Fem una escapada aprofitant uns dies de festa de Setmana Santa fins a la zona del Perigord, una comarca de la regió d'Occitània banyada pel riu Dordonya. Precisament aquest abundós riu vertebra la zona i fa de nexe natural entre els diferents pobles. És una extensió força planera, amb petites elevacions i alguns penya-segats. En tota l'àrea s'hi poden trobar pobles preciosos de pedra, alguns molt pintorescos, que conserven l'arquitectura tradicional. També hi ha molts castells i monuments medievals, així com restes de poblaments prehistòrics. Estem en una zona turística amb molts atractius arquitectònics, naturals i gastronòmics.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya / Turisme
- Lloc de sortida: La Caneda, Sarlat Dordonya (França)
- Distància: 43,60 quilòmetres
- Desnivell positiu: 210 metres
- Temps: 3:20 hores
- Dificultat: IBP=20
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: Sarlat/Souillac/Vallee de la Dordogne IGN (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
La Caneda (Sarlat) | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Carsac | 00:45 | 00:45 | 5,0 |
Estany de la Mouline | 00:45 | 01:30 | 10,4 |
Alhac | 00:30 | 02:00 | 16,5 |
Pairilhac | 00:25 | 02:25 | 25,1 |
La Caneda (Sarlat) | 00:55 | 03:20 | 43,6 |
Crònica
Tenim uns pocs dies de vacances de Setmana Santa i la previsió meteorològica és millor cap a França que no pas a Catalunya. Així que posem rumb al nord amb l'objectiu fixat en una zona que m'havien recomanat fa anys, el Perigord. Es tracta d'una comarca banyada pels rius Dordonya, Òlt i Garona a l'àrea nord d'Occitània. Està formada per 4 subcomarques naturals, que s'han batejat amb els noms de colors: el Perigord Negre està banyada pel riu Dordonya, i rep el seu nom pel color fosc de les rouredes i la producció de tòfona. És la part que visitarem durant aquests dies. El Perigord Púrpura se l'anomena així perquè és zona productora de vi, el Blanc pel seu terreny calcari, i el Verd per ser una zona frondosa i humida. La capital del Perigord Negre és Sarlat e la Canedat (en francès Sarlat-la-Canéda), una bonica població medieval on muntem el nostre camp base, i des d'on farem diverses visites turístiques.
Portem les bicicletes ja que a la zona hi ha diverses vies verdes i també molts itineraris de mitja muntanya per practicar la bicicleta tot terrany. Tot i això al final farem més rutes turístiques amb cotxe que no pas sobre la bicicleta, ja que la zona compta amb molts punts d'interès que no ens volem perdre. Aquest petit viatge el fem acompanyats del Jordi i la Meritxell, així com els petits Laura i Jofre. Aprofitem el dijous Sant a la tarda per viatjar fins a Sarlat, gairebé 5 hores de ruta. El dia següent comencem a reconèixer el territori, i per aquest primer dia hem pensat anar a pedalar per la Via Verda de Sarlat. Un itinerari fàcil i planer, pràcticament tot asfaltat, i molt adequat per fer-lo amb els nens.
Sortim del nucli de la Caneda, al sud de Sarlat i anem a buscar la via verda que passa una mica més a l'est. Aquesta via verda surt des de Sarlat i marxa cap al sud-est fins a buscar la Dordonya. Un cop al riu, la via es bifurca i es pot remuntar el seu curs cap a l'est, o seguir un altre ramal cap al sud. Només arribar a la via verda ens sorprèn l'espessa vegetació que l'envolta, tant que en alguns punts gairebé sembla que estiguem dins d'un túnel verd. La via és un camí asfaltat sobre el recorregut d'un antic tren que fa anys es va abandonar. En diversos punts el trajecte està excavat a la roca formant llargues trinxeres. També passem per una zona molt bonica de roques desgastades i arrodonides pel pas de l'aigua, on la roca calcària mostra diverses formes curioses, fins i tot petits passadissos i forats. Anem pedalant tots plegats, poc a poc, i el nostre gos, el Fum, corrent al nostre costat. Al cap d'uns 7,5 km. arribem a la Dordonya, i el creuem per un gran viaducte per a vianants i bicicletes.
Creuem el riu i seguim pel ramal principal que marxa cap al sud. Creuem per un gran viaducte molt bonic, des del qual es pot observar l'ampli riu i la seva riba, plena d'ànecs i altres animals aquàtics. Avancem tots plegats uns quilòmetres més fins un càmping al peu de l'estany de la Mouline. A partir d'aquí ens dividim, ja que els nens ja han fet molts quilòmetres i giren cua. El Jordi i jo mateix decidim continuar una mica més, però també tornem enrere fins a creuar de nou la Dordonya. Anem a buscar la via verda que va remuntant el riu cap a l'est. És una via molt ràpida, ja que és pràcticament plana i enquitranada en bona part del seu transcurs. Pedalem a bon ritme fins al pintoresc poble d'Aillac, on contemplem les boniques construccions de pedra i les característiques teulades vermelloses i de fort pendent. Uns metres més endavant creuem un túnel il·luminat i encara uns minuts més enllà passem els nuclis de Calviac i Rouffillac.
Pedalem encara una estona més al peu de la Dordonya en un recorregut plàcid i planer però que et fa pedalar ràpid. Arribem fins als afores de Peyrillac, ja al tram final de la via, que arriba fins a Cazoulès. Però portem ja força quilòmetres i el darrer tram és força monòton. Com que hem de tornar enrere girem cua i emprenem la tornada seguint la mateixa ruta. Avancem encara una mica més ràpid, ja que la tendència és una lleugera baixada. Tornem a creuar els diversos pobles i nuclis, i al cap d'una estona de pedalar sense aturar-nos ens apropem a l'entrada de la Caneda. Ho hem calculat tan bé, que justament aquí ens retrobem amb la resta de l'equip que havia anat tornant més a poc a poc amb els nens. Tots junts acabem d'arribar al punt d'inici.
Visites turístiques al Perigord Negre
Aprofitem la tarda del primer dia per visitar Sarlat. És la capital del Perigord Negre, una població medieval molt bonica, amb places i carrers estrets plens d'edificis interessants. És també una localitat força turística i un bon lloc per provar la gastronomia local, on l'ànec amb les seves diferents varietats com el foie gras és el principal protagonista. La població té un gran nucli històric pel qual es pot passejar tota una tarda i gaudir de l'ambient medieval d'aquesta important localitat des de temps immemorials.
El dia següent marxem uns pocs quilòmetres més cap al sud fins a la riba de la Dordonya per visitar alguns poblets notables. El primer lloc on els aturem és La Ròca de Gajac (La Roque-Gageac en francès), un petit nucli de cases antigues bastides sota una gran cinglera a la mateixa riba de la Dordonya. És un poble molt bonic i misteriós, amb totes les seves cases arrenglerades sota un gran penya-segat. Fins i tot es poden veure diferents construccions troglodítiques fins a mitja cinglera. Passegem pels carrers estrets del poble fins al final, on hi ha un gran castell, però no es pot visitar ja que és privat. Sembla que el poble va ser habitat des de la prehistòria, tot i que la configuració actual prové de l'època medieval. El riu que voreja el poble és ample i navegable. Antigament havia estat un petit port fluvial de pescadors i mercaders, i encara avui queden algunes gavarres per a ús turístic. És un poble catalogat dins la llista dels pobles més bonics de França.
Molt a prop de La Ròca de Gajac hi ha un altre poble molt interessant: Bainac e Casenac (en francès Beynac-et-Cazenac). El poble està situat al peu del riu, però damunt s'alça una impressionant cinglera d'un centenar de metres gairebé en vertical. Al cap d'amunt hi ha l'impressionant castell de Bainac, i aquest sí que es pot visitar. Passejar per aquest castell és una interessant experiència, tant per conèixer la vida en una gran fortalesa medieval, admirar-ne l'arquitectura, però també contemplar el bonic paisatge que es pot gaudir des de les torres del castell o el gran pati d'armes elevat. Des d'aquesta part alta podem contemplar la Dordonya als nostres peus i la plana del Perigord. El lloc és especialment bonic, ja que el riu gira just sota el castell i forma una bonica estampa.
Encara tenim una tercera visita per rematar la jornada. Molt a prop de Bainac trobem el trencant per accedir als Jardins du Marqueyssac. Es tracta d'un extens jardí d'inspiració romàntica construït en una llarga cinglera sobre la Dordonya i al voltant d'una casa-castell neoclàssica del segle XIX. Es tracta d'un extens conjunt natural on hi ha una xarxa de camins de més de 6 quilòmetres. En una punta del recorregut hi ha un bonic mirador suspès cap a la zona de la Ròca de Gajac i la vall de la Dordonya. És una gran extensió ajardinada, amb trams de bosc més salvatge, i altres més cuidats i decorats. Hi ha diverses atraccions per als infants, i també una petita via ferrada.
El tercer dia per terres del Perigord ens dirigim una mica més al nord. Ens separem de la Dordonya i anem a buscar un dels seus afluents, la Vesera (Vézère en francès), on visitarem alguns indrets interessants. El primer lloc on ens aturem és la Roca de Sant Cristòfol (Roque Saint Christophe en francès), un nucli troglodític habitat des de la prehistòria fins a l'època medieval. Aquest antic poblament està situat en diverses franges d'una gran cinglera. Les diferents feixes del cingle formen alhora grans balmes on s'hi va construir tot un nucli a diferents nivells, amb escales penjades que els unien. La cinglera fa un quilòmetre de llarg, i en alguns punts una gran alçada. Les balmes han estat arranjades i preparades per a la visita turística, i s'hi recreen escenes de diverses èpoques.
Prop d'aquest nucli troglodític hi trobem una gran casa fortificada també troglodítica, ja que està íntegrament construïda dins d'una gran balma. Es tracta de la Maison Forte de Reignac, tot un castell bastit dins de la roca. Visitem només l'exterior, ja que cadascuna de les visites requereix força temps. Tot seguit ens desplacem per una carretera estreta més cap a l'interior fins al castell de Commarque. Es tracta d'un bonic i antic castell medieval, una típica fortalesa construïda sobre una gran roca i a diferents alçades. Destaca una gran torre d'homenatge a la part més elevada del recinte. A l'exterior també hi ha diverses balmes que havien estat habitades des de l'època prehistòrica fins a l'edat mitjana.
Tota aquesta zona té multitud de llocs interessants per visitar. Hi ha molts castells i cases fortificades que es poden visitar. També els poblets petits són molt bonics, dedicats a l'agricultura i la ramaderia. Es pot comprar foie gras, confit d'ànec i altres productes de la terra, com les famoses nous del Perigord. També és una zona molt càrstica, i es poden visitar diverses coves, algunes amb restes d'establiments humans primitius.
Quatre dies no donen per gaire, i hem d'abandonar el Perigord per tornar cap a casa. De camí fem marrada fins al poblet de Ròcamador (en francès Rocamadour), a la zona del Carcí (en francès Quercy). Es tracta d'un petit poble com altres que hem visitat aquests dies construït sota una immensa cinglera. A l'interior hi ha diverses esglésies i santuaris, i és que el lloc és un indret de peregrinatge cap a la Verge Negra, una representació de la verge Maria negra, semblant a la de Montserrat. L'indret és molt bonic, i val la pena passejar-se pel seu nucli sota la roca, i pujar i baixar les nombroses escales que connecten els diferents centres religiosos. Aquí tanquem la nostra escapada al Perigord després de gaudir d'uns dies intensos visitant una de les zones que conserven més pobles classificats com els més bonics de França. Paisatges amables i frondosos, pobles de postal al peu de la Dordonya i una rica gastronomia.
Afegeix un nou comentari