Altiplà de Languerail

Enmig del País de Saut, famós pels seus boscos frondosos, fem una ruta en bicicleta en una àmplia zona forestal des del petit poblet de la Benague. Enfilarem cap a l'oest per una bona pista dins d'un bosc d'avets, i arribarem fins a sota del pas de l'Os, amb bones vistes cap a les gorges de la Frau i més enllà el castell de Montsegur. La tornada és gairebé paral·lela a l'anada, però ara creuarem un llarguíssim altiplà per una pista de ramaders que avança entre extenses praderies, en un terreny obert i amable.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Benague Rocafuèlh (Aude, França)
• Distància: 22,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 605 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=30 / Verda
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes fàcils amb algun tram pels prats
• Cartografia: Lavelanet / Montségur / Lac de Montbel IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tanquem la nostra breu estada de tres dies al País de Saut amb una ruta en bicicleta curta i molt agradable. A diferència del dia anterior en què la boira va ser la protagonista, avui el dia es lleva esplèndid. El País de Saut (tal com s'anomena en occità, o bé Pays de Sault en francès) és una comarca natural pirenenca situada dins del departament de l'Aude en un gran altiplà d'una alçada propera als 1.000 metres. La característica més destacada de la zona són els seus boscos, i de fet el nom prové del llatí saltus que vol dir bosc. També són singulars els seus petits pobles, i els relleus suaus i arrodonits que queden trencats bruscament per diverses gorges, com les de la Frau que són les més conegudes. Aquests dies hem organitzat el camp base a Belcaire, la capital de la zona, però avui ens desplacem fins al petit nucli de la Benague (municipi de Rocafuèlh) on iniciarem la ruta.

Amb la Yolanda, el Jordi, la Teresa, el Joan, la Sílvia, el Fum i jo mateix ens situem en aquest petit nucli on un amable veí ens convida a aparcar les furgonetes en el seu ampli jardí. Al final del petit poble neix una pista que puja fort uns metres cap al sud, però de seguida gira en direcció oest alhora que el pendent es suavitza. Durant molts quilòmetres avançarem sempre direcció oest per una pista en bon estat. Al cap de pocs minuts passem per una casa forestal, i durant tot el recorregut veurem també diverses zones amb grans arbres tallats, ja que una de les activitats econòmiques més importants d'aquesta zona és l'explotació forestal i en general la silvicultura.

Els primers quilòmetres de la ruta són molt agradables, amb un pendent suau que avança per una pista principalment a l'ombra gràcies als grans arbres que ens envolten. És una pista còmoda que convida a la conversa i a pedalar sense esforç. Anem pujant progressivament des dels 900 metres on hi ha el poble fins els gairebé 1.350 al punt més alt. Abans d'arribar-hi, poc després del km. 6, la pista fa una llarga marrada cap al sud, i més endavant recupera la direcció oest a la serra de Camplong, on arribem al petit refugi forestal dels Gardes (guardes). Més tard tornarem a aquest punt, però ara seguim pedalant endavant per dins del bosc i arribem al punt més alt de la ruta.

Quan la pista vol començar a baixar i a girar cap al sud arribem a un mirador natural molt bonic, on tenim just a sota les gorges de la Frau, davant la muntanya de la Frau, i més enllà el castell de Montsegur. De fet som just a sota del Pas de l'Os, un mirador que hi ha al mateix vessant de la muntanya, però uns metres més amunt, i al qual podríem accedir seguint la mateixa pista, i girant a l'esquerra en la següent cruïlla. De fet vam estar el dia anterior en aquest mirador, però a través d'una altra ruta pels Boscos de la Plaine-Comus, tot i que la boira no ens va permetre veure més enllà d'uns metres. Avui ens rescabalem amb una àmplia panoràmica des d'aquest mirador natural.

Girem cua i tornem cap al refugi dels Guardes, on tombem a l'esquerra i prenem una pista més precària que entra dins d'un bosc encara més espès. Aquests dies hi ha treballs forestals a la zona, i la pista ben enfangada. Hem d'empènyer la bicicleta en alguns moments, i en poca estona anem tots ben bruts de fang. Afortunadament uns metres més endavant el terreny ja és més estable i seguim avançant per aquesta mateixa pista secundària utilitzada per ramaders i treballadors forestals. És una pista gairebé en desús, ideal per recórrer-la en bicicleta de muntanya. Avancem uns minuts per una zona boscosa, però aviat la vegetació remet i entrem en una extensa zona de prats alpins.

Entrem a l'altiplà de Languerail (plateau en francès, una paraula més específica que altiplà, i que no tenim estrictament en llengua catalana, tot i que hi ha gent que utliltza la paraula plató calcada del francès). Aquest altiplà és una extesa carena ampla i oberta amb uns prats que la recorren longitudinalment. És a dir, no són uns prats molt amples, però sí llaguíssims, ja que de fet avançarem durant quilòmetres per damunt. La pista és gairebé desdibuixada en alguns punts, i avancem sense dificultats damunt d'aquests bonics prats que van baixant progressivament dels 1.300 cap als 1.000 metres d'altura. Anem seguint el sender càtar, que també passa per aquí.

Avancem per damunt dels llarguíssims prats durant més de 5 quilòmetres en el tram més bonic i peculiar de la ruta. Avancem en total sol·litud per aquesta gran extensió de praderies, amb la companyia puntual d'algun ramat de vaques que aprofiten les àmplies pastures. Al final dels prats entrem de nou al bosc i la baixada s'accentua. Estem ja al tram final de la ruta, i la pista esdevé gairebé un caminet on cal una mica més de precisió sobre la bicicleta per desfer els últims metres fins al poble. De nou a la Benague tanquem una ruta curta, fàcil i ben agradable amb una primera part d'anada per dins de boscos frondosos, un mirador panoràmic al punt més allunyat de la ruta, i una tornada creuant el magnífic altiplà de Languerail.