Serra d'en Cals i Puig d'Arques

Des de la cota 0 a Sant Antoni de Calonge comencem a pedalar amb una primera pujada exigent al puig Cargol, i tot seguit un divertit corriol ens acosta a l'idíl·lic paratge de Fitor. Una baixada curta per mal camí ens porta al mas Plaja, a prop d'on surt un camí en pujada cap a la serra d'en Cals, on podem visitar diversos dòlmens. Descens ràpid cap al mas Cals, i per bones pistes cap a la Cavorca i Santa Llúcia de l'Arboç. Després de creuar la carretera de la Ganga comença la pujada cap al coll Bregó, lleugera baixada fins al torrent d'en Genoer, i una exigent i llarga pujada al Puig d'Arques, sostre de les Gavarres. Per pista baixem a Sant Cebrià dels Alls, i combinant pistes mig abandonades i algun tram de camí més complicat anem tornant cap al pla de Calonge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
• Distància: 49,15 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.400 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: IBP=101 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Sobretot pistes i alguns trams de camí. Algun tram curt més pedregós i difícil
• Cartografia: Baix Empordà Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Avui surto sol en bicicleta des de Sant Antoni de Calonge amb la intenció de fer una bona volta per les Gavarres que més o menys m'he dibuixat sobre el mapa, tot i que un cop sobre el terreny sempre acabo improvisant alguns trams. La idea és connectar alguns llocs emblemàtics de la serra, com Fitor, els dòlmens de la serra d'en Cals, Santa Llúcia de l'Arboç, el Puig d'Arques o Sant Cebrià dels Alls. És una ruta exigent pel quilometratge i pel desnivell acumulat, de més de 1.400 metres. Transcorre principalment per pista, tot i que també trobarem alguns trams de corriol interessant, i algun pas més difícil.

Des de Sant Antoni creuo tot el pla de Calonge cap al nord buscant la pujada del Puig Cabrer que enllaça amb la pista que va enfilant-se fins al Puig Cargol, de 363 m., on hi ha un vèrtex geodèsic. Aquesta primera pujada és exigent però fàcil. Passat el petit cim que ofereix bones vistes cap a Palamós, baixo uns minuts fins al mas Ribot (en runes) i pujo lleugerament fins al dipòsit on surt un corriol ben conegut i divertit que passa per Can Puig, també en ruïnes, i continua fins a Fitor, un lloc emblemàtic i que no em cansaria mai de visitar. Foto de rigor als afores de la bonica església de Santa Coloma envoltada aquests dies de flors tal com toca a principis de primavera. Avanço uns metres per la pista i la deixo en un revolt per iniciar el decens pel PR C-105 amb un tram pedregós i més tècnic que em porta fins a Can Plaja, una de les grans masies de les Gavarres.

Continuo per la pista davant de la casa fins al camp de la Cadena, on hi ha una cruïlla de pistes. En prenc una de secundària, més aviat una mena de camí que s'enfila direcció nord-oest per la serra d'en Cals. La pujada és exigent, però sense dificultats m'enfilo dalt la carena, on es poden visitar al costat del camí els dòlmens dels Tres Caires i el dels Tres Peus, aquest últim de notable magnitud. Vaig seguint aquesta vella pista convertida pràcticament en camí i baixo tot vorejant la serra fins al Mas Cals, un altre lloc ben conegut de la zona. Vaig seguint la pista principal a la dreta, que passa sota el mas i al costat d'un antic pou de glaç. Vaig baixant per la pista al peu de la riera d'en Cals fins la següent cruïlla, on giro del tot a l'esquerra i prenc la pista que segueix ara la riera de la Cavorca. Vaig remuntant la riera. Passo al costat de la Taula dels Tres Pagesos, un petit dòlmen, i continuo pujant per una zona boscosa fins a la Cavorca, on hi ha una cruïlla de camins.

A la Cavorca prenc la pista principal a la dreta fins a la Creu de la Cavorca, un petit coll on prenc un corriol a l'esquerra que baixa decidit i retalla la marrada de la pista. Vaig seguint una pista secundària cap a ponent que em porta fins a Santa Llúcia de l'Arboç, un dels altres racons emblemàtics del massís de les Gavarres. Segueixo una antiga pista, ara camí, que puja fort fins al mas Mirameu, mig ensorrat, tot i que en alguna època havia de ser ben bonic. Llavors baixada forta per terreny pedregós cap al mas Marcó i la carretera de la Ganga, que segueixo direcció la Bisbal (dreta) durant 300 metres. Deixo l'asfalt i continuo per la pista que marxa a l'esquerra i comença a pujar decidida durant un parell de quilòmetres fins al coll Bregó.

Des del coll Bregó es pot pujar directe al Puig d'Arques, però és una pista força principal i més avorrida. Decideixo perdre una mica d'alçada i seguir de dret des del coll baixant fins a can Mercader i el torrent d'en Genoer. Un cop al fons del torrent prenc una pista mig abandonada al principi que segueix el PR C-103 i comença a pujar cap al sud. Al cap d'uns metres veig un indicador que assenyala la font de Can Mates. Com que vaig curt d'aigua m'hi acosto en uns minuts. És un goig sense alegria ja que la font no raja. Reprenc la pista que va pujant de forma decidida, afortunadament per dins d'un bosc de sureres que proporciona una bona ombra ja que és gairebé migdia i el sol escalfa de valent. La pista pedregosa però fàcil passa per damunt de Can Genoer, i s'enfila fins a la castanyeda que porta el seu nom, gairebé a sota del Puig d'Arques. Uns minuts més de pujada i arribo al sostre de les Gavarres, el Puig d'Arques (534 m.), on hi ha un radar meteorològic i un mirador alçat sobre la vegetació.

Baixo del turó on hi ha el radar i prenc la pista que marxa cap a l'est, i que al cap de 2 km. arriba a Sant Cebrià dels Alls, un lloc destacat també, amb les restes de l'antic castell i l'església encara en força bon estat de conservació. Avanço encara uns metres més per la pista principal que seguiria cap al coll de la Ganga, però la deixo abans d'arribar a can Vergeli. Prenc una pista secundària i mig abandonada a la dreta que va baixant cap al a zona de Can Carbó. La pista en alguns trams es converteix en camí pedregós on és difícil circular. És una zona poc transitada. Avanço cap a l'est descartant diverses pistes i camins que es van bifurcant. La pista evoluciona a mitja alçada, per damunt de la riera dels Molins, i per sota de la carena. Després d'una curta però extrema pujada que em fa empènyer la bici, arribo al can Crosos, on la pista ja més fàcil acaba baixant cap a una pedrera i tot seguit les urbanitzacions de Calonge. Ja només queda tornar a creuar el pla de Calonge i acabar una ruta ben complerta i exigent amb una mica de tot: bones pistes, trams de corriol i indrets ben emblemàtics de les Gavarres.