Val d'Onsera

• 

  Puerta del Cierzo

• 

  Pas equipat de la Vinyeta

• 

  Tram d'escala

• 

  Barranc de la Val d'Onsera

• 

  San Martín de la Val d'Onsera

Als afores del petit poble rural de Sant Julián de Banzo comencem el camí que ens portarà a recórrer la Val d'Onsera. Es tracta d'una vall tancada amb altes parets a banda i banda, i al fons de la qual, en un circ encaixonat trobem la curiosa ermita trogodita de San Martín, protegida en una gran balma natural i amb un salt d'aigua que l'hi passa per davant. Indret peculiar i recòndit enmig d'un entorn feréstec.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Aparcament Sant Julián de Banzo, Loporzano (Hoya de Huesca, Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 9,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 615 metres
• Temps: 5:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Un parell de trams equipats amb cables i baranes
• Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament afores San Julián de Banzo	00:00	00:00	0,0
Puerta del Cierzo	00:55	00:55	2,9
San Martín de Val d'Onsera	01:31	02:26	4,5
Pausa	01:00	03:26
Inici	01:50	05:16	9,0

Crònica

San Julián de Banzo és un petit poble sense pena ni glòria situat uns quants quilòmetres al nord de la ciutat d'Osca. És un poble petit i rural, i està dividit en dos minúsculs veïnats, cadascun a una banda del torrent de San Julián. Uns centenars de metres per sobre del poble neix una pista forestal que en un quilòmetre aproximadament ens deixa en un aparcament habilitat pel parc natural de la Serra de Guara. Des d'aquí comença una ruta força habitual a la zona, l'accés a l'ermita de Sant Martín de la Val d'Onsera. És un lloc freqüentat per excursionistes però que també conserva una notable devoció religiosa, i encara s'hi fan romeries.

Sortim des de l'aparcament i baixem cap al barranc. Ens endinsem al llit del barranc sec i el comencem a remuntar. Cal tenir en compte que una bona possibilitat és combinar l'excursió de pujada amb el descens del barranc de Sant Martín. El barranc és principalment sec, però sempre conserva un fil d'aigua en alguns punts. Té 9 ràpels, el més llarg de 12 metres, i transita per alguns trams força estrets. Nosaltres avui només farem l'excursió a peu, anant i tornant pel mateix camí.

Anem remuntant el barranc en un tram força planer, pujant suaument. Després d'una bona estona de suavitat el barranc fa un parell de revolts marcats. Passem sota una gran paret i trobem una bifurcació de camins. El camí que marxa de recte és el del pas de la Viñeta. Es tracta d'un camí més directe, tot i que puja molt fort i cal superar diversos passos equipats amb cables i baranes de ferro, fins i tot alguns esglaons tallats a la roca. En algun punt cal mig grimpar i algun dels passos és una mica aeri, però sempre fàcil i segur amb la presència del passamà. El camí de la dreta és el camí dels Burros, que fa una marrada per terreny més suau. Prenem el camí del pas de la Viñeta i de seguida trobem el primer pas equipat.

Trobarem 3 o 4 trams amb diferent tipus d'equipament, des d'un passamà, un tros de cable o fins i tot una barana antiga que protegeix el tram més aeri de la travessa, un flanqueig per una gran placa. Avancem sense problemes, posant les mans a terra en algun punt, i de seguida arribem al coll de Sant Salvador, on gaudim d'una excel·lent vista de les altíssimes parets que protegeixen el barranc. Com en altres zones del parc els voltors són freqüents en aquesta zona. Al costat mateix del coll s'aixequen dues punxes rocoses conegudes com les Alpargatas de San Martín.

Des del coll hem de baixar fort per tornar entrar dins del barranc que havíem deixat feia estona. Baixem uns 100 metres de desnivell aproximadament per un camí que zig-zagueja i que en molts trams està assegurat amb passamans. Baixem per terreny de garrics fins a trobar el barranc, i un cop dins anem pujant pel camí que el ressegueix durant pocs minuts fins arribar al peu de l'ermita.

San Martín de la Val d'Onsera és una curiosa edificació que havia estat un monestir des de temps molt remots. Es creu que havia estat visigot, i es tenen documents de l'edat mitjana, quan estava ocupat per una comunitat de monjos. És una edificació troglodítica que aprofita una gran balma. Resta dempeus l'església, que aprofita la forma irregular de la balma, un petit campanar i la resta de les edificacions auxiliars. Es troba situada en un circ tancat per parets de centenars de metres d'alçada, al cap d'amunt del barranc, en un indret molt encaixonat per totes bandes. Una petita cascada de 30 metres es desploma per davant de l'edificació, fent que tot l'entorn tingui una especial màgia.

El lloc és molt agradable, i reposem gairebé una hora gaudint de la pau de l'indret. Prop de l'ermita hi ha la font de la Tosca, una petita surgència que forma una bonica basseta. Observem tot l'entorn i tot seguit emprenem el camí de tornada, seguint el mateix itinerari. Pugem fort fins al coll de Sant Salvador, baixem el camí equipat de la Viñeta, i un cop retrobem la part plana del barranc acabem d'arribar a l'aparcament.

Ha estat una ruta interessant i encaixonada fins un indret molt peculiar. Segurament hauria estat bona opció portar el material de barrancs i fer el descens per dins del barranc, ja que passa per trams encaixonats i bonics. Ho tindrem en compte per la propera ocasió.