pel mateix camí.
Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.
Fem una ruta corrent a ritme suau des d'Avià i fins al tossal de Sant Salvador, un excel·lent mirador cap al Baix Berguedà i amb una pujada progressiva i agradable. Tot pujant ens fixem en la bonica bassa del Molinot, amb l'aigua que entra per darrere la roca, i de tornada un altre detall també relacionat amb l'aigua: el camí passa per darrere de la cascada als Forats.
Al nord de la Nou de Berguedà s'alcen airoses dues agulles calcàries amb forma punxeguda ben atractives. S'hi escala des de fa molt temps, com es pot comprovar amb alguna via antiga equipada amb vells burins. A l'aresta nord de l'Aguda gran hi ha una via ben equipada i de dificultat moderada (IV/V) que ens permet arribar al característic cim.
Anem a buscar la llarga carena del Puig Terrers des del Coll de la Bena, al costat de Gisclareny. Remuntem el fort pendent vora la cinglera, amb molts trams sense camí. Passem el pas de la Cabra i la pleta de la Guilla, i continuem pujant fins al conegut cim que ens obre la panoràmica cap a l'abrupte vessant nord del Cadí.
Enfilem el cim del Moixeró per un camí poc habitual, la Canal Llarga, una ruta que havia estat utilitzada antany pels habitants de la zona i que actualment només la transiten els isards. Sortim de Gréixer i anem a buscar la canal sota les dretes parets del Puig Cubell. Un cop a la carena seguim cap a l'est trepitjant les primeres neus de la temporada fins al cim. Tanquem el cercle tot baixant per la Canal de la Serp.
