Santes Creus de Bordell i Madrona

Sortim des de Vilanova de l'Aguda pedalant de pla entre camps, i després del primer escalfament comencem a pujar per pistes secundàries cap a la serra del Bancal. Un cop a dalt anem resseguint la carena direcció nord fins arribar a Santes Creus de Bordell, on després tornarem ja que la ruta fa forma de vuit. Baixem ràpid pel vessant nord de la serra i girem a l'esquerra pel Clot de l'Infern fins que trobem la pista asfaltada que puja cap al bonic nucli de Madrona. Contemplem l'antiga església de Sant Pere i seguim per asfalt cap als Colls, tot seguit cap al coll de l'Ascensió i després baixem fort fins a trobar la pista que torna a pujar a Santes Creus, on hi ha un ampli mirador i l'església. Baixem per un corriol fins a la Creu dels Lladres i enllacem amb la pista de la carena de Sant Miquel que ens porta a l'antic nucli de Valldàries. Ja només cal acabar de baixar cap a la plana.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Vilanova de l'Aguda (Noguera)
• Distància: 40,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 920 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: IBP=45 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes, tram d'asfalt i tram de corriol fàcil
• Cartografia: Solsona ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una pedalada en un entorn solitari a cavall de dues comarques: la Noguera i el Solsonès. Ens mourem per dos municipis poc poblats, per una banda Vilanova de l'Aguda, a la Noguera, des d'on sortirem, i la segona part de la ruta ens portarà al Pinell de Solsonès. Pedalarem per un entorn rural de mitja muntanya molt poc poblat, amb les parts amples de la vall cultivades de cereals, i els costers principalment abandonats. Passarem per diverses masies, moltes d'elles abandonades, ja que el terreny és rost i poc productiu. Com dèiem abans, al ruta té forma de vuit, amb el punt més alt a Santes Creus, per on passarem dos cops, d'anada i de tornada. La Sílvia i el Fum faran només la primera part del circuit ja que la ruta seria massa llarga pel gos.

Sortim de Vilanova de l'Aguda, al costat del camp de futbol, on sembla que avui hi ha partit. Marxem pedalant direcció nord-est per una pista ampla i bona entremig de camps de cereals. Des d'aquí podem observar les característiques del terreny per on pedalarem en aquesta primera part de la ruta. Davant nostre una vall ampla i cultivada, i a banda i banda dues serres que la tanquen i conflueixen al punt més alt, Santes Creus. Començarem pel pla, pujarem per la banda est de la serra i més tard baixarem per l'oest. El primer tram és plàcid, gairebé planer, entremig dels camps. Passem per sota de la masia de les Omedes, a sota de la qual hi ha una ermita que deixem per la tornada. Ara avancem per terreny planer, passem al costat de la casa de la Pera, i al cap de poc, quan portem aproximadament 2,5 km. trobem una bifurcació. Marxarem pel ramal de la dreta i més tard tornarem pel de l'esquerra.

Les dues pistees marxen en paral·lel al principi, i aviat es van distanciant. Baixem uns metres per una pista més trencada fins a creuar el torrent del Mas d'en Bosc, i a partir d'aquí la pista ja comença a pujar. Fem un parell de revolts i passem al costat de la masia dels Plans, conservada però deshabitada. Passat el mas la pista puja més fort i enllaça diversos revolts sempre en notable pendent. Aquesta part és una de les més dures de la ruta, ja que en poca distància hem de superar un fort desnivell fins a la carena de la serra. Després dels revolts la pista s'encara cap al sud en una diagonal que ens permetrà assolir la carena. Un cop a dalt torna a girar cap al nord-est. Som a dalt de la serra del Bancal, i aviat passem al costat de la masia del Bancal, que es veu ben conservada, i uns metres més enllà la Caseta del Bancal, que es manté dempeus, però abandonada.

Un cop a la carena la pista segueix pujant, però cada cop més suau, amb diversos trams més planers. Avancem per un terreny més obert ja que som dalt la carena, entremig de camps erms i trams de bosc que limiten les vistes. Seguim una bona estona la pista que recorre l'ampla carena, la primera part en lleugera pujada, i més endavant de nou amb més pendent. Al cap d'uns minuts arribem al punt més alt de la ruta, a 775 metres, on hi ha l'ermita i el mirador de Santes Creus de Bordell. De fet aquí ens separarem amb la Sílvia i el Fum, ja que ells continuaran revoltant la serra per vessant oest iniciant ja la tornada, mentre que jo faré el segon bucle. Així doncs abans d'arribar a l'ermita giro a la dreta per una pista en bon estat. A part de la pista principal per on baixaré, també hi ha l'opció de baixar per un corriol des de la casa de Pinós. Però no sé com estarà, i vull anar per feina. Així que giro a la dreta i començo a baixar per una pista ràpida, ampla i en bon estat.

Com que la pista és bona i convida a baixar ràpid cal parar atenció a la cruïlla que cal seguir poc més d'un quilòmetre més avall de la carena. Així al quilòmetres 11,5 giro a l'esquerra per una pista més secundària que continua baixant. De fet la baixada s'accentua i perdo alçada ràpidament cap al Clot de l'Infern, un nom ben escaient per una clotada fonda. Un cop trobo el torrent del Clot de l'Infern la pista el va resseguint en un terreny entaforat. La baixada em porta al Pla de Cal Llobet, una zona de camps sota el turó on hi ha la casa del mateix nom i l'ermita de Sant Antoni encimbellada al punt més alt. Enllaço amb una pista més bona i planejo uns metres fins a trobar una carretera secundària asfaltada.

Aquesta carretera, que no coneixia, surt de la cua del pantà de Rialb i puja cap als diferents nuclis de Pinell de Solsonès. És una carretera molt poc transitada, i de fet crec que només em vaig creuar amb dos ciclistes estrangers. Giro a la dreta per l'asfalt i planejo uns minuts abans de començar una forta pujada fins al nucli de Madrona, que destaca d'un tros lluny amb les ruïnes de l'antiga església de Sant Pere al punt més alt. Arribo a la part inferior del nucli i pujo fins a la base de l'antiga església de Sant Pere, de la qual només queden una part de les parets, però no deixa de sorprende la seva majestuositat, amb un bonic absis sobre el cingle decorat amb arquacions llombardes. Passejo per les restes i contemplo l'església i el petit castell que l'englobava. Tot seguit baixo cap al nucli principal, on hi ha la nova església, de notables dimensions. També hi ha una casa de turisme rural.

Continuo per la carretera amb fortes pujades fins a la gran masia de Sangrà, on el pendent es suavitza i permet una pedalada més còmoda fins els Colls, on hi ha una cruïlla. Cap a l'esquerra la carretera seguiria cap a Pinell de Solsonès, però giro a la dreta per anar començant la tornada. Segueixo per asfalt, primer amb una llarga recta, després una pujada suau fins al coll de l'Ascensió, on hi ha una petita ermita del mateix nom; i tot seguit començo a baixar fort fins al Clot de la Cervera, on cal parar atenció ja que cal girar a la dreta i prendre la pista que em portarà de nou cap a Santes Creus. Prenc la pista i passo pel costat de la Caseta de Rossells, una petita masia deshabitada. Planejo uns minuts entremig de camps, i de seguida comença una pujada constant d'uns 2 km. per bona pista fins arribar de nou a Santes Creus de Bordell.

Després de la pujada de poc més de 100 metres de desnivell, m'acosto primer fins a l'antena que hi ha al cap d'amunt, però veig que l'ermita és una mica més enllà, i m'obliga a tornar uns metres enrere. Arribo al costat de Santes Creus de Bordell, on hi ha un planell panoràmic, abocat a la vall de Vilanova de l'Aguda. És un bon mirador natural, i hi ha un panell per identificar els diferents elements del paisatge. Al costat, l'església de Santes Creus, una ermita de notables dimensions amb un petit cementiri adosat. És un lloc bonic i alçat, amb un vèrtex geodèsic. Bones vistes cap al sud, amb la vall de Vilanova de l'Aguda, i també cap al nord i oest, on podem gaudir d'una llarga panoràmica cap al Montsec. Faig una pausa per contemplar el paisatge i refer les forces. Tot seguit agafo un petit corriol que surt al costat del cementiri i que baixa uns minuts fins a la Creu dels Lladres (evitable per la pista).

La Creu dels Lladres és una creu de pedra de notables dimensions amb unes inscripcions que recorden l'afer d'uns lladres que van ser abatuts pel sometent en aquest punt. Les inscripcions costen una mica de llegir, però diuen això: “Dia 30 junio 1869: Felipe Domenech y 4 foragidos se batieron con el somaten de Madrona. Fue muerto Felipe y tres de los suyos. - Del somaten fueron heridos dos hombres y los demas, para no ser victimas, tuvieron que matar a sus encarnizados enemigos. - Los bandidos acababan de saquear la casa curato de Madrona, y de poner sus manos viles y sacrilegas en el sacerdote indefenso. - Perseguidos a toque de somaten hasta este sitio, expiaron aqui sus crimenes. Roguemos a Dios por el eterno descanso de sus almas.” Un text que sense cap mena de dubte volia donar exemple de les conseqüències de les accions delictives, mostrant com actuava el somatent.

A la Creu dels Lladres retrobo la pista i començo la baixada del segon i últim bucle. La pista recorre la carena de la serra de Sant Miquel en direcció sud-oest. És una pista poc transitada, però prou bona per circular en bicicleta. No és tot baixada, ja que hi ha alguns curts repetxons que cal superar. Però principalment va baixant sempre amb vistes cap a l'esquerre sobre la vall que tenim a sota, i en algun punt, també cap a l'altra cantó, on al fons de la vall hi ha la cua del pantà de Rialb, i més a prop la carretera C-14. Baixo ràpid fins que la pista gira sota l'antic nucli de Valldàries. Deixo a sobre les restes de l'antic castell de l'Aguda, i m'aturo uns minuts al peu de la bonica església de Sant Miquel que dona nom al lloc. Està molt ben conservada, i destaca per tenir el campanar i l'absis al mateix cantó, oposat a la porta d'entrada. Té també una gran plaça al davant.

L'itinerari d'avui es va acabant, i des d'aquí la pista ja és molt més bona. Canvia de direcció i baixa més fort de nou cap a la plana. Aviat arribo al fons de l'ampla vall, i passo per sota de la masia de Gatnau. Uns metres més enllà entroco de nou amb el tram inicial per on ja havíem passat abans. De tornada m'aturo un moment a l'ermita de la Mare de Déu de les Omedes, força per sota de la gran casa del mateix nom. Torno a la pista principal i acabo d'arribar a l'entrada de Vilanova, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, i dinem en una àrea recreativa que hi ha uns metres per sobre. Una bona matinal per un terreny de mitja muntanya en terreny secà molt poc poblat i conegut a cavall entre les comarques de la Noguera i el Solsonès.