Passem la nit a Chamonix, de camí cap a Suïssa. Però l'entorn de Chamonix és molt temptador, especialment per als que no coneixem pràcticament la zona. Per això decidim dedicar un matí a buscar una bona panoràmica del massís del Mont Blanc, tot i la boira empipadora. Consultant a l'oficina de turisme ens recomanen arribar-nos fins al petit poblet de Praz. Des d'aquí agafem el telecabina de la Flégere, i després un altre telecadira que ens enfila més amunt.

De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.

Ens iniciem en el món de l'escalada de la mà d'uns excel·lents i pacients mestres i amics: el Cinto i el Ferran. Per aquest primer contacte amb la roca i les cordes trien la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu, una via fàcil de 3 tirades amb trams de IV. i V. Per tornar fem un ràpel des de dalt els cingles de Devesó. Una matinal molt divertida experimentant noves sensacions.

Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.

El vessant sud del Parc Natural Cadí Moixeró ofereix múltiples possibilitats d'itineraris en bicicleta de muntanya, tots ells exigents pel desnivell que acumulen. La ruta d'avui és molt assequible, i permet en poc més de 30 quilòmetres contemplar bones panoràmiques del Moixeró, del Pedraforca i la vall del Bastareny.

Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català sortint des del refugi de Marialles, enfilant la vall del Cadí tot seguint l'evident camí de l'Alta Ruta Pirenaica. Després de la divertida grimpada arribem al cim, i arrodonim la sortida baixant al refugi de Cortalets i pujant la cresta de Barbet, des d'on es pot contemplar un vessant més feréstec i interessant del pic del Canigó.

És potser la muntanya amb més caràcter alpí i una personalitat més marcada de tots els Pirineus. Tot i ser una ruta molt més llarga que la "normal", decidim pujar des de la vall de Gaube per contemplar l'espectacular paret nord, i ho fem d'una tirada. És una jornada llarga i dura, però molt contrastada, que combina paisatges increïbles, glacera i grimpada, i que acabem al refugi de Bayssellance, on passem la nit ja de tornada.

El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.

Sortint des d'Os de Civís entro a Andorra per les Bordes de Setúria. Des de l'estació d'esquí de Pal travesso el fronterer port de Cabús i m'endinso a la vall de Tor. Tor, Norís, Alins, Ainet de Besan, Tírvia, Burg i Ferrera, pobles molt bonics de la vall Ferrera. Una llarguíssima pujada m'enfila fins al Coll de Conflent, i d'aquí al punt d'origen. Una ruta molt dura, de més de 80 km. i més de 2.400 m. de desnivell positiu.

Un any més, i ja en van 4, la cursa del Pedraforca va mostrar l'espectacularitat i la duresa de la muntanya als més de 300 corredors i corredores que hi van participar. La grimpada després del coll del Verdet, l'arribada al cim i el descens vertiginós per la tartera són els trets més destacats d'una cursa molt intensa. L'explosivitat pujant i la tècnica de descens són les claus de l'èxit. Inclou vídeo.