Muro de Roda

Des de la població de Tierrantona, al centre l'altiplà de la Fueva, iniciem una ruta tot planejant fins al nucli d'Aluján on comença un corriol que s'enfila, no sense dificultats, cap a Cuello Pins, i ressegueix la carena. Baixem cap a la pista, i ens enfonsem cap al barranc de la Natiella. Recorrem el fons del barranc en un tram preciós i divertidíssim durant més de 3 km. Tot seguit cal remuntar un fort pendent fins a recuperar la pista, que encara amb una forta pujada ens enfila fins al punt més alt de la ruta, l'espectacular castell de Muro de Roda. Grans vistes cap a la Peña Montañesa, el Mont Perdut i la vall del Cinca a l'entorn de l'Aïnsa. Al costat de la muralla comença un corriol força endurer que baixa directe cap a la plana, amb alguns trams difícils.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Tierrantona La Fueva, Osca (Espanya)
  • Distància: 30,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 895 metres
  • Temps: 5:15 hores
  • Dificultat: IBP=61 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Força difícil Trams de corriol en pujada i en baixada amb passos difícils
  • Cartografia: Sobrarbe Central Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Tierrantona 00:00 00:00 0,0
Aluján 00:20 00:20 2,1
Ermita de Sant Vicente 00:50 01:10 6,4
Barranc de la Natiella 00:35 01:45 8,5
Sortida barranc 00:30 02:15 12,8
Pista Muro de Roda 00:55 03:10 18,8
Castell de Muro de Roda 00:15 03:25 20,7
Pausa 00:30 03:55
Humo de Muro (pista) 00:50 04:45 25,6
Tierrantona 00:30 05:15 30,7

Crònica

Aprofitem un cap de setmana de 3 dies per desplaçar-nos cap al vessant sud del Pirineu aragonès i fer algunes rutes en bicicleta en una àrea àmplia i amb moltes possibilitats. El dia anterior estàvem al nord de Guara, i ara ens desplacem una mica al sud de l'Aïnsa, al gran municipi de la Fueva. Sortirem des del nucli de Tierrantona i ens enfilarem fins a l'espectacular castell de Muro de Roda que domina àmpliament la contrada. Avui seguim una ruta proposada per Zona Zero, la iniciativa sorgida a l'Aïnsa per potenciar el turisme relacionat amb el món de la bicicleta. Al principi la majoria de rutes ofertes eren d'enduro, però els darrers temps han anat incorporant altres disciplines. Avui seguirem la ruta d'XC (cross country) anomenada ZX-008 Muro de Roda. Tot i això és una ruta força difícil, amb diversos trams de corriol de caràcter endurer, on els més hàbils posaran a prova la seva destresa, i els que ho som menys haurem de posar peu a terra en diversos punts.

Avui formem un bon grupet, amb l'Ari, l'Albert, el Dani, la Sílvia i jo mateix, i dos peluts de quatre potes que també ens acompanyaran: la Fita i el Fum. Ens trobem al poble de Tierrantona, al centre de l'ampla vall de la Fueva. Estem a la falda del Cotiella, que s'aixeca al nord de la població i en domina l'horitzó. Fem un cafè per donar temps al sol a esfalfar la contrada, ja que és temps de tardor i els matins són frescos. Tot i això avui serà un dia assolellat i ideal per pedalar. Sortim des del centre del poble per una pista asfaltada que planeja cap al nord-oest entremig d'una zona de camps. Passem al costat d'unes granges i continuem en pujada molt suau fins al poblet d'Aluján, un nucli petit de 4 cases, totes elles de pedra molt elegants. Una ho és en especial, la casa Mur, fortificada i amb tres torres ben visibles.

Al poble d'Aluján comença el terreny muntanyós, ja que fins aquí havíem planejat entre camps. Damunt nostre es veu la muntanya del Muro de Roda, al cap d'amunt de la qual s'endevina clarament la torre de l'església i una llarga muralla. Ens queda un llarg camí per arribar-hi. Sortim del poble per una pista que puja molt fort i que de seguida es transforma en camí. Aquest corriol s'enfila cap al nord per anar a voltar un tros amunt el barranc de la Espigolosa. El caminet és molt divertit, amb algun pas estret i fins i tot aeri. Alguns punts més compromesos han estat arranjats, ja que passen damunt mateix del barranc. És en general força ciclable, però en diversos punts posem els peus a terra. Un cop passat el barranc el camí comença a pujar, ara en direcció sud cap a la petita carena de Cuellos Pins que tenim davant. De nou molts trams els podrem fer sobre la bicicleta, però alguns esglaons o pujades més dures i pedregoses ens obligaran a empènyer. Un cop dalt la carena el corriol és molt agradable, i planegem primer, i tot seguit baixem fins enllaçar amb la pista principal que puja cap al castell a l'alçada de la petita ermita de San Vicente.

Portem poc més de 6 km. de ruta, la majoria per corriols, i ara pugem per una pista ampla i còmoda durant mig quilómetre. Arribem a una cruïlla on prendrem la pista secundària que marxa a la dreta, però més tard tornarem a aquest punt, ja que aquí comença un bucle d'anada i tornada. No ho sabíem, però tenim per davant la part més divertida de la ruta. Primer marxem planejant per la pista de la dreta que en alguns punts ens regala bones vistes cap a la Peña Montañesa. Avancem còmodament i comencem a baixar fins una mena de placeta on hi ha una nova cruïlla. Prenem el ramal de la dreta, una pista més trencada que comença a baixar fort cap al fons del barranc, i que més endavant es converteix en camí. Iniciem un descens fort per un corriol molt ciclable que es va enfonsant fins arribar al fons mateix del torrent.

Hem baixat molt fort i de sobte som a dins del torrent i s'ha acabat el camí. Així doncs el que toca és baixar per dins del torrent. Afortunadament portàvem el track de la ruta que ens confirma que efectivament hem de baixar per dins del barranc, ja que d'altra manera potser no se'ns hagués acudit. És però un tram de barranc ample i força planer, i és divertidíssim circular per la llera. És un barranc que porta poca aigua, però que cal evitar de totes totes després de pluges fortes, ja que seria intransitable i fins i tot perillós. Alguns trams del barranc són força congostos, i fa diversos girs. Tot el conjunt és molt ciclable sense grans dificultats, i sens dubte és un indret que no ens esperàvem. A banda i banda tenim parets de margues molt erosionades, una mena de xaragalls o badlands de color gris. Va ser tota una sorpresa, i un dels llocs més curiosos per on he circulat mai. En alguns trams avancem amb una mica d'aigua, en altres pels laterals, sobre pedra, sobre fang, sobre grava. És un lloc sensacional, i el gaudim durant els 3 kms. en què anem baixant pel llit del torrent de la Natiella.

Després de 3 km. de bicibarranquisme, això sí, sense dificultats ni cap equipament tècnic, hem de deixar el barranc. Som al punt més baix de la ruta, i el castell és molt amunt. Prenem una pista molt trencada que surt a l'esquerra en un gir de 180º, i comença a pujar endimoniadament. Algun tram és tan dur (pendent de +20% i terreny pedregós) que ens obliga a empènyer algun petit pujador. En general però es pot anar pujant, això sí amb la marxa més curta i amb tota la carn a la graella. Anem guanyant metres sempre amb un pendent molt dur fins arribar al peu d'una casa on es suavitza i entronquem de nou amb una pista en millors condicions. La seguim i al cap d'uns minuts connectem de nou amb la pista per on ja havíem vingut. Continuem fins a la cruïlla on retrobem la pista principal de pujada al castell.

Des d'aquí fins al castell no hi ha gaire història: pujada continuada per pista bona durant 2 km. i 200 metres de desnivell. Anem pujant a ritme moderat per no fatigar-nos en excés, però sense xerrar gaire, per conservar les forces. La pista fa diversos revolts i l'últim encara un pujador més dur que ens acosta directament a l'espectacular castell de Muro de Roda. En realitat més que un castell això era un poble fortificat i situat dalt d'una carena des de la qual es controlava tota la vall del Cinca. El recinte emmurallat del castell té unes dimensions de 170 metres de llarg per 50 d'ample. Pràcticament no queden edificis dins del recinte, només la gran església de Santa Maria, originària del segle XII, i que té 3 absis de grans i una torre de campanar visible des de molts quilòmetres a la rodona. Entrem a dins del recinte i pugem fins al punt més alt, des d'on contemplem una vista amplíssima cap al Mont Perdut i la Peña Montañesa en primer terme. També la vall del Cinca, amb l'embassament Mediano just a sota. És un lloc preciós, i reposem un moment tot contemplant un paisatge sensacional.

Després de gaudir mitja horeta de pausa al castell, contemplant un paisatge de 360º en un dia assolellat i radiant, comencem el descens. Som al punt més alt de la ruta, i pràcticament només ens toca baixada. Però no serà un descens fàcil, ja que baixarem gairebé sempe per un corriol d'estil endurer. Comencem per un caminet que voreja la muralla per l'exterior. Al final de la muralla el camí comença a baixar fort des de la carena, i trobem diversos esglaons de roca que ens fan baixar de la bicicleta en alguns punts. L'Albert i l'Ari van a davant, ja que tenen més pràctica en enduro, i porten bicicletes de doble suspensió. La resta baixem com podem, més a poc a poc i posant el peu a terra en més ocasions. El camí però és molt bonic i força ciclable, tot i que en nombroses ocasions posem el peu a terra per precaució, o fins i tot baixem de la bicicleta en passos més difícils.

El corriol va baixant seguint la carena fins arribar al petit despoblat de Ministerio. Aquí gira a l'esquerra i continua el descens per dins del bosc. Creuem un parell de vegades una pista, però anem seguint sempre el corriol. La segona part és més fàcil, ja que el pendent és inferior, i a més a més alguns revolts més complicats han estat arranjats i fins i tot peraltats. Si la primera part era més tècnica, aquesta és més ràpida, i més divertida pels que tenim menys habilitat. Gaudim d'un descens llarg i molt complet de 4,5 km. de corriol continuat. Arribem a Humo de Roda, on trobem la pista. La seguim a l'esquerra i baixem ràpid fins gairebé tocar el riu Usía.

Entrem a la part final de la ruta i encarem una recta quilomètrica gairebé fins a l'arribada. Però no és ben pla, sinó que haurem de pujar durant 3 o 4 quilòmetres. No és una pujada dura, ja que estem enmig d'una gran zona plana, però costa canviar el xip després d'un descens emocionant pel corriol. Així doncs fem els últims quilòmetres de la ruta pujant suaument, encarats cap al Cotiella que tenim just davant, i arribem a Tierrantona satisfets d'una ruta molt completa i espectacular. És una ruta de cross country difícil, ja que té molts ingredients endurers, amb un percentatge molt gran de l'itinerari per corriol tant de pujada com de baixada. A destacar sobretot el divertidíssim tram dins del barranc de la Natiella, engorjats entre parets de margues i amb un recorregut recargolat. També cal destacar les vistes espectaculars des del gran castell del Muro de Roda, i finalment un descens emocionant per corriol directes fins a la plana. No és una ruta fàcil, però sí divertida, emocionant i molt recomanable!

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari