Sortim arran de mar des de Sant Antoni de Calonge, i després de creuar les urbanitzacions comencem a pujar els contraforts marítims de les Gavarres. Pugem fort i constant per la pista que traça una línia directa fins al Puig Cargol, vèrtex geodèsic i mirador d'aquest sector oriental de la serra. Després de la forta pujada planegem plàcidament fins al magnífic nucli de Fitor, amb la bonica església de Santa Coloma presidint-lo. Tot seguit enllacem pistes i caminets que amb alguns puja-baixa ens acosten fins a Mont-ras. Tornem al punt d'origen per la via verda del Tren Petit.

Fem una llarga ruta circular per la plana central del Baix Empordà enllaçant diversos pobles amb flaire medieval. Marxem cap al nord des del bonic nucli empedrat i encibellat de Pals, i pugem fins als peus del Montgrí, des d'on seguim planejant cap al mar fins a l'Estartit, davant mateix de les Illes Medes. Baixem cap a la Gola del Ter i resseguim amunt els últims quilòmetres de l'ample riu. Connectem amb un dels seus afluents, el Daró, i el remuntem fins prop de Corçà. Anem tancant la ruta passejant pels carrers empedrats de Monells, Cruïlles, Vulpellac i Peratallada. Un itinerari molt rodador i agradable entre rius, el Meditarrani, camps de conreu i bonics pobles de pedra.

Al peu del magnífic monestir de Santa Maria de Serrateix comencem a pedalar i iniciem un suau descens cap a la riera de Sant Cugat. Remuntem mica en mica per la serra de Santfeliu, i recorrem la seva llarga carena en sentit sud. Darrere la també magnífica església de Sant Cugat del Racó canviem de direcció i baixem de nou fins a la riera. Remuntem cap a l'encimbellat poblet de Castelladral, on fem una pausa. Baixem molt fort fins a la riera d'Hortons i tornem a enfilar ara cap al serrat de l'Obaga Negra. Resseguirem la carena de Santamaria en sentit nord fins a la casa que l'hi dóna nom, i acabarem de planejar cap al punt d'inici entre camps de cereals.

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Des de l'aparcament intermig de Formigal ens enfilem primer per les pistes en direcció a la Glera d'Anayet, i l'anem recorrent fins al fons de la coma. Per un fort pendent guanyem la gran planúria on apareixen el magnífic pic d'Anayet i el Vèrtex al fons. Travessem el gran altiplà nevat enmig d'un paisatge de muntanyes espectacular. Remuntem el fort pendent de la pala fins al coll, i acabem de coronar el cim. Baixem la pala, amb compte pel fort pendent i la neu glaçada. De nou a la zona planera enfilem el pic secundari d'Espelunciecha on gaudim d'una magnífica visió de l'entorn i una bona baixada amb neu més transformada.

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

La boira ens fa canviar la inicial de pujar el Petit Peric des dels Angles, i ens conformem amb una part del recorregut previst. Sortim de la part superior de la població i seguim el camí indicat de la Balmeta. Amb suaus pendents per un bosc esclarissat arribem al refugi del mateix nom, i iniciem l'aproximació a l'objectiu inicial, però un cop a la base del cim reculem per culpa de la boira. De nou al refugi prenem el caminet que va pujant el vessant nord del Mont Llaret. Fem diversos revolts fins assolir la carena, i la creuem transversalment seguint per sort una traça oberta, ja que ens movem sense visibilitat. Arribem a les pistes d'esquí i baixem còmodament al punt d'inici.

Al cap d'amunt de la vall de Ransol comencem a foquejar per la pista coberta de neu fins a trobar un petit pont. El creuem i marxem cap a l'oest sortejant un tram de bosc. S'acaba la vegetació i fem una llarga diagonal per pales amples i pendent moderat. A mesura que anem pujant el pendent augmenta, i fem unes quantes zetes al tram superior, el més dret. Coronem el cim i gaudim d'àmplies vistes abans d'encarar la baixada. Esquiem les amples pales amb neu variable, entre pols ventada i crosta. Desfem com podem el tram de bosc i tornem al punt d'inici satisfets d'una bona matinal d'esquí.

Des de Can Maçana ens encarem cap a les cingleres de Monserrat, i resseguim l'ampli camí del vessant nord passant sota la gran paret d'Agulles. Passem sota la Cadireta i deixem el camí principal per pujar fent una llarga diagonal fins al coll de Port. Comença el tram més intricat, resseguint canaletes i petits barrancs, alguns equipats amb esglaons, cadenes o cordes. Després del Lloro i la Nina arribem al Portell Estret, i més enllà ens enfilem al mirador d'Agulles, prop de l'Arbret. Comencem a baixar cap a la Portella, i després el descens més fort cap a la base de les parets. Fem també una petita marrada a Sant Pau Vell i el mirador natural del Castell de la Guàrdia.