Bicicleta de muntanya

Volta al Montgrí i Puig Segalar

Sortim de Torruella i planegem una estona per la falda del Montgrí, tot contornejant els vessants sud i est. Passem la casa del guarda a les Dunes i entrem en una característica pineda mediterrània. Seguint bones pistes passem al peu de la Torre Ferrana, i arribem a Bellcaire d'Empordà, presidit pel seu majestuós castell. Deixem enrere el Montgrí i resseguim el rec del Molí fins a la població costanera de l'Escala, ja a l'Alt Empordà. Creuem la façana marítima i sortim cap a Empúries, on grecs i romans van establir un important nucli comercial i cultural. Tornem a entrar cap a l'interior i fem parada i fonda a Viladamat. Tot seguit anem girant cap al sud per iniciar la tornada. Passem pel castell de la Garriga i pugem fort cap al Puig Segalar (177 m.), bon mirador de la contrada. Baixem ràpidament cap a Tor, de nou a Bellcaire, i acabem de voltar el vessant oest del Montgrí fins al punt d'inici.

Riera de Merlès, curs alt en BTT

A cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès, tracem un itinerari per una zona de mitja muntanya on la mà de l'home va modelar el paisatge antany, però actualment és un terreny salvatge on cèrvols i senglars campen al seu aire. Recorrerem la part alta de la riera de Merlès on conflueixen els diversos torrents que baixen dels Rasos de Tubau, i en seguirem dos dels principals, de pujada el Rec de la Riba, i de baixada la riera del Molí. Entremig coneixerem un paisatge de boscos i prats amb nombroses masies i petites ermites romàniques. Passarem pel nucli de la Riba, i més amunt l'abandonada casa de Llentes. Abans d'arribar-hi ens ficarem amb els frontals dins la cova de Llentes. Pujant per pistes secundàries fangoses seguirem cap a Corrubí, Tubau i finalment la catedral del romànic berguedà a Sant Jaume de Frontanyà. Baixarem pel peu de la riera del Molí tot seguint el GR fins al gorg de Cara de Boc, naixement de la Riera de Merlès, la qual seguim uns quilòmetres avall fins al punt d'inici.

Les Tres Maries

Ens enfilem amb la bicicleta al cap d'amunt dels tres morrals més orientals de la serra de Capolat, coneguts popularment com les Tres Maries. Sortim pedalant de Berga i planegem cap a ponent pel camí dels llacs. Arribats al polígon de la Valldan enfilem cap a Garreta i per la carretera de Sant Llorenç al trencant de Coforb. Creuem els plans de Caubet i assolim la punta del Morral de Sobrestrada, la primera Maria. Tornem a la pista asfaltada i continuem fins al gran pla de Barons, la segona Maria, igual que la primera punt d'enlairament dels parapentistes. Seguim per la pista cap a Barons, deixem l'asfalt i creuem la riera de Clarà. Per una pista ombrívola i enfangada pugem cap a Marmons i els plans de Gragés. Planegem pel serrat de les Tombes i els plans de Torneula i acabem de pujar al morral de Sant Salvador, tercera Maria, punt més elevat i extraordinari mirador de la Catalunya central. Baixem de les costes cap al pla per la pista del Verdaguer.

Vall de la Portella en BTT

Des de Cal Rosal iniciem un escalfament suau tot remuntant la Via Verda del Llobregat que recorre l'antic trajecte del Carrilet. Abans de creuar el pont del Llobregat pugem per una pista a la dreta que remunta el torrent de Bosoms. Per terreny força humit, en forta pujada i amb innumerables revolts arribem a Mascaró, on baixem direcció est fins al peu de la riera de la Portella. Seguim per la riba fins al magnífic monestir de Sant Pere de la Portella. Per pista asfaltada i amb un últim tram molt dur pugem fins el sostre de la ruta: la Quar. Tornem a baixar fins al coll i pugem suaument cap al coll de la Baumeta, on trobem una pista ràpida i planejadora que creua el serrat de les Tombes i la serra de Campdeparets. Seguim carenejant i baixem cap al Boix per un petit tram trial·ler. Poc més endavant baixem per una pista molt costeruda de nou a la riera de la Portella, i ens deixem caure suaument cap a Fuïves i finalment Cal Rosal.

Vall d'Angostrina i Bell-lloc en BTT

Sortim pedalant de Puigcerdà i marxem cap a l'oest per terreny pla, primer per asfalt i després pista. Planegem per la Guingueta d'Ix, Age, Palau de Cerdanya i Oceja, i tot seguit girem cap al nord creuant una extensa zona de camps de cereals fins arribar a Llívia. Fins ara havíem anat escalfat per terreny pla, i ara comencem a pujar fort cap a Cereja, i després per una pista molt dura i pedregosa fins al centre solar Themis. Creuem uns prats i entrem a la vall d'Angostrina per una pista plana que la sobrevola, al costat d'un tub d'aigua. Arribem fins on s'estreny i baixem a la bonica església de Sant Martí d'Envalls. Seguim pujant fent un zig-zag fins uns plans on trobem un camí trial·ler que ens baixa fins a prop de Dorres. Des de la població dels banys termals prenem la pista llarga i dura que puja fins al bonic santuari i extraordinari mirador de Bell-lloc. Baixem per un camí trial·ler en fort pendent fins a Ur, i ja per carretera fins al punt d'inici.

Arrossars de Pals i Gola del Ter

Poble medieval de Pals

Fem molts quilòmetres però sense a penes desnivell per la gran plana baix empordanesa. Planegem ràpid per la via verda del Tren Petit des de Palamós a Palafrugell, i per bones pistes de la xarxa cicluturista arribem al bonic poble medieval de Pals. Seguim cap a llevant pels extensos arrossars fins a les Basses d'en Coll, i tot seguit a la Gola del Ter, on el riu pirinenc desemboca al mar davant les illes Medes. Tornem més per l'interior, connectant Fontanilles, Sant Feliu de Boada i Torrent, i de nou prop del mar fem parada paisatgística a la platja de Castell i la cala s'Alguer.

Puig Cargol i Fitor

Santa Coloma de Fitor

La ruta inicialment prevista a la serra de les Gavarres queda bruscament escurçada pels ruixats que ens enxampen a mig camí. Tot i això encara recorrem 30 quilòmetres en itinerari circular. Sortim de Sant Antoni de Calonge i planegem fins a Calonge, on agafem la pista que segueix la carena del Puig Cabrer. La pista de seguida va pujant fort i constant, i sense pauses assolim el Puig Cargol (363 m.) Seguim cap a Fitor, però no ho fem per la pista sinó pel sender trial·ler del dòlmen Llobinar. Fem una petita pausa per contemplar Santa Coloma de Fitor i seguim per pista precària cap al Mas Calç, on la pluja ens fa girar cua. Pedalem una bona estona sota un ruixat moderat i per bona pista baixem fins a Vall-llobrega, on connectem amb facilitar amb el punt d'inici.

Vall de Santa Magdalena

Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Via Verda de la Terra Alta

Creuant un dels grans ponts de l'antic tren

El recorregut de l'antic tren de la Val de Zafán és ara una agradable via verda que recorre les comarques de Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. Avui pedalarem per un dels trams més interessants d'aquest recorregut, amb sortida a Arnes, al límit entre Catalunya i Aragó. Marxem cap a l'est, sempre en suau baixada passant per les nombroses estacions abandonades al peu dels pobles, i creuant més de 40 túnels i alguns bonics viaductes. Passarem al peu de poblacions com Lledó, Horta de Sant Joan o Bot, i també per indrets emblemàtics com el balneari de Fontcalda, encaixat entre cingleres i torrents plens de tolls d'aigua verda que conviden al bany. Tot baixant trobem l'Ebre i l'acompanyem un tros avall, fins a Xerta, on fem parada per dinar i tornem pedalant, ara però costa amunt.

Pàgines

Subscriure a Bicicleta de muntanya