Berga

L'Estany i la baga de les Nou Comes

Aprofitant l'avinantesa que aquests dies, després de les pluges de primavera, l'Estany torna a tenir aigua, ens enfilem per la pista que puja des de la Casanova de les Garrigues fins aquest bonic pla situat a 1.500 metres sota els Rasos de Peguera. Un cop a dalt continuem cap al nord i ens endinsem a les profundes fagedes de la Baga de les Nou Comes, a través d'uns camins preciosos que baixen fent zig-zag enmig d'arbres majestuosos. Creuem el traçat de l'antic trenet miner, i seguim avall fins a tocar del torrent de Peguera. El seguim fins poc abans d'arribar a Cercs, on iniciem el retorn pel bonic camí del Tramvia de Sang.

Frau de Sant Elies

Sortim de Cal Rosal i prenem un camí que remunta la riera de Font Calda per un bosc obac de ribera. Al cap d'uns minuts un trencant a mà dreta ens porta fins a sota d'una gran balma amb un salt d'aigua que cau des del llavi. És la Frau de Sant Elies, un racó bonic amb la cascada i un gorg a sota. Tornem al camí i pugem cap a la casa de Dacs, i per pista ens acostem fins al Serrat de l'Àliga. A la punta hi ha un bon mirador natural. Baixem sense camí gaire definit fins a Montorsí, on continuem un tram per pista i després per un bonic camí fins a l'església prerromànica de Sant Vicenç d'Obiols. Ja per pista seguim fins al notable mas Lledó, d'aspecte medieval, i acabem de baixar fins al punt d'inici al peu del riu Llobregat.

Vall de Peguera

Sortint des de Berga iniciem la pujada per darrere del serrat de la Figuerassa cap al pla de l'Estany, i seguim amunt pel vessant oriental dels Rasos de Peguera cap al serrat de les Arades. Passats els 1.800 metres comencem a baixar cap al Clot de la Molina i finalment el poble abandonat de Peguera. Des de l'antic nucli miner prenem una pista que baixa pel vessant assolellat de la vall del riu Peguera i que més tard es converteix en un divertit corriol. Més avall enllacem un breu tram de pista i passada la masia de l'Erola continuem per un corriol planer damunt de la masia de Vall-llobrega. Baixem fins a prop de Cercs per pista i algun tram de corriol, i tornem a la capital berguedana pel camí del Tramvia de Sang.

Cingles de Capolat i els Tossals

Ens enfilem de nou a la serra dels Tossals amb la bicicleta amb una llarga i constant pujada, i uns descens divertit i emocionant enllaçant corriols. Des de la capital berguedana marxem cap a l'oest, passem per Avià i seguint més o menys el GR-1 planegem fins a l'Espunyola. Continuem pel Peu de Roca fins a Torrades on comença una llarga pujada que ens porta a Tresserra. Poc després de la masia comença una pujada més trencada, i amb alguns trams molt durs i pedregosos que puja directa a la serra dels Tossals. Un cop a dalt seguim la carena cap a llevant fins al santuari. El primer tram de descens té alguns passos més drets, però un tros avall és més ciclable. Al costat de Gragés prenem un divertit corriol que fa mil-i-un revolts fins al Molinot, i tot seguit enllacem amb el camí de les costes de Serrapinyana que ens portarà cap a Avià.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Sant Salvador (1.157 m.)

Ens enfilem de nou a un extraordinari mirador del Baix Berguedà i bona part de la Catalunya Central en un itinerari que comença planejant, continua amb una fortíssima pujada i després del cim acaba amb un divertit camí trial·ler. Sortim de Berga i planegem cap a Avià i l'Espunyola seguint més o menys el GR. Al Peu de Roques prenem un caminet que desemboca a la pista dels pantans de l'Espunyola, on emprenem una fortíssima pujada. A la cua del pantà un caminet, recentment transformat en pista precària, acaba de pujar al llavi de la cinglera i el ressegueix fins al cim. Contemplem la gran panoràmica i tot seguit creuem els plans de Torneula i el serrat de les Tombes, i baixem fins a trobar la riera de Clarà. Aquí prenem un caminet trial·ler que va desfent la costa de Serrapinyana fins a la plana avianesa.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Pàgines

Subscriure a Berga