Aquest any la neu ha arribat excepcionalment d'hora. Potser Sant Pere ens vol compensar per les dues temporades anteriors, en què la neu ha escassejat. Hem aprofitat aquestes nevades matineres per estrenar la temporada d'esquí de muntanya amb una ruta fàcil per començar a posar les cames a punt.
A mitja setmana el Toni proposa d'estrenar la temporada d'esquí de muntanya. Jo era una mica escèptic sobre la quantitat i qualitat de la neu, però el Toni des de la Cerdanya va comentar que n'hi havia força. De seguida em vaig animar, ja que després de dues temporades de sequera, les ganes de posar les pells de foca sobre la neu eren molt grans.
Sortim de Berga el dissabte ben d'hora al matí la Queralt, el Toni, la Sílvia i jo mateix amb la intenció inicial d'anar a fer el pic de la Cabaneta, a la vall d'Ingles, a Andorra. Entrem al Principat pel Pas de la Casa, i baixem fins a Soldeu on agafem la carretera estreta que s'endinsa a la vall d'Ingles. Arribem al Pont de la Baladosa i no sembla que hi hagi prou neu per començar a esquiar. Trobem un guarda forestal andorrà molt amable que ens desaconsella intentar aquest cim. Ens comenta que a la zona d'Arcalís hi ha molta neu. Decidim anar-hi, tot i que fem molta volta. Baixem fins a les Escaldes i enfilem cap a la Massana, Ordino i arribem a Arcalís.
La Sílvia no esquia, i vindrà amb raquetes. La resta ens calcem els esquís amb les pells de foca i comencem a enfilar per les pistes d'esquí de la zona d'Arcalís fins arribar a la zona de la Coma. Fins aquí transitem per pistes amb la neu trepitjada. A partir d'aquest punt continuem pujant per pista d'esquí, però ara ja no trepitjada. Si fins ara la zona era més aviat planera, aquí ja comencem a pujar. Passem pel costat de l'estany de Creussans, gelat, però sembla que la capa de gel és fina. Millor no provar-ho. Anem pujant fins al cap d'amunt de les pistes, amb una pujada considerable. No em trobo gens bé, em sento marejat. El Toni i la Queralt van a davant, i amb la Sílvia els seguim a uns metres.
Des del cap d'amunt de les pistes d'esquí acabem d'arribar a un cim que veiem no gaire lluny, direcció nord-est. El mapa no ens marca el nom d'aquest petit cim, però està a 2.698 metres d'alçada. Veiem ben aprop el pic de Tristaina, i recordem que fa pocs mesos vam pujar-hi caminant. Ara tot està tenyit d'una capa blanca hivernal. El paisatge és molt bonic, ja que el dia és molt clar. Al cim hi fa fred, i aviat comencem el descens.
Ja pujant pensava que la baixada no seria fàcil, i no ho va ser. El vessant per on vam pujar està orientat al sud, i tot i que la quantitat de neu era considerable, no ho era la qualitat. Era la típica neu crosta, i en no estar trepitjada no va ser fàcil baixar. El Toni és un expert esquiador, i va sortir-se'n bé. La Queralt també va anar baixant, i la Sílvia amb les raquetes. Jo no domino gens aquest tipus de neu, i ho vaig passar malament. L'últim tram vaig treure'm els esquís i vaig acabar baixant a peu.
Al final unes 5 horetes de sortida, un bon inici avançat de la temporada d'esquí. Hem fet uns 700 metres de desnivell amb un dia fantàstic. Llàstima de la baixada que no ha estat d'aquelles de gaudir. Demà hi tornarem, però al sector del Pas de la Casa.
Imatges de la sortida a Arcalís
Més imatges del cap de setmana a l'àlbum de fotos web de la Queralt.
Afegeix un nou comentari