El dia de Nadal vam decidir anar a cremar els torrons abans de menjar-nos-els, i per a l'ocasió vam triar un cim fàcil que ens permetés ser a dinar a casa d'hora, sense renunciar a una bonica vista dels Pirineus en un preciós dia anticiclònic.
Amb les últimes nevades el risc d'allaus era considerable, i per això amb un grup dels Mountain Runners fem una sortida fàcil, per una zona sense risc. Malauradament el que havia de ser una matinal senzilla va acabar amb el rescat d'una companya que es va trencar la cama en una caiguda desafortunada.
En un cap de setmana de tres dies en què milers de persones es dirigeixen cap a les estacions d'esquí, nosaltres també busquem la neu, però d'una forma més tranquil·la i relaxada. Sense aglomeracions, sense sorolls i sense pressa. Tres dies per gaudir dels immillorables paratges de la Vall Fosca.
Encara no hem arribat al desembre i ja portem 3 setmanes seguides a la neu. Aquest any és excepcional. Avui però el temps no ha acompanyat gaire, i potser tampoc no hem encertat l'elecció. El vent fortíssim ha aconsellat no intentar cap cim, i ens hem dedicat a fer pràctiques amb els ARVA prop del refugi del Cap del Rec.
Pujar el Puigmal amb esquís de muntanya és un dels clàssics hivernals. Aquest any s'hi ha pogut pujar molt abans del que és habitual, i la fal·lera de les primeres neus ha fet que molts esquiadors i excursionistes hàgim coincidit pujant aquesta característica muntanya des del seu vessant nord.
Si el dia anterior havíem iniciat la temporada a Arcalís, aquest segon dia decidim esquiar a la zona del Pas de la Casa, concretament al Grau Roig. Farem bona part de la sortida per les pistes d'esquí, però ens acabarem d'arribar fins al Pic Blanc, i alguns baixaran per la pala del vessant nord.
Aquest any la neu ha arribat excepcionalment d'hora. Potser Sant Pere ens vol compensar per les dues temporades anteriors, en què la neu ha escassejat. Hem aprofitat aquestes nevades matineres per estrenar la temporada d'esquí de muntanya amb una ruta fàcil per començar a posar les cames a punt.
Ens escapem els 4 dies del pont de l'11 de setembre a aprofitar les restes de l'estiu per fer muntanya a la Val d'Aran. Malauradament la tardor se'ns ha anticipat, i la pluja i el fred van fer acte de presència i ens van impedir fer bona part de les sortides que teníem previstes, i vam substituir-les per objectius més modestos.
La ferrada Roc d'Esquers està situada a les Escaldes, Andorra. Molt a prop del soroll i el moviment comercial, trobem aquesta instal·lació molt ben equipada. És una via llarga i força atlètica, molt vertical, però sense cap dificultat remarcable. Destaca un petit pont tibetà, fàcil, però un bon lloc per tenir una fotografia espectacular.
Sembla que aquest any la neu tampoc no ens vol acompanyar, i per sortir amb els esquís de muntanya ens hem de conformar amb circular prop de les estacions d'esquí, ja que la majoria de muntanyes dels Pirineus, almenys els vessants més orientals, encara no són esquiables.
