Pas de l'Escalier

Per damunt de la localitat de Tarascó, regada pel riu Arieja, trobem unes llargues carenes arrodonides que són preludi de les muntanyes més altes que fan frontera amb Andorra i el Pallars. En aquest entorn, situats al petit poble de Larnat, iniciem una ruta que traça un llarg ascens en direcció sud fins al Rocher de Miglos. Des d'aquí continua una pista de pastors que va pujant fins a la cabana de l'Escalier, a més de 1.900 metres, i sota el pic del coll Taillat. De baixada creuem una amplíssima zona de pastures amb vistes cap al massís de Taba, i al coll Doulent fem una escapada fins a la petita capella de Saint Barthélémy, un bon mirador sobre la vall de l'Arieja.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Larnat Arieja (França)
• Distància: 36,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.215 metres
• Temps: 4:30 hores
• Dificultat: IBP=99 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pràcticament tot pistes
• Cartografia: Ax-les-Thermes IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En plena onada de calor confiem en l'Arieja com a reducte d'un clima més benigne, fresc i humit. Aquest objectiu es va complir a mitges, ja que la calor també va atacar fort a les valls del nord dels Pirineus, però sí que vam gaudir d'un paisatge verd i frondós gràcies a la major precipitació d'aquest vessant. Iniciem uns dies de descoberta a la zona sud de l'Arieja, concretament la zona muntanyosa entre les valls secundàries d'Aston i la Val-de-Sos.

En aquesta primera jornada ens desplacem fins el petit poble de Larnat, al qual s'accedeix des de la vall principal, al poble de les Cabanes. Una carretera molt estreta i plena de revolts s'enfila fins a aquest petit nucli. Des d'aquí marxarem cap al sud enllaçant diferents pistes de muntanya per una zona de pastures d'alçada fins als peus de les grans muntanyes que fan frontera amb Andorra i el sector més oriental del Pallars on hi ha el cim de Catalunya.

Aparquem a l'entrada de Larnat, on hi ha un petit aparcament habilitat. És un petit nucli costerut situat per damunt de la vall de l'Arieja, a uns 900 metres, i on hi viuen una vintena de persones. Des de l'entrada mateix del nucli, on hi ha l'aparcament, tenim un bon mirador sobre la vall de l'Arieja, de la qual ens hem aixecat ràpidament per l'estreta carretera asfaltada. A la part baixa del poble hi ha una font abundant on ens abastim d'aigua, i just en el mateix carrer, continua la pista per on sortirem i per on també arribarem.

Així doncs, un cop ens hem posat a punt sortim la Sílvia, el Fum i jo mateix per uns carrers molt costeruts que al principi espanten, però de seguida deixem el poble i seguim per una pista amb un pendent més moderat. Al principi de la pista ens movem per dins d'un bosc espès que ens proporciona una ombra ben agradable. La calor i la xafogor són ben presents ja al matí.

La pista aviat es bifurca i seguim el ramal de la dreta enmig d'un marcat revolt. Tornarem per l'altre. Comença una llarga pujada amb pendent moderat tot i que en alguns punts és més acusat. Enllacem dos o tres revolts revirats seguits de llargues diagonals que ens enfilen fins gairebé els 1.200 metres del coll de Larnat, on guanyem la carena que seguirem durant molts quilòmetres. En aquest punt arriba una pista que ve del cantó oposat (oest), concretament del poble de Norrat.

A partir del coll de Larnat la pista ja pren una direcció sud que mantindrem fins al punt més allunyat de la ruta, amb petites variacions d'acord amb el perfil del terreny. Enrere veiem les grans muntanyes encara nevades del sector del Montcalm i la Pica, i cap a l'est també tenim bones vistes de la vall de l'Arieja, tancada per muntanyes a banda i banda. Finalment cap al nord el massís de Taba serà present en bona part de la ruta.

Anem avançant per una pista força còmoda i solitària. De fet només trobem algun ramader a la part superior. Passem al costat d'una cabana de pastors al voltant de la cota 1.300, i revoltem el petit turó dels Estanns. La pista avança tot seguit pel vessant oest de la cresta de la Lesse, la carena que anem seguint ara per una banda ara per l'altra.

Gaudim d'un tram de bosc que ens permet alliberar-nos una mica de la calor, i tornem a sortir al solei uns metres abans de coronar el Rocher de Miglos, un coll on hi ha unes característiques roques que trenquen amb uns vessants coberts d'herba, de falgueres i trams de bosc. En aquest punt hem superat els 1.700 metres d'alçada, i ja portem 9,5 km. i una bona pujada. Aquí la pista es bifurca i l'equip es separa. La Sílvia continuarà avall pel vessant est iniciant ja la tornada per evitar que el Fum faci molts quilòmetres. Jo seguiré enllà per una pista d'anada i tornada.

Així doncs en comptes de començar a baixar cap a l'est, marxo direcció sud per una pista que planeja entremig d'una immensa zona de pastures. Tota aquesta àrea és una successió de lloms arrodonits que s'allarguen durant quilòmetres. És una zona pastoral, i més endavant trobaré grans ramats de vaques així com alguna cabana dels pastors. Precisament la pista per on transito és de servei pastoral, ja que d'altra manera no tindria cap sentit. És una pista poc transitada i amb trams pedregosos, però molt adequada per circular amb bicicleta i gaudir d'un paisatge obert amb vistes a les muntanyes més altes que fronteregen amb Andorra. Aviat passo per sota del turó de Montcamp i una cabana de pastors que hi ha uns metres per sota d'aquest cim arrodonit. La pista segueix enllà durant uns quants quilòmetres més en pujada suau i algun tram moderat.

Avanço per una zona immensa de pastures per sota de la carena arrodonida que em queda a la dreta. Al davant veig un cim més destacat, el pic de coll Taillat. La pista fa una marrada per sota del cim enmig d'unes grans pastures amb centenars de vaques rondant-hi. La pista puja una mica més fort i arriba a la cabana de Cortal Martí. A partir d'aquí la pista segueix endavant però amb un estat més precari.

L'ambient és cada cop més alpí, i em vaig acostant a les muntanyes més pedregoses que trenquen amb l'harmonia dels prats alpins. Avanço fins el pas de l'Escalier, un collet just a sota del pic de coll Taillat, i segueixo uns metres més fins que s'acaba al peu mateix d'una petita i precària cabana de pastors. Des del coll on hem separat amb la Sílvia he fet uns 6,6 km. i uns 200 metres de desnivell addicional per terreny obert i molt bonic.

Faig unes fotos i giro cua. Vaig tornant per la mateixa pista, ara més ràpid perquè fa baixada. Torno a tocar mateix del Rocher de Miglos i giro cap a la dreta baixant cap a la cabana del Besset, en una zona també pastoral. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, ràpida i pedregosa. Tot i l'amortiguació els braços es cansen. Faig una petita pujada sobtada, però de seguida comença una baixada continuada per una zona més pedregosa que fa un zig-zag fins al coll Doulent. El nom ja ho diu tot. Des d'aquí faig una petita marrada cap a la dreta per visitar l'ermita de Saint Barthélémy on hi ha un mirador.

Marxo per una pista a la dreta que aviat esdevé camí i avança per un corriol molt bonic dins d'un bosc espès. És el camí de la Croix (creu), ja que es van trobant diverses creus pel camí. Faig escassos 2 km. fins a l'ermita, situada en un cap de roc que és un bon mirador sobre la vall de l'Arieja. Hi ha una taula d'orientació que permet identificar cims, pobles i valls.

Torno enrere pel bonic corriol fins al coll Doulent, on hi ha una font que em proporciona una aigua fresca molt agradable en un dia molt calorós. Aviat trobo una bifurcació on cal tombar a l'esquerra. Segueixo avall per dins del bosc i aviat atrapo la Sílvia i el Fum, i acabem de fer els últims metres de baixada fins al poble de Larnat. Ha estat un itinerari molt agradable amb una pujada llarga fins assolir una amplíssima carena que hem anat resseguint enmig d'unes immenses pastures alpines. Sempre amb bones vistes cap a les muntanyes de l'Arieja i en un ambient obert i solitari.