Els tres cims del Port del Comte

Repetim una sortida ja realitzada aquest any que ens porta a recórrer els 3 cims principals del massís del Port del Comte. Una fàcil matinal amb pendents moderats i turons arrodonits. La qualitat de la neu s'ha ressentit greument de l'ascens fulgurant de les temperatures.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament El Sucre, (Estació d'esquí Port del Comte)
• Distància: 12,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 790 metres
• Temps aproximat: 4:00 h.
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps (h.)	Dist. (km.)
Aparcament del Sucre	00:00	0,00
Aparcament Estivella	00:29	1,51
Tossal de l'Estivella	01:34	4,13
Tossa Pelada	02:06	5,74
Pedró dels Quatre Batlles	02:23	6,44
Prat Piquer	03:12	8,64
Plans de la Bòfia	03:42	10,30
Aparcament El Sucre	03:55	12,18

Crònica

Com que només disposàvem del matí decidim pujar amb el Ferran al Port del Comte a recórrer una bona part de la zona alta d'aquest massís amb els esquís. Es tracta d'una ruta molt senzilla, sense cap dificultat, ja que tant la pujada com el descens es realitzen per pendents suaus. Les úniques dificultats que pot revestir aquesta zona depenen més aviat de factors climatològics. És una zona oberta, i el vent hi és freqüent. També és fàcil trobar-hi boira, i en ser relleus suaus amb pocs punts de referència l'orientació es pot complicar notablement. Avui no es dóna cap d'aquests casos, i el temps és agradable, amb algun núvol alt i amb una temperatura excessivament elevada.

Sortim de l'aparcament del Sucre de l'estació d'esquí. Remuntem els primers metres pel costat d'una pista. Prenem la primera bifurcació cap a la dreta, i continuem pujant pel peu de la pista fins a l'aparcament de l'Estivella. Aquí anem a buscar la pista que queda més a la dreta. Anem pujant fins que en un revolt pronunciat deixem la pista per enfilar per una coma molt evident a la nostra dreta. En aquest punt canviem el recorregut respecte el que ja havia fet aquest any, fa un parell de mesos, en què havíem pujat per una antiga pista. Arribats a un ample coll, continuem pujant de flanc cap a l'esquerra, anant a buscar la direcció del Tossal de l'Estivella que ja veiem al davant.

Quan arribem al prat de les Fontetes hem de buscar milimètricament el pas per evitar treure'ns els esquís. Ha ventat, i la neu hi escasseja. Trobem una petita llengua que ens permet continuar fins a trobar de nou una pista d'esquí que seguim fins al punt més elevat de l'estació. Des d'aquí acabem d'arribar gairebé de pla fins el primer cim, el Tossal de l'Estivella (2.338 m.)

Tornem uns metres enrere i anem a buscar la carena que ens acostarà cap al proper cim (direcció oest). Passem per sota del telecadira i resseguim còmodament la carena fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), on hi ha el vèrtex geodèsic, tot i no ser el punt més elevat. Sense treure'ns les pells baixem uns metres direcció sud-oest, i tornem a remuntar el suau pendent que ens deixa al punt més elevat del massís, el Pedró dels Quatre Batlles (2.388 m)

Per començar el descens tendim una mica cap a la dreta, per evitar la cornisa que es forma sota el cim. Baixem fins als amplis prats del Cap de les Pedrusques, on haurem de tornar a remunar uns metres. Tornem a posar les pells per pujar un tram que des de dalt el cim sembla pla, però no ho és. Busquem una canal ampla per baixar, sempre en direcció sud. La neu està molt transformada, saturada d'aigua, molt enganxosa. Els esquís s'enfosen. No gaudim gens de la baixada. Arribem al Prat Piquer, on ens tornarà a tocar posar pells per remuntar primer una feixa de roques per un pas evident, i més tard una suau pujada fins als Plans de la Bòfia.

Als Plans de la Bòfia hi arriba un dels telecadires de l'estació, i nosaltres enllacem amb les pistes per fer almenys una baixada decent, ja que la neu no tractada té unes condicions poc favorables per a la pràctica de l'esquí. La de les pistes no és gaire millor, però en ser trepitjada és més fàcil esquiar. Baixem doncs per una de les pistes de l'estació, i en pocs minuts arribem de nou al punt d'inici.

La gràcia principal d'aquest itinerari és el fet de ser circular, i fer una volta a la part alta del massís. Només quedaria arribar fins a la punta sud, el puig de les Morreres, però no s'hi veu prou neu. Les temperatures han pujat molt i de pressa. Caldrà anar a buscar itineraris en latituds i altures superiors.