Siracusa, Noto i Catània

• 

  Platja de la península d'Ortígia, a Siracusa

• 

  Catedral de Noto, amb la gran escalinata

• 

  Casament, estil sicilià

• 

  Plaça del Duomo, a Catània

• 

  Teatre romà de Catània

Tanquem la nostra visita a l'illa de Sicília amb un recorregut per les poblacions més interessants de la costa sud del mar Jònic. Baixem fins a Siracusa, una població amb un ric patrimoni arqueològic i un centre històric molt interessant concentrat a la península d'Ortígia, a la qual s'accedeix per dos ponts. 10 quilòmetres a l'interior hi ha la monumental ciutat de Noto, plena d'interessants edificis barrocs agrupats al voltant del Corso Vittorio Emanuele, segons diuen el carrer més bonic de Sicília. Passem l'últim dia a Catània, segona ciutat de l'illa, amb un aspecte decadent però amb una gran vida social i cultural. Al centre històric val la pena visitar alguns dels edificis barrocs i també l'antic teatre romà.

Crònica

Acabem la setmana que hem passat de vacances a l'illa de Sicília, on hem caminat sobretot per terreny volcànic i ens hem desplaçat fins a les illes Eòlies. Dediquem aquestes últimes hores a una visita més cultural i social a algunes de les poblacions més interessants del sud-est, al voltant de la costa del mar Jònic. Hem fet unes visites breus i superficials a aquestes ciutats, ja que no teníem temps de més, i ens n'hem descuidat altres que segurament són molt interessants, però el viatge tenia un caràcter més excursionista i hem deixat pel final una pinzellada més turística i cultural.

Tornant de l'excursió a l'Etna pel vessant nord agafem l'autopista i baixem directament fins a Siracusa, on hi farem nit. El dia següent visitem el centre històric d'aquesta ciutat d'uns 120.000 habitants. La zona més interessant es concentra a la penísula, o més aviat l'illa d'Ortígia. Es tracta d'un fragment de terra dins del mar, i que s'uneix a la resta de la ciutat per dos ponts. A dins d'aquest recinte tancat per l'aigua a per totes bandes, hi ha un complex entramat de carrers estrets i boniques places.

Passegem tot el matí pels carrerons estrets d'Ortígia, gaudint dels carrers ben arreglats i les places plenes de terrasses on, locals i turistes prenen gelats o granizats per refrescar-se de la intensa calor d'aquesta ciutat del sud. Som al sud de Sicília, aproximadament a la mateixa latitud que Tunis, la capital de Tuníssia, i les temperatures aquí són força càlides ja a la primavera. La plaça del Duomo és amplíssima, i permet observar la bonica catedral bastida sobre les columnes encara visibles d'un antic temple grec. També hi ha diverses restes de la presència grega en aquesta ciutat, com un gran teatre als afores.

En una punta de la península d'Ortígia hi trobem el castell de Maniace, una gran fortalesa construïda sobre un enorme espigó, amb les muralles que s'aboquen directament al mar. Visitem l'interior del castell, on es pot passejar pel pati d'armes i enfilar-nos a algunes torres que ens ofereixen una bona perspectiva de la zona marítima de la ciutat. Passegem també per la façana marítima, amb les tradicionals cases que creixen sobre la mateixa línia de costa, alçades sobre una mena de muralla que serveix de carretera o passeig marítim. Al migdia ens endinsem al mercat, molt concorregut i sorollós, ple de parades de tota mena, però destaquen sobretot les de fruita i de peix, amb grans exemplars de tonyina o peix espassa. Se'ns fa l'hora de dinar, i mengem en una de les paradetes del mercat un plat ben típic: una paperina de sardines i un pop bullit i acabat de tallar. Deliciós!

A la tarda ens desplacem cap a Noto, uns 10 quilòmetres a l'interior. És una ciutat més petita, d'uns 20.000 habitants, i on la presència turística és menor, sobretot per no ser una població costanera. És una ciutat monumental, amb tots els seus edificis que segueixen una estructura urbanística i una línia estètica similar. Un terretrèmol a finals del segle XVII va destruir la ciutat, i es va tornar a bastir però amb criteris urbanístics moderns. L'esplendor barroca és ben visible en les nombroses esglésies de la localitat, així com diversos palaus i altres edificis civils. És especialment bonica la catedral, amb una gran escalinata que baixa fins al carrer Corso Vittorio Emanuele, l'artèria principal al voltant de la qual creixen els altres carrers perpendiculars. Val la pena caminar pels seus carrers elegants i visitar alguns dels edificis més notables, i un cop cansats prendre un granite en qualsevol de les terrasses.

Farem l'última nit a Catània, la segona ciutat de Sicília després de Palerm. El dissabte al vespre hi ha molt ambient al centre, on els carrers estrets s'omplen de joves i no tant joves al voltant de terrasses i petits restaurants. És una ciutat petita però moderna i amb una gran vida social i cultural. Es percep un ambient cosmopolita, en part també per la presència de molts universitaris i pots sentir parlar molts idiomes. La ciutat té un aire decadent, amb molts edificis barrocs o neoclàssics que en alguna època deurien fer molt de goig, però actualment la majoria estan bruts i desmillorats.

El matí següent el dediquem a rondar sense rumb pels carrers del centre, connectant alguns dels edificis més interessants agrupats al voltant del centre històric. Destaquen la catedral, de notables dimensions ubicada en una gran plaça, així com un bon grapat d'esglésies, moltes d'estil barroc. La majoria d'esglésies es poden visitar, i estan ben conservades. També és notable el teatre Bellini, dedicat a la memòria de Vincenzo Bellini, el compositor d'òpera italià nascut en aquesta ciutat. Passegem per places i carrers, acompanyats de molts altres turistes i locals que gaudeixen d'un plàcid diumenge de primavera. Visitem també el teatre romà, encaixat entre edificis més moderns, i acabem de tancar la volta pel centre abans de tornar cap a l'aeroport on tenim el vol de tornada.

Sicília ens ha deixat un bon sabor de boca, amb una gran varietat de paisatges i ciutats. Hem conegut el món volcànic gràcies a l'Etna, el volcà actiu més important d'Europa, que aquests dies mostrava precisament una intensa activitat. També hem vist volcans a les illes Eòlies, on un cop arribats per mar amb els ferris, hem caminat pels seus carrers de cases blanques, sobretot a l'illa més remota, Stromboli. I finalment hem conegut algunes localitats turístiques però molt boniques, com Cefalù, Taormina, Savoca, Siracusa, Noto i Catània. Recomanable!

Imatges