De lluny sembla una línia molt vertical i difícil, però en realitat el corredor Vermicelle té un pendent mitjà de 45º. Aquest estètic corredor permet superar els murs del circ de Cambradase i accedir als seus dos cims, des dels quals es divisa potser la millor panoràmica de la Cerdanya. Una ruta de poca dificultat, però molt agraïda i de gran ambient alpí. Una ruta clàssica i imprescindible.

Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran.

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Per aquest camí recentment recuperat hi havia circulat un petit tren que baixava la fusta des de Gisclareny. Nosaltres avui seguirem aquest itinerri corrent, i l'allargarem sortint des de les Cases Noves del Collet i continuant pel camí aeri que ens portarà fins al monestir de Sant Llorenç Prop Bagà. Seguirem tot el traçat de la Via del Nicolau i un cop a Sant Joan de l'Avellanet tornarem per una pista que flanqueja el solei de Bagà.

Remuntem la pista de Prat d'Aguiló amb cotxe fins que la neu no ens deixa continuar. Caminem per la pista fins al refugi i iniciem l'aproximació per pendent cada cop més fort. Passem sobre les restes d'una gran allau i entrem a la canal. Amb piolets i grampons avancem per terreny cada cop més estret i pendent (45º), amb un últim tram divertit i estètic. Sortim al Pic d'Aguiló i continuem per la carena fins al Comabona. Baixem pel Pas dels Gosolans.

La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada.

La part alta de Berga i el riu Llobregat estan separats o units (depèn de com es miri) per una petita serra modesta i poc rellevant: la Serra de la Petita. En una curta excursió recorrem la carena, amb algun tram sense camí definit, enllaçant la fortificació carlina de la Torre de la Petita amb el magnífic pont gòtic de Pedret.

Amagats en una fonda raconada sota el poble de Fígols els Cingles de la Garganta formen un llarg mur rocós poc conegut i empastifat per l'omnipresent central tèrmica de Cercs que trenca l'harmonia d'aquest indret altrament bonic. Flanquegem els cingles a mitja alçada per un camí aeri i enfilem fins a Sant Corneli. Assolim els Cingles de Vallcebre pel curiós i equipat Grau dels Boigs i contemplem les principals muntanyes de l'Alt Berguedà.

Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió.

El Riu Llobregat vertebra la comarca del Berguedà de nord a sud. La força de les seves aigües va afavorir a finals del segle XIX la revolució industrial a Catalunya, i van néixer al seu redós múltiples colònies tèxtils que aprofitaven una energia barata. Des de la decadència actual, la Ruta de les Colònies permet conèixer el passat industrial que va portar prosperitat a les comarques centrals.