França

La Calma

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Refugi de Madres (1.865 m.)

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

Alps Cotians. Rutes en BTT

La zona dels Alps Cotians, compartits entre França i Itàlia, està farcida d'antigues pistes militars que connecten forts i altres instal·lacions situades en punts elevats i sovint ben panoràmics. Amb una finalitat molt més lúdica, cultural i esportiva, utilitzem aquestes pistes algunes de les quals tenen més de 150 anys. Visitem diversos forts que protegien les fronteres a banda i banda, molts d'ells situats a gran alçada, com el Malamot (2.915 m.), el Jafferau (2.815 m.) o l'espectacular Mont Chaberton (3.131 m.), que en aquest cas fem a peu. Pedalem per algunes pistes ben conegudes, com l'Strada dell'Assietta o la pujada pedalant fins al coll de Sommeiller, a 3.000 metres. Recorrerem algunes valls precioses, com la vall de Susa, la de Chisone, la vall de la Clarée o la vall Argentera. Ens mourem per una zona delimitada entre les localitats de Bardonecchia i Briançon, a Itàlia i França respectivament. Un conjunt d'activitats realitzades en poc més de 2 setmanes, buscant desnivells assequibles, rutes ciclables, alguns corriols divertits i sobretot bons miradors per gaudir dels paisatges alpins.

Mont Chaberton (3.131 m.)

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

Volta al llac de Mont Cenis

Contornegem el gran llac alpí a més de 2.000 metres d'alçada i a prop de la frontera entre França i Itàlia a través de pistes i camins. Sortim d'una antiga pedrera més avall de la presa i remuntem una pista que passa per antigues instal·lacions militars. Arribem al fort de Ronce, que està ben conservat, i tot seguit avancem per un corriol fàcil i divertit que creua un vessant muntanyós notablement elevat per sobre de les aigües, amb una bonica panoràmica de tot el llac. Al coll de Mont Cenis prenem una pista asfaltada que voreja el vessant occidental, i a l'ermita de Saint Barthélemy seguim per una pista tancada al trànsit que ressegueix tot el vessant sud fins a tornar a la presa, sota el fort de Variselle.

Fort Malamot (2.915 m.)

Al peu de la presa de l'estany de Mont Cenis, gairebé a 2.000 metres d'altura, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà fins al cap d'amunt d'un cim panoràmic on a finals del segle XIX s'hi va bastir un edifici militar. Iniciem la ruta creuant la llarga presa de mes d'un quilòmetre fins a sota del fort de Variselle. Aquí comença una llarga pujada amb nombrosos revolts per l'antiga pista militar. A mitja alçada fem una petita marrada fins al llac Blanc, i reprenem la ruta al costat d'uns barracons on comença un tram molt dur de pujada per un terreny més pedregós i difícil. Coronem el fort a 2.850 metres, i pugem al punt més alt des d'on gaudim d'una àmplia perspectiva. Baixem a buscar un gran altiplà on neix un camí que primer és fàcil, però passada una estreta carena es torna més difícil per un tram costerut. Arribem a l'antic fort de Pattacreuse on enllacem amb una antiga pista que amb una successió de revolts ens apropa al punt d'origen.

Vall de Solcén

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.

Pic dels Tres Senyors (2.198 m.)

Damunt del port de Lers s'aixeca una carena que culmina en un cim molt panoràmic gràcies a la seva posició separada del Pirineu axial. A prop de les muntanyes més altes de l'Arieja, comencem a pujar per uns forts pendents herbats fins a assolir la carena. Un cop a dalt avancem més suaument tot gaudint d'un paisatge amplíssim cap al sector de la Pica d'Estats i les muntanyes que fan frontera amb el Pallars i Andorra. Seguim la carena i passem dos pics secundaris, el pic de Fontanette i el pic de Barrès, abans d'assolir l'objectiu. Gaudim de l'extens panorama i reculem uns metres per agafar el camí que baixa cap a l'estany d'Arbu. Encara queda una llarga baixada i uns últims metres pujant per la carretera per tornar al port.

Pas de l'Escalier

Per damunt de la localitat de Tarascó, regada pel riu Arieja, trobem unes llargues carenes arrodonides que són preludi de les muntanyes més altes que fan frontera amb Andorra i el Pallars. En aquest entorn, situats al petit poble de Larnat, iniciem una ruta que traça un llarg ascens en direcció sud fins al Rocher de Miglos. Des d'aquí continua una pista de pastors que va pujant fins a la cabana de l'Escalier, a més de 1.900 metres, i sota el pic del coll Taillat. De baixada creuem una amplíssima zona de pastures amb vistes cap al massís de Taba, i al coll Doulent fem una escapada fins a la petita capella de Saint Barthélémy, un bon mirador sobre la vall de l'Arieja.

Altiplà de Languerail

Enmig del País de Saut, famós pels seus boscos frondosos, fem una ruta en bicicleta en una àmplia zona forestal des del petit poblet de la Benague. Enfilarem cap a l'oest per una bona pista dins d'un bosc d'avets, i arribarem fins a sota del pas de l'Os, amb bones vistes cap a les gorges de la Frau i més enllà el castell de Montsegur. La tornada és gairebé paral·lela a l'anada, però ara creuarem un llarguíssim altiplà per una pista de ramaders que avança entre extenses praderies, en un terreny obert i amable.

Pàgines

Subscriure a França