Sant Miquel de les Canals

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
  • Distància: 30,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.035 metres
  • Temps: 3:40 hores
  • Dificultat: IBP=98
  • Sensació de dificultat: Mitjana Alguns trams de camí trial·ler, i alguns passos no ciclables
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Berga 00:00 00:00 0,0
Cruïlla Via Verda 00:30 00:30 8,0
Mascaró 00:40 01:10 12,4
Sant Miquel de les Canals 00:15 01:25 14,1
Pausa 00:25 01:50
Collada de Mascaró 00:30 02:20 16,0
Collada de l'Era de la Palla 00:20 02:40 17,3
Montsent 00:15 02:55 19,4
Cal Rosal 00:15 03:10 22,3
Graugés 00:15 03:25 25,8
Berga 00:15 03:40 30,3

Crònica

L'objectiu principal de l'activititat d'avui és recórrer un seguit de camins, la majoria dels quals coneixíem de forma individual, però no havíem enllaçat en un mateix itinerari. I la veritat és que surt un itinerari molt lògic i sobretot divertit que ens permet connectar els diversos camins des del punt més alt a Sant Miquel de les Canals fins al més baix a Cal Rosal. Són gairebé 8 km. de corriols, amb algun breu tram de pista, que ens permeten baixar des dels 1.000 metres fins als 500. Bona part d'aquests camins han estat recuperats i netejats per una colla de ciclistes actius i motivats de la comarca que estan fent una bona tasca per la pràctica de la BTT, i que contribueixen a fer que el Berguedà sigui una plaça idònia per a aquest esport.

Més enllà de l'objectiu més esportiu o lúdic de gaudir dels corriols de descens, la ruta també té un gran al·licient paisatgístic i fins i tot cultural. El paratge de Sant Miquel de les Canals és magnífic. Situat dalt la carena del Picancel, envoltat per turons i cingleres i formant un fantàstic balcó natural cap al sud trobem un plàcid planell a la punta del qual, gairebé suspès sobre el cingle s'hi va bastir una masia i al seu costat una diminuta ermita romànica. Especialment ara a la primavera, amb el pla ben verd i les flors espurnejant, l'indret incrementa encara la seva bellesa. Les vistes són fantàstiques. Però anem a pams.

Sortim amb la Sílvia pedalant des de Berga en una ruta amb un cert caràcter d'aventura, ja que tot i que coneixia bona part dels camins, alguns trams no els havia fet, i tampoc sabíem si serien ciclables o si costaria de seguir. El temps variable també contribuia plantejar més dubtes sobre la sortida, i els núvols eren cada cop més foscos a mesura que anàvem pujant. Però aquesta sensació d'incertesa, de provar alguna cosa nova, de descobrirment, de petita aventura, de sortir de la comoditat d'allò conegut,... tot plegat fa que la sortida sigui més interessant, que tots els sentits estiguin atents. I tot plegat ben a prop de casa.

Pugem cap a la urbanització de Casampons i la voltem per la dreta fins a trobar la pista barrada al pas de vehicles amb una tanca. La pista puja suau durant aproximadament un quilòmetre fins al collet del Mas Ribera, sota el turó de Pitarres. Aquí canviem de vessant, deixem la zona de Berga i comencem a baixar fort per la pista cap a buscar el Llobregat. La pista fa diversos revolts en un descens fort que passa a tocar de la casa Peirota i el mas Ribera, tot seguit revolta sota uns camps i acaba de baixar fins al peu del riu Llobregat. Trobem aquí la Via Verda del Llobregat, que va de Cal Rosal a Pedret. La prenem en direcció sud, creuem un primer túnel i passem per un pont per sobre el Llobregat, que baixa d'ample a ample gràcies a una primavera molt plujosa. Uns metres més endavant, gairebé al final d'una llarga recta ens hem de fixar en un indicador de camins a l'esquerra. Una tanca barra el pas als vehicles, però hi ha un pas estret per a vianants i ciclistes. Deixem la Via Verda i girem a l'esquerra alhora que iniciem una bona pujada.

Ja no deixarem de pujar durant molta estona. El primer pujador ja és fort i pedregós, només un avenç del que anirem trobant. La pista va resseguint el torrent de Bosoms a certa alçada i tendeix cap al nord fins arribar en poc més d'un quilòmetre a sota de la masia de Santaugínia (o Santaugènia). Canviem de direcció, girem a la dreta i ens encarem ara cap a l'est, direcció que anirem seguint una bona estona. La pista baixa lleugerament fins un fons de rasa, però de seguida torna a pujar. Avancem enclotats dins del rec de Bosoms en una zona de bosc espès i humit. Sempre pujant passem pel costat de la font dels Rucs primer, i més endavant la font de Bosoms. Uns metres més endavant la pista traça sengles revolts sobtats per enfilar-se de forma més decidida cap a la collada de Mascaró, que fa de partió d'aigües entre el rec de Bosoms i la riera de la Portella. Aquest tram de pujada és força dur, amb alguns pujadors intensos i pedregosos que haurem de traçar bé.

Arribem a la collada Baixa o collada de Mascaró, on encara pugem una mica més fins arribar al petit pla on hi ha la casa en runes de Mascaró. Des d'aquest punt elevat tenim una bona visió de Berga i tota la serra dels Rasos de Peguera cap a l'oest, i en direcció contrària la vall de la Portella, amb el campanar del monestir que treu el nas al fons, i el morral de la Quar al punt més alt, ben visible per la seva casa pintada de blanc. El petit replà ens permet fer uns intants de descans després d'una bona pujada. Però la pujada no tan sols no s'ha acabat, sinó que s'incrementa. Passat Mascaró seguim de dret i inciem una pujada molt dura i pedregosa que dispara les pulsacions. A ritme suau anem remuntant els forts tirapits fins al petit replà de la Plana, on el pendent remet. Aquesta petita pausa permet encarar amb certes garanties l'últim tram, on de nou la pujada és molt dura. Creuem una tanca que impedeix el pas de vehicles, i seguim pujant fort fins que de sobte la dura pujada s'acaba i entrem en un magnífic pla entapissat d'herba ara de color verd intens.

Som al pla de Sant Miquel, i ja només falta planejar uns metres fins acabar d'arribar a la bonica ermita i la casa, en bon estat però deshabitada, de Sant Miquel de les Canals. Estem gairebé a 1.000 metres (concretament 990), o com dèiem al principi les vistes són fantàstiques. Aquest és un lloc energètic, amb força tel·lúrica, i sens dubte, els pobladors que a l'edat mitjana van decidir assentar-se en aquest punt ho van tenir en compte. Aquest bonic i ampli replà s'asseu sobre un balcó natural supès cap al sud, ben ventilat i assolellat tot el dia des de la sortida fins a la posta. És un lloc que convida a asseure's i reposar, gaudint del paratge i de les vistes. Nosaltres hem de fer una parada forçada, ja que just arribar al peu de la petita ermita, una pedra surt disparada pel pas de la roda i parteix en dos la vàlvula de la roda davantera de la Sílvia. Una d'aquelles avaries que no passen mai, i avui ha passat. Posem una càmera i amb paciència l'inflem amb la petita manxa d'emergència.

L'ermita de Sant Miquel de les Canals és molt bonica tot i ser petita i austera. Està tan ben situada i és tan proporcionada que és realment bonica. La finestra en forma de creu situada entre la portalada i el petit campanar d'espadanya l'hi dóna molta personalitat i singularitat. Un cop feta la reparació reprenem la marxa. Pugem cap al pla superior on trobem un home que ens explica que fa el manteniment de la casa i els boscos de la zona. Parlem de camins, de boscos, d'espàrrecs i de bolets. Aquesta zona és bona pels moixernons, però ens explica que tot i que els vetlla, encara no n'ha vist cap. Ens acomiadem i baixem cap als prats de la zona occidental de la casa, que van baixant en feixes. La pista marxa al costat dret, i baixem només uns metres. Cal fixar-se molt bé per trobar un caminet que gira sobtadament a l'esquerra. Hi ha un indicador, però costa de veure venint en aquesta direcció. De fet ens passem de llarg i hem de recular uns pocs metres. En sentit contrari és més fàcil veure un petit rètol que indica la font del Noguer. Girem doncs i comencem el primer corriol del dia.

Aquest caminet ens portarà cap a la font del Noguer, on no havia acabat d'arribar mai. El primer tram de camí diria que és mig ciclable, tot i que vam baixar de la bicicleta un parell de cops. És un camí poc transitat, i la vegetació espessa va guanyant espai. Tot i que gairebé mai no hi passa ningú, en poca estona trobem dos grupets de dues persones, ja que avui se celebra una rogaina (competició d'orientació) amb sortida des de Pedret. Sento un soroll sec, i veig que ha petat un radi de la roda del darrere. Si abans la Sílvia ha tingut una avaria, ara em toca a mi. Entre l'una i l'altra perdem una bona estona. Arribem a la font del Noguer, en un racó ombrívol i embolcallat de vegetació. Després de la font hem de fer mans i mànigues per passar per sota d'una gran alzina caiguda. En camí continua més endavant i fa una petita però intensa pujada fins un cap de roc, on tenim molt bona vista. Es pot contemplar el petit cim de Picancel i tota la carena que haurem de resseguir de baixada. Passat el roc el camí ja baixa decidit cap al vessant sud. Tant la pujada, com un bon tros de baixada les fem a peu, ja que la primera és estreta i una mica exposada, i la segona té alguns salts força drets. Possiblement coneixent millor el terreny, o en el cas de persones més experimentades i atrevides podrien fer-lo gairebé tot sobre la bicicleta.

El tram inferior del camí és més fàcilment ciclable, i desemboca finalment a la pista per on ja havíem pujat. Baixem mig quilòmetre fins a Mascaró, i uns 400 metres més fins a la collada, enmig d'un revolt. Aquí deixem la pista i prenem el segon corriol de la jornada. És el camí dels Esquers. El bategem així perquè més endavant passarem per per un esperó rocós, un grau que als mapes apareix ressenyat com els Esquers. El corriol és molt estret, però el primer tram és ciclable. És un camí poc freqüentat, i en ser primavera la vegetació creix ufanosa. La principal nosa d'aquest camí són els esbarzers que van creixent a banda i banda. Ens endurem unes quantes esgarrinxades. Més endavant arribem al pas dels Esquers, i cal carregar la bicicleta a coll 2 o 3 metres per superar l'esperó rocós. Bones vistes cap a la zona de Berga. El camí continua amb trams ciclables i trams que no, ja sigui per alguns pujadors inaccessibles o alguns passos massa drets. Baixarem de la bicicleta 5 o 6 cops, sempre passos curts d'un o dos metres, o a vegades perquè hi ha massa vegetació. El petit inconvenient de pujar o baixar de la bicicleta en diverses ocasions queda compensada per la bellesa d'aquest camí estret i salvatge, i pel sentit complet de l'itinerari.

Aquest segon corriol té una distància aproximada de 1,5 km., i ressegueix més o menys la carena. La segona meitat és més ciclable, i ens permet avançar més ràpid per dins d'un bosc espès fins a desembocar a la collada de l'Era de la Palla, on trobem una pista. Just a sobre del collet hi ha el petit cim de Picancel (dit també de Monsent en algun mapa). Val a dir que tant sols uns metres més enrere des d'on venim, han netejat un camí que puja fins al mateix cim de Picancel, i just a dalt hi han col·locat un banc per seure i reposar i contemplar un paisatge panoràmic de 360º. El grup de ciclistes també han netejat un camí que baixa pel cantó oposat, el vessant sud. Avui no hi pujarem, però fa uns dies ho vaig anar a investigar. La pujada és molt forta, i la vaig fer tota a peu. La baixada pel cantó sud també és molt forta, i amb algun pas exposat, i gairebé també la vaig fer tota a peu. M'expliquen però que ens ciclistes més trial·lers hi baixen més o menys sobre la bicicleta. En el meu cas em va agradar molt pujar i gaudir del paisatge des d'aquest cim secundari, però més panoràmic del que em pensava. Ara bé, quan hi torni serà a peu, sense bicicleta. En tot cas tornem al relat d'avui i ens tornem a situar a la collada de l'Era de la Palla, on confluïm amb una pista enmig d'un revolt.

Si seguíssim la pista cap a la dreta, baixaríem cap al Corral de Monsent i tot seguit cap a Cal Rosal. Si seguíssim la pista cap a l'esquerra, després d'una petita pujada, també baixaríem cap a la casa de Montsent. No farem cap de les dues coses. Bé, baixarem només uns 100 metres cap a la dreta, però ens fixarem en un camí poc definit que gira a l'esquerra enmig d'una baixada forta. Aquí comença el tercer corriol. El corriol comença amb un graó dret que fem a peu. Tot seguit continua baixant molt fort uns metres, amb alguns girs sobtats. Després d'aquest tram més dur, entrem a la rasa de l'Era de la Palla, i el pendent disminueix. A partir d'aquí el camí és 100% ciclable. És també un camí estret i envoltat de vegetació, però és agradable i divertit. Aquest corriol té aproximadament 2 km. i va baixant suaument cap al sud fins arribar al peu de la masia de Montsent. Només cal parar atenció a mitja distància, ja que trobem una cruïlla que porta als Quatre Camins, i sembla més evident el camí de sobre (esquerra), mentre que nosaltres hem de continuar baixant (dreta).

Desemboquem a la pista a pocs metres de la masia de Montsent, i la voregem per la dreta. Prenem la pista que baixa en direcció a Cal Rosal durant aproximadament un quilòmetre. A la dreta marxa un camí molt evident, freqüentat per ciclistes i conegut com el camí de Tàpies, ja que baixa fins a prop d'aquesta masia, ben a la vora de Cal Rosal. És el nostre quart i últim corriol. És un camí ben conegut, i un dels meus preferits. Té un nivell de dificultat baix que permet fer-lo tot sobre la bicicleta, però alhora és prou emocionant ja que té petits salts i forats que s'han d'anar sortejant. Aquest caminet té 1,5 km. i desemboca a la pista prop de Cal Rosal, gairebé sota d'un dels grans viaductes de la C-16. Al tram final hi ha una petita zona equipada com a bike park, amb diversos salts, freqüentada pels ciclistes joves de la zona.

Acabem d'arribar a la colònia i prenem la pista que creua el Llobregat pel pont d'Orniu i puja cap a Obiols. Al peu de la magnífica església pre-romànica girem a la dreta i pugem per la pista de Cal Gris fins a Graugés, on seguim endavant fins a Berga voltejant pel sud la serra de Noet. Tanquem així una ruta d'uns 30 km. i poc més de 1.000 metres de desnivell amb al·licients esportius, paisatgístics i culturals. Hem pujat pedalant per pistes fins el magnífic pla de Sant Miquel de les Canals, on al peu de la bonica ermita podem contemplar un ampli paisatge. Des del punt més alt hem començat a baixar enllaçant diversos corriols divertits i poc difícils, tot i que en diversos punts hem hagut de baixar de la bicicleta. Arribats al punt més baix, a Cal Rosal, hem acabat de remuntar passant per l'ermita d'Obiols i la colònia agrícola de Graugés. Una ruta ben entretinguda amb trams que ens aporten dosis d'adrenalina.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Afegeix un nou comentari