Caminades

La Mola (1.102 m.)

Pugem al concorregut santuari de Sant Llorenç del Munt tot evitant els camins més transitats. Voltem cap a l'oest per la Roca Petanta i ens fixem ens les curioses baumes de Sescorts. Ens arribem fins al turó d'en Griera i el Morral del Drac abans de fer un flanqueig amb algun pas aeri pels cingles dels Cavalls. Per una canal estreta enfilem al santuari. Baixem pel camí normal fins a trobar el torrent del Rajant, i fem el descens del barranc sec enllaçant 6 ràpels i algunes desgrimpades.

Cortins, Agulles de Finestrelles, cova Simanya i Montcau (1.057 m.)

Des del coll d'Estenalles iniciem una ruta circular que ens portarà primer de tot als Cortins, superant un tram equipat. Flanquegem la base del Montcau i voltegem primer a les Roques de la Coca, el Cavall Bernat de la Vall i pugem a les Agulles de Finestrelles, on ens fiquem al cau de l'Emboscat. Pugem fins a trobar la bonica cova Simanya i finalment enfilem el Montcau per l'ampla aresta sud abans de tornar al punt d'inici.

Entorn miner i Roc de Peguera (1.704 m.)

Sant Miquel, el cementiri, les cases abandonades i el Roc de Peguera

Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

Sant Salvador (1.157 m.)

Als Forats el camí passa per darrere la cascada

Fem una ruta corrent a ritme suau des d'Avià i fins al tossal de Sant Salvador, un excel·lent mirador cap al Baix Berguedà i amb una pujada progressiva i agradable. Tot pujant ens fixem en la bonica bassa del Molinot, amb l'aigua que entra per darrere la roca, i de tornada un altre detall també relacionat amb l'aigua: el camí passa per darrere de la cascada als Forats.

Tossal del Santuari (1.251 m.) i la Mola de Lord

La Llosa del Cavall, els Bastets i Busa

Un itinerari circular ens enfila primer fins un bon mirador del Santuari de Lord, el Tossal, i tot seguit baixem a vorejar per l'oest la gran mola rocosa i enfilar-nos-hi pel viarany agosarat del grau de Sant Jaume. De camí ens fixem en les coves del Verger, unes grans balmes situades en una lleixa sota la cinglera. Creuem tot l'altiplà i passem per davant del Santuari abans de baixar pel camí normal de les escales i tancar el cercle.

Comabona (2.548 m.)

Arribem al cim del Comabona

Anem a buscar la llarga carena del Puig Terrers des del Coll de la Bena, al costat de Gisclareny. Remuntem el fort pendent vora la cinglera, amb molts trams sense camí. Passem el pas de la Cabra i la pleta de la Guilla, i continuem pujant fins al conegut cim que ens obre la panoràmica cap a l'abrupte vessant nord del Cadí.

Pont Foradat

La Sílvia dins del Pont Foradat

La panxa de la Moleta el Cepí té un forat de grans dimensions, un pont de roca natural espectacular visible des de quilòmetres enllà. Sortim des de la Cova dels Ferrins i pugem per un camí ben fresat fins al pont, on hi accedim mig grimpant. Tot seguit pugem dalt la Moleta, amb un pas molt aeri equipat amb una corda. Seguim fins un altre petit pont de roca gairebé a la punta del Morral Desplegat, i flanquegem la Mola Aixada fins baixar cap a la Cova Roja. Tanquem el cercle per l'est, guaitant el Pont des de l'altre vessant.

Punta del Solà d'en Brull

Extrem de la Punta del Solà d'en Brull, on ens enfilarem tot grimpant

Fem una divertida volta al sector més meridional dels Ports que ens porta fins a la punta d'un esperó aeri amb excel·lents vistes. Des de la Tenalla pugem fins al mirador de la Punta de l'Àguila, i pel vessant solei assolim el Portell de l'Infern, on canviem de vessant. Per sota de parets espadades arribem a la gran cova de l'Aire, i per un breu tram d'esmolada cresta fins a la bonica punta. Baixem al barranc, passem pel Salt del Robert i pugem fugaçment fins a Fredes.

Penyes Altes (2.279 m.) per la Canal Llarga

Cara sud del Penyes Altes

Enfilem el cim del Moixeró per un camí poc habitual, la Canal Llarga, una ruta que havia estat utilitzada antany pels habitants de la zona i que actualment només la transiten els isards. Sortim de Gréixer i anem a buscar la canal sota les dretes parets del Puig Cubell. Un cop a la carena seguim cap a l'est trepitjant les primeres neus de la temporada fins al cim. Tanquem el cercle tot baixant per la Canal de la Serp.

Les Agudes

Aguda gran

Des del mateix poble de La Nou de Berguedà es veuen fàcilment mirant cap a nord-est unes curioses agulles que s'aixequen airoses entre el boscam. El seu nom és ben adient a la forma punxeguda i vertical. Una curta caminada ens porta fins a la base, tot i que la idea inicial de pujar-hi queda ajornada per la verticalitat que aconsella l'ús de corda. En tot cas només la curta volta ben bé val la pena per gaudir d'una matinal amb bonic panorama entremig d'agulles, crestes i esperons calcaris.

Pàgines

Subscriure a Caminades