Al peu de Sant Andreu de Sagàs comencem a planejar cap a l'est per una pista fins a la masia de Gavarrós Nou. Per darrere la casa un caminet comença a baixar i s'entafora fins a la font de l'Andreuet, al fons d'una rasa plena de vegetació. Uns metres més avall trobem el gorg del Basilio just al punt on creuem el torrent del Regatell. Seguint un corriol pel marge esquerre fins que el tornem a creuar i ens separem del torrent. Guanyem alçada pel corriol i arribem a la balma del Pou, una antiga casa troglodítica de la quan encara queden força vestigis. El camí continua pujant cap al Pla de la Creu, on anem girant cap al nord en direcció al nucli de Sagàs, tot passant abans per la masia del Pou i l'ermita de Sant Jordi.

Des del cim de la Tercera Maria es pot contemplar una extensa panoràmica de la Catalunya Central. Fem una ruta clàssica per accedir-hi, sortint des de la capital del Berguedà. Passat Avià agafem un bonic corriol que avança pel Peu de Roca, a la base dels cingles, i arriba fins als Sants Metges. Tot seguit comença una intensa pujada per la pista dels pantans de l'Espunyola. Al darrere del segon embassament continuem per una pista que és pràcticament un camí i que careneja fins al cim. Per tornar accedim als plans de Torneula i baixem al Molinot, on segueix un corriol que ens portarà per la carena de la Segona Maria fins al Grau. Passem sota el salt d'aigua i fem l'últim descens per un caminet divertit fins arribar de nou a la plana.

Des de Guardiola de Berguedà ens enfilem per pista cap a la masia Cavallera, i de seguida trobem el GR-270 que anirem seguint direcció est principalment per un corriol estret però força ciclable. Desemboquem a la vall de Riutorn i la remuntem fins a l'Estret, on uns metres abans surt una pista que s'enfila molt fort per la baga fins a la Collada Grossa, amb trams de pendent intensos que s'acosten al 30%. Un últim pujador ens deixa a la bassa de Tarnes on s'agafa el camí que ens porta al cim. Al peu de la petita ermita de Sant Marc contemplem el Pedraforca, el Cadí, Moixeró, Tosa i Puigllançada. Baixem de nou a la bassa i iniciem un llarg descens per pista fins a Sant Martí de Brocà. Enllacem amb un últim corriol fins al peu del Bastareny, i pel camí del solei arribem al punt d'inici.

Marxem caminant des el Pla de la Quar seguint el GR-1 en direcció cap a Borredà, i enmig d'un tram obac i de vegetació espessa deixem el camí principal i prenem un carrerany que baixa seguint més o menys el curs d'un torrent. Per terreny selvàtic en un bosc molt espès baixem fins al peu de la cinglera on es forma una gran balma, potser una de les més grans que hem vist al Berguedà. De fet es tracta d'una enorme cinglera abalmada, per sota de la qual passa el camí que seguim. Deixem la balma i avancem fins al pla de les Arnes, on girarem 180º pel GR-241 que ens tornarà de pujada fins al punt d'inici.

Sortim caminant de Castellar del Riu cap a la base dels cingles de la Corba amb la intenció de localitzar una cavitat formada sota una gran escletxa de la cinglera. Passada la masia del Riu seguim un caminet cap a ponent fins a un petit collet on ens enfilem marges a través, per terreny emboscat fins a la base de la roca on trobem l'escletxa. Entrem a l'ampla cova a la base del cingle i contemplem aquesta curiositat geològica. Reprenem el camí cap a l'oest i pugem al grau d'Olivell, on s'obre la visió cap a la vall de Lord. Anem pujant cap als plans de la Corba, seguim cap a la bonica ermita de Sant Llorenç dels Porxos i baixem pel camí directe al peu del torrent que ens retorna al punt d'inici.

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Fem una ruta fàcil en bicicleta pel sector nord-occidental de les Gavarres amb començament al bonic poble de Cruïlles. Sortim per una pista que puja lleugerament fins al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, i tot seguit avancem per pistes de sauló que es van enfilant fins arribar al petit nucli de Sant Cebrià de Lledó, conegut com els Metges, on fem una pausa a l'ombra del gran lledoner. Continuem per una pista cap al nord que creua el riu Daró i la carretera de la Ganga i es torna a enfilar cap el nucli de Montnegre. Tombem cap a llevant per la desdibuixada carena de serra del Suro Robat, i tot seguit baixem cap a Sant Sadurní de l'Heura, ja a prop del punt d'origen.

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Al peu del santuari de Falgars comencem a pedalar per una pista que s'enfila directa cap al Camp de l'Ermità, i seguim amunt per la pista principal fins a la Roca del Catllaràs. A la part alta del Pla de l'Orri prenem el camí cap al cim i acabem d'arribar-hi a peu. Seguim la carena per un corriol preciós i voltem per darrere el Puig Lluent. Poc més endavant baixem per una antiga pista, ara gairebé camí per la feréstega baga d'Ardericó. Al peu del vell refugi comencem a pujar fins al Roc de la Lluna, magnífic mirador de les muntanyes de l'Alt Berguedà. Baixada directa per un camí molt dret fins al xalet el Catllaràs, obra de Gaudí, i ja per bona pista acabem d'arribar al punt d'inici.

Un camí fresc i humit travessa a mitja alçada els cingles del Reu abocats sobre la vall del Llobregat. Comencem a caminar a la Nou, i al sector occidental del nucli trobem el camí boscal que seguirem durant una bona estona en direcció nord. Pugem fins un mirador natural sobre del riu i la cua de l'embassament de la Baells, Aquí hi havia hagut un punt de vigilància durant la Guerra Civil. El camí baixa cap a una pista, i seguim avall fins a trobar l'entrada d'un corriol més indefinit i emboscat que puja fins a l'extrem nord de la petita serra del Reu, ja prop de Malanyeu. Comencem la tornada i pugem fort fins a la part alta dels cingles. Avancem pel fil tot gaudint de la panoràmica fins a la collada de Sant Isidre, i baixem per un corriol fins al poble.