Encara no hem arribat al desembre i ja portem 3 setmanes seguides a la neu. Aquest any és excepcional. Avui però el temps no ha acompanyat gaire, i potser tampoc no hem encertat l'elecció. El vent fortíssim ha aconsellat no intentar cap cim, i ens hem dedicat a fer pràctiques amb els ARVA prop del refugi del Cap del Rec.
Si la neu continua acompanyant-nos la resta de l'hivern com ho està fent fins ara, aquesta temporada promet. I ja toca, després de dos anys de forta sequera nival. Aquest cap de setmana també ens vam dirigir a la neu, però pendents del temps, ja que es preveien forts vents. El dissabte teníem intenció de pujar a Andorra, al Montmalús o algun cim de la zona, però ja després de creuar el túnel del Cadí vam veure que aquella zona estava molt tapada, i no valia la pena. També feia força vent, de manera que ens arribem fins a la Molina i decidim fer una pujadeta fins a la zona de Muntanya Sagrada i tornar a baixar. Passem per la vora de les pistes, sense molestar als esquiadors. Una ruta ben senzilla i fàcil, tot i que en algun punt calia anar amb compte amb el gel. L'Anna, el Toni i jo vam pujar amb esquís, i la Sílvia va venir amb raquetes.
El diumenge el temps havia de millorar, i a més a més havíem quedat amb uns amics de Berga per fer una sortida matinal amb els esquís de muntanya. Una part de l'equip femení van fer una sortida caminant per la zona de les Canals de Sant Miquel. En el reportatge fotogràfic de la Queralt podeu veure les quatre mosses: Queralt, Pat, Núria i Sílvia.
L'Anna, el Toni i jo mateix vam carregar els equís i vam quedar amb el Tama, el David i l'Àngel per sortir amb els esquís. Després de parlar-ne vam decidir intentar la Tossa Plana de Lles, i vam anar amb cotxe fins al refugi del Cap del Rec. Un cop arribats vam constatar que no hi havia pràcticament neu, a més a més, la pista forestal que neix allà estava tancada i feia un vent molt fort. Vam valorar la possibilitat d'anar a un altre lloc, o de carregar els esquís a l'esquena i pujar caminant un bon tros. Finalment vam decidir caminar una estona i fer unes pràctiques d'ARVA (Aparell de Rescat de Víctimes d'Allaus).
Vam prendre el caminet que surt del costat mateix del pla del refugi, i vam anar caminant fins al refugi lliure del Pradell. El camí està marcat, i és una passsejada fàcil. Només calia anar amb compte amb el gel que hi havia en alguns punts. Arribem al Pradell i contemplem les vistes del Cadí cap al sud. Intentem encertar els diversos cims que formen la serralada. Cap al nord contemplem també la Tossa Plana, que des d'aquí es veu ben a prop. Fa molt vent ja que és una zona oberta. Tornem per la pista i busquem una zona àmplia i amb prou neu per iniciar les pràctiques d'ARVA.
Alguns tenim molt poc coneixement sobre el funcionament d'aquests aparells, i per això serà molt útil la pràctica d'avui. Tenim dos ARVA Mammut Barribox Opto 3000, un Mammut Barribox Pulse i un Ortovox M2. És interessant fer proves amb diferents aparells per comprovar-ne els detalls i les diferències. Fem proves senzilles. Comencem per amagar només un dels ARVA i la resta ens posem a buscar-lo. La zona és planera, i resulta fàcil localitzar-ho. Després fem proves amb dos ARVA amagats i la resta buscant-los, i així provem les funcionalitats multi-víctima dels aparells. Els resultats són positius, i no resulta difícil trobar-los. En la majoria dels casos en poc més de dos minuts els trobem. Veiem que el més delicat és la cerca fina, el detall dels últims centímetres, i veiem que hem de millorar en aquest aspecte. Però és la primera pràctica de la temporada, i alguns som molt novells.
En una de les pràctiques, tots els ARVA cercadors es van aproximar molt a un dels amagats, però no s'acabava de trobar. Les pantalles dels ARVA indicaven una petita distància fins a l'objectiu, però després de cavar no trobàvem res. Si allunyàvem l'ARVA ens assenyalava més distància,... Què deu passar? El David diu: "no l'haureu penjat dalt d'un arbre?" I dit i fet: l'ARVA estava en una branca de l'arbre! Va ser el moment divertit de la jornada.
En resum va ser una bona forma d'aprofitar un matí estroncat pel mal temps. Vam fer unes pràctiques molt útils i necessàries. Evidentment l'entorn no té res a veure, ja que estàvem en una zona plana, còmoda i controlada, però val la pena provar l'ús d'aquestes eines per si de cas algun dia cal utilitzar-les en una emergència. Tot i això, la prudència i el coneixement del medi sempre són els factors més importants que hem de tenir en compte, de manera que l'ARVA, la pala i la sonda només els haguem de fer servir per jugar els dies de mal temps.
Imatges de les pràctiques d'ARVA
Afegeix un nou comentari